Ses Païsses, els primers xalets de l’illa

Cercar les nostres arrels, aprofundir en l’estudi dels que ens varen precedir, pot ser una tasca prou enriquidora: ens pot mostrar errors que ens poden servir per evitar-los, i potser trobem actituds exemplars que ens moguin a agafar més valentia davant circumstàncies adverses o bé siguin un estímul per intentar fer del nostre món una llar de solidaritat o que, al manco, ens brindi uns brots d’esperança.

Amb la recerca dels orígens, tot girant la mirada enrere, hi veurem homes curtits, que s’enfrontaren a tota classe d’adversitats i que, amb extrema voluntat, foren capaços de moure pedres colossals que, deixant de banda la necessitat que aquest fet constituïa en aquelles particulars circumstàncies, simbolitzen més bé que cap altra imatge l’esperit de superació que tots duim a dins. Allò que tan bé va saber transmetre el poeta eivissenc Marià Villangómez: “Voler l’impossible ens cal i no que mori el desig”.

Sembla ser que els primers colonitzadors de Mallorca procedien de la Mediterrània Oriental, fet que no es produí fins fa uns 6.000 anys. En fa uns 3.500 (o sigui, cap al 1.500 abans de Crist), en plena Edat del Bronze, que varen aparèixer els talaiots (mot augmentatiu de talaia), també denominats clapers (munts de pedres). I així veiem com les construccions ciclòpies es constituïren en una tècnica constantment emprada per aquells primitius habitants de la nostres terres, fins que la civilització romana, que arribà a l’illa sota del comandament de Cecili Metel, no implantà altres sistemes.

Només a Mallorca, de poblats talaiòtics (clapers de gegant), se’n conten devers 200, sorgits tots ells després de la cultura de les coves o pretalaiòtica. No existeixen proves dels sistemes utilitzats per a la construcció d’aquests poblats, però els recursos emprats per l’home talaiòtic devien ser extraordinaris i summament costosos.

El poblat talaiòtic de Ses Païsses, envoltat d’alzines i amb el gran portal que mira al llevant, ha perdurat amb el temps, constituint un paratge idíl·lic, a menys d’un quilòmetre de la vila d’Artà. Aquest important tresor arqueològic romania, no fa gaires dècades, abandonat de la mà de Déu, només protegit per uns fils de ferro, com si fos un galliner, amb romeguers per tot arreu i mostrant-se inhòspit a la presència del visitant. Malgrat tot, ja amb la venguda, pels volts dels anys seixanta, del professor Giovanni Lilliu, catedràtic d’antiguitats sardes de la Universitat de Cagliari, al capdavant de la missió arqueològica italiana encarregada de dirigir les excavacions del talaiot de Ses Païsses, va començar per al poblat talaiòtic una nova etapa, que comptà també amb la implicació de l’Ajuntament d’Artà.

Emblemàtic.

El poblat talaiòtic de Ses Païsses és segurament el de més anomenada de l’illa i, juntament amb el de Capocorb Vell, a Llucmajor, un dels més visitats. Destaca per tenir el seu recinte emmurallat, a més de per l’esmentat pòrtic d’entrada al recinte, convertit al llarg dels temps en símbol de la prehistòria mallorquina.

El talaiot de Ses Païsses, ocupa una superfície de 13.500 metres quadrats i la murada té un perímetre de 374 metres, seguint la disposició ovalada típica d’aquests assentaments. Alguns dels majestuosos i gegantins blocs de pedra superen les vuit tones, malgrat que la comunitat que les va aixecar es creu que no arribava a 300 membres, cosa que ens dóna fe de l’esforç humà que va constituir per als nostres avantpassats bastir un recinte de semblants característiques.

La contemplació del gran talaiot central ens evoca com devia ser la vida d’aquells grans homes primitius que, allunyats de qualsevol comoditat, enmig d’aquelles pedres visqueren, sofriren, estimaren i moriren.

Així, entre els cants dels ocells que habiten les alzines de Ses Païsses, és fàcil sucumbir a les incògnites que suscita l’entorn, que esdevé font d’inspiració, com ho fou per al gran poeta Costa i Llobera, que des de aquí va compondre la llegenda lírica “La deixa del geni grec”, efemèride immortalitzada a través del monòlit aixecat l’any 1946 en homenatge al poeta pollencí, que es troba a l’entrada del recinte talaiòtic.

També en el terme municipal d’Artà, cal destacar les restes arqueològiques de  Sa clova des xot, situades a Sa Canova de Morell, a uns 150 metres de la carretera que va cap a la Colònia de Sant Pere. Es tracta d’un dels talaiots més impressionants de Mallorca, tot i no ser massa conegut.

Ambdós conjunts arqueològics romanen com a relíquia patrimonial, pendents que els estudis científics ens revelin el que és part de la nostra identitat com a poble. Recentment i al llarg de diverses temporades, quan ha passat ja prop mig segle des de les excavacions del professor Lilliu, l’arqueòleg Xabier Aranguren, que és professor de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de les Illes Balears, ha reprès a Ses Païsses els treballs de recerca encaminats a determinar com eren els nostres avantpassats, que també és una manera de conèixer-nos un poc millor a nosaltres mateixos.

El Museu Regional.

I en aquesta tasca de recuperar les arrels, cal valorar també la iniciativa d’un grup d’erudits artanencs que l’any 1927 varen fundar el Museu Regional del poble, en l’actualitat ubicat al pis superior de la seu de Sa Nostra, el qual alberga tres seccions diferenciades: l’etnològica, que inclou objectes diversos, destacant l’obra de palma i una sèrie de mol·luscs marins i terrestres; la col·lecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcias i Font, un dels fundadors del museu; i finalment, la secció arqueològica, que conté una ampla varietat de l’època pretalaiòtica i talaiòtica, en gran part troballes de les excavacions que es van realitzant en el poblat de Ses Païsses.

Des de fa uns anys, es posaren en funcionament unes noves normes per visitar el talaiot de Ses Païsses, ja que abans estava obert a tothom i a totes hores, hi havia el risc de fer-lo malbé. L’esmentat nou ordre que implantà l’Ajuntament d’Artà consisteix en vigilar, guardar i atendre tots els visitants cobrant una mòdica quantitat i se’ls dona un fulletó explicatiu. Aquest fons es per cobrir les despeses de conservació. De cada vegada han estat més els visitants que es desplacen a la contrada d’Artà per contemplar les construccions més característiques de la prehistòria mallorquina.

Alguns científics han suposat que aleshores la nostra illa estava poblada, per uns 10.000 habitants, distribuïts en una vintena de poblats. A Ses Païsses es creu que no hi vivien mes de 400 persones i el seu sistema social era familiar i patriarcal, ens deixaren aquest important llegat, que és visitat diàriament per grups culturals, escolars, turístics o particulars a una mitjana de setanta persones. Segons els arqueòlegs el poblat va ser deshabitat durant uns 500 anys i no és fins a l’època musulmana, que algun llenyater hi va residir temporalment. El professor Aramburu creu que la gent que habitava Ses Païsses durant els temps dels romans es traslladaren a viure a L’Almudaina, l’actual pujol de Sant Salvador.

Les excavacions fetes els darrers anys han estat dirigides per Javier Aramburu, de Santander, i Jordi Hernández, de Barcelona.

…