Sa Pobla, la seva cultura i els seus músics, reten un homenatge al músic i copositor Gaspar Aguiló
Per iniciativa de la societat cultural “Ses Jonqueres Veres” que presideix Pep Pasqual i l'”Associació Banda i Escola de Música de sa Pobla”, presidida per Jordi Vanrell, amb la col·laboració de l’Ajuntament de sa Pobla, es retrà un homenatge de reconeixement de mèrits al músic, mestre i compositor Gaspar Aguiló Forteza “Guixó” per la seva llarga i prolífica trajectòria musical i la seva obra creativa com a compositor, a més d’haver estat el director de la primera Escola Municipal de Música de sa Pobla, inaugurada el mes de gener de 1957. L’Associació Banda i Escola de Música, ha proposat posar el nom de Gaspar Aguiló a l’Escola, que quedarà batiada com “Escola de Música Gaspar Aguiló Forteza “Guixó” Sa Pobla”.
L’acte tindrà lloc el pròxim diumenge dia 26, a les 18.30 a l’església de sa Pobla, coincidint amb el tradicional Concert Fira de Tardor, a càrrec de la Banda de Música de sa Pobla, que inclourà en el seu repertori algunes peces del mestre i compositor Gaspar Aguiló i es llegirà una ressenya biogràfica i de la trajectòria musical d’aquest.
Apunt biogràfic de Gaspar Aguiló
Nascut a sa Pobla el 26 de març de 1926, fill de Gaspar i Margalida, fou el cinquè fill d’una coneguda família de comerciants. Rebé una educació catòlica i dins un ambient cultural que es respirava a la casa familiar, el que va propiciar que, a més d’en Gaspar, dues germanes seves també estudiessin música.
El seu primer contacte amb la música fou sentint cantar a la seva mare, acompanyada al piano per la seva germana Joana Maria, que havia acabat la carrera amb les millors notes al Conservatori Superior de València. La seva germana Margalida, després de la carrera de piano estudià la d’orgue en el Conservatori de Madrid.
El primer mestre de Gaspar, als inicis dels seus estudis musicals, va ser el “Mestre Caldés”, que era l’organista de l’església parroquial de sa Pobla. Les classes s’impartien a la Congregació Mariana. Allà, el petit Gaspar rebé les primeres nocions de lectura musical, i començaria a destacar per la facilitat a l’hora d’entonar i a l’hora d’aprendre. L’any 1923, a l’edat de set anys va començar a estudiar el violí amb el mestre Sebastià Tugores “Cataló”.
L’any 1934 moria la seva germana Joana Maria i el piano -de la marca Chassen Freres- que amb tanta il·lusió l’havien obsequiat els pares, va servir perquè l’altra germana Margalida continués els seus estudis musicals. La mort de na Joana Maria i el posterior ingrés com a monja de na Margalida, causaren un gran dolor familiar. El silenci d’aquell formós piano augmentava, encara més la tristesa de la mare. Fou llavors, quan en Gaspar començà a estudiar piano amb el mestre Joan Siquier “des Rafal”, que durant anys fou l’organista de la parròquia de sa Pobla. Avui dia, als seus noranta-set anys, Gaspar recorda, “m’agradava la polifonia del piano i vaig deixar un poc aparcat l’estudi del violí”.
Al llarg de vint-i-cinc anys d’estudis va tenir distints i destacats mestres, com Joan Siquier (piano), Atoni Torrandell (piano i harmonia), Jaume Roig (piano i D.), Manel Palau (composició). Gaspar va obtenir el títol de professor de piano el 30 de setembre de 1952, i el títol de composició, el 16 d’agost de 1958.
Gaspar Aguiló i l’Escola de Música de sa Pobla
El 2 de maig de 1956 es va fundar la “Escuela Municipal de Música de La Puebla”, essent batle Pere Ventayo Qués, secretari municipal Alexandre Cuéllar Bassols, i regidor de Cultura Bartomeu Siquier Serra, de la que fou nomenat director, per oposició, Gaspar Aguiló Forteza “Guixó”. Fou, aquella, la primera Escola de Música que es va crear a sa Pobla, i també, la primera d’entre tots els pobles de Mallorca. Aquella escola va arribar a tenir matriculats més d’un centenar d’alumnes, de sa Pobla i de d’altres pobles del voltant, alguns dels quals destacaren dins el món de la música, com Pere Salom d’Alaró, Jaume Picó de Muro o Josep Ordines, director de la Banda de Música de Muro. Bastants d’altres alumnes formats a l’Escola Municipal de sa Pobla, formaren part durant molts d’anys de la banda de música local.
L’Escola de Música estava ubicada en el carrer Escola, en un local de cent metres quadrats, propietat dels pares de Gaspar, degudament habilitat, també, com a sala de concerts i altres activitats musical i culturals. El caràcter emprenedor de Gaspar Aguiló propicià la creació d’una delegació de “Juventudes Musicales” a sa Pobla. Gràcies a aquella agrupació cultural, desfilaren per aquell auditori destacats concertistes d’arreu d’Espanya i d’Europa, pianistes, violinistes i intèrprets d’altres instruments musicals. Així mateix, dins la pròpia escola de música es va crear una escola de dansa, el que va suposar una gran novetat per sa Pobla.
L’afició envers la dansa va ser prou importat. Així, es va adequar el saló de l’escola amb la instal·lació d’unes barres per a la pràctica del ballet clàssic i és posar en contacte amb la professora Aina Maria Pasqual, que dos dies per setmana es desplaçava a sa Pobla per impartir les classes. Durant tots aquests anys de tanta activitat, Gaspar continuava els estudis de composició musical amb el mestre Manel Palau i Boix, compositor, pedagog, director i investigador. Va estudiar al Conservatori de València, del que, després, va ser professor de composició i instrumentació, i també director. Un mestre que va ser clau amb la formació de Gaspar Aguiló.
El mestre Aguiló i la cultura popular
Una de les obres més importants de Gaspar Aguiló, relacionades amb la cultura popular de sa Pobla, queda recopilada en el llibre “Cuadernos de Música Folklorica Balear. (I) La Puebla (Mallorca), editat el febrer de 1961 pel “Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia”. Aguiló es va marcar, la gens fàcil, però no impossible tasca de recollir de viva veu dels glosadors i glosadores de l’època, les tonades i les lletres de les cançons que acompanyaven les feines de la marjal poblera. Una vegada el cantador o cantadora havia gravat la seva tonada a una rudimentària casset, Gaspar escrivia la seva música o tonada, i així quedaven fetes les partitures de 24 tonades de cançons del camp. En la confecció del llibre i col·laboraren Alexandre Ballester, comentant cada una de les feines, Guillem Torres amb la il·lustració (uns artístics dibuixos a plomí) i Bartomeu Siquier en la recerca.
Però una de les obres musicals de Gaspar Aguiló més conegudes a sa Pobla, sense que molts dels que la canten, ballen i entonen, i la gran majoria ignoren la seva autoria, és, sens dubte la melodia del “Balls dels Caparrots”, que tots coneixen com “Jo i un pastor”, que anima les festes de Sant Antoni. El músic i compositor pobler va fer l’arranjament de la cançó popular titulada “Jo i un Pastor” que no és, si no, el “Ball de Son Ferriol”, d’arrels en el nord de Catalunya i d’autoria desconeguda.