Sant Miquel, el primer temple cristià
L’església de Sant Miquel ofereix molts aspectes històrics, artístics i religiosos d’interès pel visitant. En primer lloc, se’l considera el temple cristià més antic de Palma. A més d’aquests trets, l’edifici posseeix una portada gòtica del segle XIV, encara que el seu interior fou transformat durant l’època barroca, finalment, conté peces de gran interès històric com la Verge de la Salut o el Sant Crist dels Lliris.
Durant el segle XIII va seguir utilitzant-se l’edifici musulmà amb molt poques modificacions. L’any 1230 començaren les noves obres de construcció encara que avui queden molt pocs testimonis del primer temple gòtic.
Primera modificació.
A partir de 1632 l’església de Sant Miquel va patir una important modificació. Es va ampliar el seu interior que, en lloc de voltes de creueria seria cobert amb una gran volta de canó. El campanar, fins aleshores separat de l’església, va quedar unit a ella. La façana que dona al carrer de Sant Miquel, llisa i adornada tan sols amb tres rosetons, es va mantenir centrada pel portal major, que fou canviat d’emplaçament.
La silueta més característica de Sant Miquel és sense lloc a dubtes el seu campanar. La torre és quadrada, construïda per set cossos separats per motllures, i que recorda la fisonomia de Sant Jaume i Santa Creu. A la part superior s’obren dos finestrals ogivals amb un coronament en forma piramidal.
El campanar.
Fins al segle XVII el campanar estava aïllat de l’edifici principal. Durant un temps va servir de presó i com a lloc d’acolliment durant les batalles entre famílies nobles. El cas més conegut es va produir el 1661 quan el cavaller Albertí Dameto i de Rocabertí, marquès de Bellpuig, tornava al moll amb altres nobles quan foren aturats per un grup de soldats catalans del virrei, que coneguts com a miquelets exercien de comissaris fent ronda per ciutat.
La campana major de Sant Miquel té el nom de Miquela, i fou restaurada en el segle XVII. Les restants es coneixen amb els noms de na Bàrbara, na Gabriela i na Maria. El dia 5 de gener de 1707 una talla de fusta de l’arcàngel Sant Miquel penell, però va ser retirada l’any 1841 degut al seu precari estat de conservació.
L’exterior de l’església és molt sobri destacant el portal principal realitzat el 1391 pel mestre Pere de Sant Joan, qui també va fer treballs a la Seu de Mallorca. La seva composició presenta dos pinacles i en el timpà la Verge amb el Nin sedent i entre dos àngels i servint de remat la figura del titular de la parròquia. L’escultura de l’arcàngel i el dimoni fou realitzada posteriorment en el segle XVIII per Miquel Thomàs. Es completa la façana gràcies a un rosetó central i altres dos de menor mida.
Per dins.
L’interior de Sant Miquel fou completament reformat durant el segle XVII. Tan sols a la primera capella de la dreta, és el lloc on encara es pot apreciar una volta i arc gòtics, ja que la resta de l’edificació està coberta per una volta de canó cilíndrica. Al costat de l’Evangeli trobem una làpida que recorda el Sermó de Reis que pronuncià en aquest temple fra Juníper Serra l’any 1743. A continuació s’obre la capella dedicada a la Sagrada Família on podem veure el seu retaule plateresc, procedent del desaparegut convent de Sant Domingo. A continuació la capella de la Trinitat i de Sant Josep, amb un retaule que conté la figura central esculpida per l’escultor Joan Antoni Oms, un dels escultors mallorquins més importants del segle XVII.
Darrere el cambril es pot contemplar un Crist de fusta de gran dimensió, conegut popularment com el Sant Crist dels Lliris, probablement d’origen gòtic. La història conta que l’any 1493 una epidèmia va assolir Palma i Sor Clara Isabel Cifre es trobava resant davant la imatge quan va veure que dos àngels dipositaven davant l’altar de la capella uns rams de lliris, entenent que tenien poder curatiu sobrenatural, dugué les flors als malalts, molts dels quals recobraren la salut. D’aquesta llegenda piadosa va néixer la tradició popular de beneir cistelles farcides de lliris i repartir-los entre els més devots d’aquesta imatge.
Abans de l’altar major trobam la capella de Ramon Llull, amb diversos episodis que narren la seva vida.
L’altar major de Sant Miquel està ocupat per un monumental retaule barroc, obra de Francesc Herrera (segle XVII).
En el centre es contempla la representació de l’arcàngel de Sant Miquel rodejat per les imatges de Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua. Entre les columnes del primer cos del retaule apareixen les figures de Sant Gabriel i Sant Rafel.
El cos superior està rematat per una imatge de la Immaculada Concepció, obra de Joan Antoni Oms. El conjunt destaca, amb els seus jocs d’ombres i reflexos daurats, en la sobrietat de línies i volums que dominen l’església. Al costat de l’Epístola, des de l’altar major trobem les capelles de Santa Aina i el Sagrat Cor; encara que la més visitada és la dedicada a la Nostra Senyora de la Salut. La talla d’alabastre és una de les imatges gòtiques més antigues de Mallorca.
Abans de sortir pel carrer Arabí, trobem una capella dedicada a confessionari i la capella de les Ànimes, on podem apreciar una volta i arcs gòtics