Ara llegint
Sembrar arbres, un art que s’aprèn

Sembrar arbres, un art que s’aprèn

Ens queda encara  tot el mes de març per sembrar arbres, si volem tenir moltes garanties que surin. Les acaballes de l’hivern és potser la millor època de l’any per anar ampliant o restituint les nostres terres amb nous exemplars d’arbres fruiters o de jardí.

Aquesta és l’època de l’any on la majoria d’arbres de la nostra latitud es troben hivernant, per tant un bon moment per sembrar-los. Sobretot és bona època per als arbres de fulla caduca, que encara no han fet símptomes de voler brostar, i per a tots els de fulla perenne. Un dels únics arbres als que ja se li ha passat el temps és l’ametller, que ja es troba en floració i brosta.

Hem de descartar la sembra les palmeres, ja que aquestes tenen el cicle vital invertit i el millor moment per sembrar-les és el mes de juliol, que és quan elles cessen la seva activitat vital.

Primer de tot hem de triar el lloc on volem sembrar l’arbre. La tria és molt important per al futur de l’arbre del qual en volem gaudir. Hem d’evitar sembrar l’arbre molt prop d’un altre adult, en no ser que pensem eliminar-lo. No està de més tenir una idea aproximada de com serà l’arbre adult quan elegim l’emplaçament que ens agradaria sembrar, ja que aquest es pot fer més o menys gros i hem de preveure l’espai per al futur. No és el mateix sembrar una prunera, que necessita poc espai, que una figuera, que es pot fer realment grossa.

Plantació d’arbres dins cossiols amb sistema de reg per goteig. (Foto J. Serra)

Un altre paràmetre a tenir en compte és el recorregut del sol. Llocs ombrívols o al costat de parets o cases només provoquen que l’arbre cresqui amb molta verticalitat cercant la llum i no arribant a formar-se d’una manera equilibrada, com seria de desitjar. Si es tracta d’un arbre fruiter és molt possible que els seus esplets siguin més magres o, fins i tot, inexistents per un excés d’ombra.

Si a la superfície de la terra hi compareixen roques, argiles compactes o molta pedra no ens convé sembrar-hi, així com tampoc en zones que passin llargues temporades inundades degut a uns drenatges insuficients de la terra.

Ara ja tenim el lloc triat i hem de fer el clot. El clot és important per molts de motius. Per anar bé hem de fer el clot amb les primeres pluges o saons de la tardor, ja que el millor que pot tenir la terra és que es passi una bona temporada (pot estar tot un any) exposada a l’aire. El sol, el vent i les pluges, tots aquests fenòmens fan tornar la terra més bona, la vitaminen i l’oxigenen de forma natural, i no sols la terra que hem tret del clot sinó també la terra que es troba a les parets i al fons del mateix, puix potser mai ha vist la llum del sol i potser mai més la tornarà a veure.

Les mides oficials i recomanables per un clot són vuitanta centímetres de diàmetre per seixanta de fondària. Amb aquestes mides podem garantir que en els primers anys de creixement de l’arbre les arrels tendran facilitat per desenvolupar-se sense trobar terra molt apilotada.

Les mides del clot són vitals per al creixement de l’arbre. Un clot massa petit pot arribar a matar l’arbre, sobretot si està fet en terres argiloses o molt compactes. Les roques o zones extremadament dures com puguin ser guixos poden complicar i molt l’existència de l’arbre i ens convé més canviar la ubicació escollida en un primer moment.

Les mides del clot són importants. (Foto: J. Serra)

Classificar la terra

Quan facem el clot hem d’anar alerta i separar la terra que hi treim. Per regla general, sobretot a zones que han estat cultivades tradicionalment, hi trobarem una terra obscura i amb gran quantitat de matèria orgànica com pugui ser fems o humus de les fulles dels arbres ja existents. Aquesta capa de terra sol tenir poques pedres i la terra és flonja i esponjosa. La segona capa que trobam de terra ja sol ser més vermellosa i els rocs, de diferents mides, es troben molts mesclats. A més, la terra està apilotada i compactada en forma de terrossos. Aquí mateix, moltes vegades, en lloc de trobar aquesta capa de terra que, per altra banda, és la millor que podem trobar, també hi podem localitzar una capa d’argila del Keuper, guix o roca. En aquests tres supòsits val més no enfonsar més el clot i esperar que les arrels de l’arbre que sembrarem s’endinsin per la capa de terra bona.

Ara que ja tenim el clot fet, és l’hora de sembrar l’arbre. Si l’hem comprat a un planterista ja ens l’han venut preparat. D’altra banda, si és d’un planter nostre o un bordall que hem arrabassat o que ens han regalat, ens convé arreglar un poc l’arbre. El procediment és ben senzill, el que hem de fer és descarregar l’arbre de branques, sols deixant tres o quatre ulls un poc repartits per tots els costats de la soca. Un excés d’ulls pot provocar la mort de l’arbre ja que potser no tengui força per fer-los brostar tots a l’hora; tampoc no convé deixar-ne sols un, ja que es pot rompre o ser insuficient i acabar ofegant l’arbre.

L’arbre ja sembrat s’ha de progegir dels animal com l’ovella o la cobra entre altres. (J.

Terra bona

Abans de posar l’arbre dins el clot hem de cobrir el fons del clot amb una capa d’uns deu centímetres de terra de la capa superior del clot, que és la més bona (d’aquí la importància de separar les qualitats de les terres a l’hora de fer el clot). Seguidament posarem les arrels sobre aquesta capa de terra i les compondrem a fi que les més gruixudes es repartesquin pels quatre costats, evitant els creuaments entre arrels.

Seguirem posant terra bona fins a tenir les arrels totalment tapades i després pitjarem amb els peus dita terra per compactar-la i fer desaparèixer les possibles bosses d’aire. Ja, per acabar, completarem el clot amb la terra més dolenta, separant les pedres de major tamany i anant alerta que no en quedi cap a la vora del tronc, ja que el pot nafrar. Aquesta terra no entrarà inicialment en contacte amb les arrels i, amb el temps, tornarà bona.

Un cop sembrat l’arbre l’hem de regar abundantment encara que la terra estigui xopa. Veurem que aquesta minva i es que es va acabant de col·locar i sedimentar, eliminant les possibles bosses d’aire que poden perjudicar les arrels de l’arbre.

Si l’arbre és prou magre o petit convé posar-li un pal a la vora i fermar-lo amb fil de ràfia o de cotó que no el faci malbé. És important, als primers anys de vida, protegir-lo de les ventades que el poden esqueixar.

Si tenim perill de bestiar (ovelles i cabres especialment), convé fer una caera. Les millors són les de quatre pals, clavats a una distància de més de mig metre de l’arbre i tancades amb reixa metàl·lica. També podem fer un embut de reixa aferrat al pal i a l’arbre o posar un parell de branques amb espines cap avall.

Les posteriors regades depenen un poc de la climatologia, essent necessari sobretot el primer any abundants recs durant l’estiu. Quan l’arbre ja és gran podem clarejar les recs, depenent sobretot de l’espècie sembrada i de la zona de l’illa.

Tirngues d’arbes a punt per trasplantar i sembrar a la terra. (Foto: J. Serra)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt