Ara llegint
Santa Eulàlia brilla de nou

Santa Eulàlia brilla de nou

Preservar és divulgar. Ni Espanya ni Europa no serien les mateixes sense les seves catedrals i parròquies, sense allò que han significat i signifiquen per les seves arrels històriques. Conèixer millor les nostres parròquies de la ciutat de Palma i conservar-les com es mereixen per llegar-les en tota la seva integritat i bellesa a les generacions futures, constitueix un repte de tots.

El turisme actual també té algun component de peregrinació quan un visitant entra en una església de Palma posant de manifest la nostra riquesa de la tradició cristiana. Els seus recorreguts i visites permetran conèixer molts monuments i béns culturals de signe sacre, creats i conservats pel Poble de Déu.

Santa Eulàlia és una de les mostres més evidents que el patrimoni cultural de l’Església de Mallorca està format per un conjunt de béns culturals que ella va crear, rebre, conservar i segueix essent continent pel culte litúrgic, l’evangelització i la difusió de la cultura. Són el testimoni i prova de la fe i l’acció pastoral d’un poble, que s’ha fet art, cultura i civilització.

Altar Major de l’església de Santa Eulàlia. (Foto: J. Serra)

Ric patrimoni.

El territori espanyol està dividit actualment en 66 diòcesis que compten a la vegada amb 22.480 parròquies. És un patrimoni viu, heretat dels nostres avantpassats en la fe i pràcticament instituts de vida consagrada o societats de vida apostòlica. L’existència d’aquest patrimoni històric i documental demostra un vertader interès per les belles arts i la cultura que s’ha de donar a conèixer al visitant que ve a gaudir de la nostra illa.

Santa Eulàlia no sols s’ha de mirar amb una mentalitat econòmica o cultural, sinó també i sobretot, des de la seva significació viva, per la litúrgia i l’evangelització. Entesa i concebuda com a lloc de culte i reunió de creients al llarg de gairebé cinc segles, ha donat lloc a un patrimoni moble i immoble molt valuós, arquitectònic i monumental, objectes de l’aixovar litúrgic com retaules, imatges, tresors i arts menors, orfebreria i mobiliari.

Els seus valors culturals han d’harmonitzar-se amb els valors prioritaris i subordinar-se a ells. Santa Eulàlia va néixer per al culte i el seu fi principal va ser i és servir a la sagrada litúrgia. El visitant i turista ha d’entendre que en elles es reuneixen els fidels per celebrar l’Eucaristia, rebre els sagraments i sentir i proclamar la Paraula de Déu: és el lloc de la teofania, de la presència de Déu. Qui entri a l’església de Santa Eulàlia, signe viu d’una civilització, percebrà un plaer múltiple: arqueològic, històric, artístic, apologètic i religiós. Santa Eulàlia és cultura i fe.

Les creences i pràctiques religioses juguen un paper important en el comportament de moltes persones, a la vegada que ajuden a explicar la configuració dels grups humans i les societats, en el passat i en el món d’avui. 

Aquesta perspectiva atorga al fenomen religiós un paper rellevant a l’hora de conèixer l’evolució de les societats i comprendre alguns esdeveniments significatius del present, tant d’ordre polític com social, cultural i turístic. Conèixer la seva influència i impacte sobre les persones i la societat és fonamental per arribar a comprendre el món en què vivim.

L’interès de Santa Eulàlia radica en ser un dels temples històrics de Palma, d’estil gòtic amb afegits del segle XVII i reformes neogòtiques del segle XX. Construïda sobre una mesquita musulmana, la primera església data de 1230 i s’inclou dins la primera organització eclesiàstica de 1236 realitzada pel paborde de Tarragona. Destaca per ser un lloc reial: aquest temple és de rellevància històrica dins del Regne de Mallorca, ja que en ell, va ser coronat com a rei de Mallorca, Jaime II (fill del rei Jaime I, sobirà de la Corona d’Aragó) el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquesa del Regne de Mallorca.

La plaça a la qual dóna nom l’església era un focus d’atracció social i de mercadeig a l’època musulmana per la celebració del mercat, convertint-lo en un dels centres comercials més importants de la ciutat de Mallorca. També tenien la seva seu diferents gremis com els dels sabaters, passamaners, fusters i els mariners.

Les belles i il·luminades arcades de Santa Eulàlia. (Foto: J. Serra)

De tres naus.

L’església consta de tres naus (la principal de 45 metres de llarg) sota una planta de configuració gòtica, sent la central la més alta, amb tres portals d’accés: portal major (1621, Jaume Blanquer), portal occidental (timpà de l’Epifania del segle XVI) i portal oriental (estil gòtic amb la representació de l’Anunciació). El campanar de petjada neogòtica, construït entre els anys 1894 i 1924, és de gran altitud i el seu capitell és punxegut. A l’exterior, unes terrasses circumden el temple i deixen mostres de fantasioses gàrgoles amb imatges com a dracs, harpies, basiliscs representatius del bestiari de la Edat Mitjana.

A l’interior, destaca el altar major d’estil barroc obra de fra Alberto de Burguny dominic, així com les set capelles en la girola: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist.

Resulta espectacular el retaule-reliquiari que sustenta pintures a ambdós costats. A la part anterior figura la imatge de santa Eulàlia, atribuïda al pintor Guillem Mesquida i la posterior, representa l’Assumpció de la Verge. És curiós veure com davant l’altar trobam exemples de làpides sepulcrals que es salvaren de la moderna reforma de l’enrajolat. Darrera el retaule major es troba el cor de forma semicircular que en origen s’establí enmig de la nau major fins el segle XVIII en què fou traslladat a l’espai actual.

La capella de les ànimes conté un bell retaule del segle XV, que representa la dormició de la Verge rodejada dels Apòstols, i esdevé una dels patrimonis més valuosos de la parròquia. L’absis es distribueix en tres capelles. La primera és la capella de la Immaculada Concepció amb un retaule de 1860. La segueix la de Nostra Senyora del Gonfaló amb dues peces: un retaule de mestre Moratta, deixeble de Guillem Mesquida i una imatge iacent de la Verge corresponent al segle XV. Finalment, la capella del Santíssim Sagrament centra la capçalera de la nau. La família Sureda i el marqués de Vivot contribuïren a la restauració de principis de segle.

Quan es coneix la religiositat tradicional de la societat mallorquina i la forta influència de l’Església sobre aquella, s’entén perfectament que el patrimoni religiós que es conserva a Palma es nombrós i divers.

La topografia de Ciutat compta amb nombrosos edificis, elements i espais religiosos de cronologia i estils arquitectònics diversos, que reflecteixen la connexió entre el territori i la fe, com són les esglésies parroquials, els monestirs i convents religiosos.

Un dels interessants retaules de Santa Eulàlia. (Foto: J. Serra)

El bagatge històric i el patrimoni arquitectònic i artístic de Santa Eulàlia ofereix avui dia la possibilitat de gaudir i practicar també el culte religiós dintre d’una combinació de lleure i cultura.  Les parròquies fundacionals de Palma, Santa Eulàlia, Sant Miquel, Sant Jaume i Santa Creu, són de base gòtica, encara que foren reformades posteriorment.

Santa Eulàlia és la que presenta un gòtic més genuí, amb planta de tres naus i deambulatori, tot i que la façana i el campanar són neogòtics.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt