Son Bordils, l’essència del vi al cor de Mallorca
Hi ha tot un seguit de possessions a les Illes Balears que imprimeixen tant de caràcter al lloc on estan situades que es converteixen en vertaderes icones del millor que la nostra terra és capaç d’oferir. Aquest és el cas de la finca Son Bordils, a Inca, al mateix cor de l’illa de Mallorca.
Situada al cim d’un turó del centre de la major de les Balears, Son Bordils és tant per la seva trajectòria històrica com pels èxits aconseguits tot un referent ineludible del món del vi a l’arxipèlag: d’una banda, el recorregut històric d’aquesta bodega es troba lligat fortament al devenir de la nostra comunitat d’ençà de la conquesta duita a terme pel rei Jaume I; i de l’altra, els nombrosos guardons aconseguits en prestigiosos certàmens vitivinícoles durant els darrers vint anys no fan més que posar de manifest la qualitat, l’esforç i l’empenta que els darrers propietaris d’aquesta finca han donat a la cultura del vi per situar en pocs decennis el nom de Son Bordils en la primera línia del panorama vinícola, no tan sols en el circuit balear, sinó estatal i mundial.
La finca de Son Bordils ha format part sempre del grup capdavanter de possessions inqueres que s’han dedicat des de fa segles al conreu de la vinya i a la cultura del vi; no debades ha estat una de les bodegues que ha sabut fer front als diferents avatars de la història i que ha arribat fins als nostres dies dedicant-se a fer el que millor dona de si la seva terra, el vi.
L’accés per carretera es troba en el quilòmetre 4,1 de la carretera que enllaça Inca amb Sineu, i es pot visitar durant dos dies a la setmana. Cada dilluns i divendres de 10 a 18 hores.
La proximitat a Inca propicià que tant els propietaris de Son Bordils com la finca hagin tengut una gran rellevància en la comarca, ja que si d’un costat la finca oferí treball a nombrosos jornalers i camperols, de l’altre els seus propietaris actuaren en qualitat de prohoms de la vila, essent-ne en diverses ocasions i en diferents períodes històrics batles de la vila.
Malgrat que els orígens de la cultura del vi a les Balears es remuntin a la Prehistòria, els primers vestigis de sembra de vinyes remunten a l’època romana i fou en l’era cristiana quan aquest conreu cresqué fortament; cultiu que continua durant la Mallorca aràbiga, sota l’aspecte del consum de raïm de taula.
Tot i això, l’impuls definitiu al conreu de la vinya i a la producció de vi no es donà fins a l’arribada del rei Jaume I i les seves hosts a l’illa de Mallorca (1229). Precisament, fou a partir del repartiment de les terres conquerides als musulmans que l’alqueria d’Inca –la major alqueria àrab a l’arribada del rei – passà a mans del monarca segons consta al Llibre del Repartiment.
Cal tenir present que tan sols un segle després de la Reconquesta el 45% del vi elaborat a Mallorca es produïa i comercialitzava a la comarca d’Inca, Selva i Campanet. Fou gràcies a aquest fet que el nom de Bordils arribà a la contrada a mans de Benet de Bordils, noble al servei del monarca català provinent de Girona, on Bordils n’és un municipi. Benet de Bordils comprà entre 1360 i 1370 les primeres vinyes al sud-est del terme d’Inca, terrenys que poc temps després el seu fill, Joan de Bordils, amplià i agrupà sota la denominació Son Bordils.
La producció de vi continuà al cor de l’illa de tal manera que durant el segle XV el conreu de vinya assolí una gran extensió. Tant fou així que fins i tot s’arribaren a establir mesures proteccionistes en contra de vins provinents sobretot de València i Tarragona.
Aquestes mesures tengueren el seu contrapunt en els saqueigs que patí Son Bordils durant les revoltes foranes que assolaren l’illa entre 1450 i 1452, revoltes que suposaren la rebel·lió de la mà menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca contra els cavallers i mercaders i que suposaren per a Son Bordils la pèrdua de 50.000 litres de vi. A part del saqueig de les bodegues, aquesta revolta va provocar el trasllat de la residència familiar dels Bordils a Palma, d’on ja no es mogué.
