Els pebres de banyeta

N’hi ha de moltes mides i diferents tipus de coentor. Acabo de recollir el primer esplet de pebres de banyeta madurs (vermells) que he sembrat enguany i els pebrers en tornen estar replets, de verds i alguns amb un color semblant al carabassa. Són originaris d’Amèrica, i alguns historiadors mantenen que fou Cristòfol Colón el seu introductor; actualment es troben dins totes les zones tropicals i intertropicals del món.

La majoria dels que vaig sembrar eren de cirereta, bitxera o vitxo, anomenats també citró pels companys eivissencs, que pertanyen a la família de les solanàcies, al gènere Capsicum.

Són rics en vitamina C (en tenen més que els cítrics) i provitamina A, sent també destacable el seu contingut en vitamina B6, potassi, ferro (tenen també la propietat de permetre l’absorció del ferro al nostre organisme, només afegint-ho als nostres menjars habituals) i magnesi. El principi actiu més important és la capsaïcina que, a més dels seus beneficis a nivell de salut, és la responsable del gust coent dels fruits, que a més fa incrementar la despesa de calories després del menjar i pot ajudar també a aprimar; i segons els darrers estudis ataca les mitocòndries de les cèl·lules canceroses.

Es poden menjar directament acabats de collir, envinagrats o assecats al sol per a una millor conservació, amb un pa amb oli, olives trencades i un bon tros de formatge maonès; amb una freixura, escudella, salses, carns.

#Foravila