A finals del segle XVII (1652) la cultura del vi a Inca sofrí un fort revés provocat per l’aparició d’un brot de pesta que va tenir nefastes conseqüències: per una banda, la comarca es va veure a una forta depressió general que va tenir com un dels eixos principals la desaparició de cellers, mentre que de l’altre el conreu del blat va guanyar terreny en detriment del conreu del vi, allargant-se aquesta situació fins a finals del segle XVIII.
L’arribada del segle XIX va suposar per a la zona vinícola d’Inca una etapa de recuperació econòmica i esplendor, gràcies bàsicament a les exportacions de vi a França que va veure les seves vinyes arrasades per la fil·loxera.
Pel que fa al devenir de Son Bordils, el 1808 mor sense descendència Joan Baptista de Bordils i de Tamarit i la finca passa a mans al fill d’un cosí, Manuel Villalonga i Pérez, que convertí la finca de Son Bordils en un dels tres majors productors de vi del terme d’Inca, així com la finca més gran en extensió d’Inca.
L’any 1890 és el de la màxima esplendor vitivinícola de Mallorca arribant a les 30.000 hectàrees de conreu de vinya i als 750.000 hectolitres de vi, gràcies en part a les exportacions a França. La creu d’aquesta etapa esplendorosa arribà poc després, el 1891, amb l’aparició de la fil·loxera a Mallorca que causà un autèntic daltabaix en la vinya, passant de 30.000 hectàrees a 2.000, provocant la desaparició del 90% del conreu de vinya.
L’aparició de la fil·loxera representà un dur cop per a Son Bordils que havia liderat el que era el primer sector productiu d’Inca –el sector primari- durant bona part del segle XIX. Però l’empenta i iniciativa dels propietaris de la finca –sobretot sota l’auspici d’Emilio Villalonga – es posà un altre cop de manifest i a partir del 1900 les plantacions de vinya es tornaren a incrementar, multiplicant-se per quatre en trenta anys gràcies a les replantacions fetes amb peu americà.
L’any 1922 la finca fou adquirida per Domingo Alzina Jaume –batle d’Inca i professional del ram del vi- que a partir d’aquell moment va poder veremar les vinyes, començant així l’era postfil·loxera.
Tot i aquests esforços, el conreu de vinya a Inca va iniciar un període decreixement a partir de la dècada de 1930, etapa que va dur el cultiu de vinya a passar de 500 hectàrees el 1930 a 146 el 1960.
La dècada del 1990 va suposar per a Son Bordils el seu renaixement com a empresa i finca destinada a la producció de vi de la mà de la família Coll Pastor. Aquesta dècada suposà el reinici de l’activitat agrícola en els terrenys coneguts com les Cinquanta quarterades de vinya on es replantaren 25 hectàrees de diferents varietats de cep: blanc (Chardonnay, Moscatell i Premsal) i negre (Cabernet sauvignon, Merlot, Mantonegro, Monastrell, Callet i Syrah). Finalment, el 1998 el nou celler Son Bordils elabora i embotellà els primers vins de la nova etapa vitivinícola.
Actualment, Son Bordils compta amb 36 hectàrees dedicades completament al conreu de vinya i té una producció anual que oscil·la entre els 160.000 i els 200.000 litres, essent una de les indústries capdavanteres de la indicació geogràfica Vi de la Terra de Mallorca.
La dedicació de la família Coll Pastor ha aconseguit fer-se un lloc en el complicat món de l’elaboració del vi i actualment exporten els seus productes a Alemanya, França, Anglaterra, Estats Units, Dinamarca, Suècia o Àustria, a més de tot l’estat espanyol, on ha estat mereixedor dels més prestigiosos guardons per la qualitat i excel·lència d’uns vins caracteritzats per la seva producció a través de mitjans tradicionals.
Son Bordils és, per tant, un celler que ha sabut conjuntar el pes de la tradició amb els més acurats sistemes d’elaboració, posant el segell d’alta qualitat a un celler que ha sabut fer front a les adversitats des del temps de Jaume I i que gràcies a la seva perseverança i capacitat d’iniciativa encara el futur amb il·lusió i amb la mirada posada en l’excel·lència que caracteritza els seus productes.