Son Cladera, el primer agroturisme de sa Pobla a una possessió amb molta història i bresol cultural

La passada temporada turística de 2022, va obrir les portes el primer agroturisme situat en el terme municipal de sa Pobla, concretament en la finca o possessió denominada Són Cladera, propietat de la família Sòcies, que gestiona l’establiment situat a la faldilla de la muntanya, sobre els conjunts de bancals de la qual s’aixeca la casa senyorial orientada cap al sud-aquest.

L’edificació principal de les antigues cases d’estil italià del segle XVIII, consta de planta noble de gran altura. En la planta baixa se situa el portal d’accés i la cotxera. Les cuines i edificis auxiliars se situen perpendicularment al cos principal. Sobre la planta noble s’habilitaven unes dependències que a manera de perdulàries tenen les finestres de dimensions molt reduïdes. Baixant en terrasses paral·leles a la nau auxiliar, se situaven les edificacions d’ús agrícola. Aferrada a un lateral de la casa principal, s’aixeca una petita capella dedicada a la Puríssima de la Concepció, que ja estava dedicada al culte en 1890.

La idea del projecte empresarial de l’habilitació de la finca i les seves cases com a establiment turístic va néixer dels germans Xisca i Pau Socies, que ho van exposar als seus pares, actuals propietaris de la possessió. Els germans Socies, s’afanyen a afirmar que, “no som gent del sector hoteler, la meva germana és advocada i jo empleat de banca. En una ocasió, un amic ens va comentar que la finca era de la família Cladera de sa Pobla i una Cladera es va casar amb un Socies, i des del segle XVI aquesta propietat ve pertanyent a la nostra família Socies, els qui sempre han evitat vendre-la i han mantingut el seu topònim inicial, i malgrat la seva transformació en agroturisme, els nostres pares viuen en la finca.”

En el projecte dels germans Socies de convertir una possessió familiar en un agradable agroturisme, sempre va prevaler la idea de conservar l’estructura primitiva de les cases i el lloc de trobada familiar, compartint-lo amb un lloc especial i únic per al descans, la tranquil·litat i el relaxament dels hostes usuaris de les instal·lacions.

Pel que respecta a les dependències hoteleres, es va fer una remodelació de les antigues zones de cavalleries i quadres, convertint-les en uns petits, però confortables apartaments amb capacitat per a albergar entre dues i quatre persones. Tots els apartaments disposen dels serveis de cuina, sala d’estar-menjador, bany, dormitori i terrassa exterior pròpia, amb excel·lents vistes a l’exterior. A més, els visitants, poden gaudir del servei d’una àmplia piscina comunitària, situada en un lloc privilegiat de la faldilla muntanyenca. “Un canvi total, però, conservant l’essència d’alguns elements antics, com per exemple ‘Sa Tafona’, que dona nom a un dels apartaments.” Explica Xisca Sòcies, que afegeix que el projecte de reforma, l’han realitzat conjuntament amb l’aparellador pobler Joan Palou.

Una finca històrica

Situada prop de la carretera Palma-Alcúdia, la població d’aquestes terres es remunta a l’època prehistòrica, ja que s’han trobat restes d’un talaiot, a més d’una cova artificial i de la cova natural de la Baldriga. Donada la seva posició, Són Cladera podia combinar olivar i la ramaderia pròpia de zones de muntanya, amb el cultiu de cereals, lleguminoses i horts característics del pla.

En el segle XIV, la possessió apareix com a alqueria de Bernat Baldric. Després passaria a Pere Blanc i Pere Font i, des del segle XVI pertany a la família Cladera. En aquella època comptava amb una tafona i un molí de sang. En el segle XVII, quan era la possessió més gran del municipi, es van realitzar importants reformes a les cases. En el segle XX, va passar a ser propietat de la família Sòcies.

Segons l’historiador pobler Josep Obrador Socies, Són Cladera pertanyia, juntament amb la meitat de Crestatx a l’alqueria de Sila, que constitueixen les propietats de Berenguer Roig en 1245. Per part seva, Company i Campins, en la Gran Enciclopèdia de Mallorca defineixen Són Cladera com l’antiga Alqueriaza.

En 1539, les escriptures de segregació de Son Sabater estableixen el límit amb la propietat de Jacobi i Gabriel Cladera. L’any 1863 era la segona propietat de sa Pobla amb una extensió de 286 hectàrees, i en el cadastre de 1994 figura com la possessió més important amb una extensió de 142,69 hectàrees.

En el segle XVI, la possessió de Son Cladera apareix com a alqueria de Bernat Baldric. Després va passar a ser propietat de Pere Blanc i Pere Font per a, a partir del segle XVI, pertànyer a la família Cladera. A partir del segle XIX, quan estava catalogada com la segona possessió més gran del municipi de sa Pobla, les seves cases van ser objecte d’importants reformes. En el segle XX va passar a ser propietat de la família Socies, els seus actuals propietaris i administradors com a agroturisme, que al mateix temps cuiden de mantenir en perfectes condicions la seva identitat de finca agrícola.

A l’acte de presentació de l’agroturisme que va tenir lloc en les últimes “Jornades de Turisme” organitzades per l’Ajuntament de sa Pobla, l’economista, empresari gestor i professor, Antoni Serra Comes, va descriure la finca agroturisme Són Cladera dient que “està situada al nord del terme municipal de sa Pobla, a les faldilles de la Serra de Tramuntana, on acaben les marjals i comencen les muntanyes. Està envoltada de boscos de frondosos i d’ombrívols alzinars que refresquen els estius. Té per veïns, llocs tan emblemàtics i volguts per als poblers com són l’ermita de Crestatx i la finca de Son Bescorb amb la seva petita ermita, i també la possessió de Son Ferragut.”

Les cases de la possessió, avui allotjament agroturisme, estan situades sobre una elevació que permet contemplar els bells paisatges rurals de les marjals pobleres i el nucli urbà de la població, fins a les aigües de la badia d’Alcúdia.

El Cronista Oficial i escriptor Alexandre Ballester, en els seus escrits al·lusius a Son Cladera, es referia a “La Casa Rosada” (i no era a la del president de l’Argentina), sinó a la de la històrica possessió per el “efecte òptic i sensitiu que es percep en contemplar la façana de les cases des de sa Pobla, a primeres hores dels matins de primavera o estiu, quan el sol treu el cap, des del Llevant, sobre aquelles terres, i els seus ratjos ataronjats les il·luminen, escampant un color ocre sobre les centenàries parets de les cases de Son Cladera, que sobresurt i contrasta amb el fons verd dels boscos que l’envolten, per a captivar la vista i l’ànima.”

Gresol cultural

A més de la seva captivadora bellesa quan el sol les il·lumina, les vella parets de les cases de Son Cladera, en el seu interior, van ser testimonis muts d’interessants tertúlies culturals, allà mantingudes durant les primeres dècades de 1900, per destaques personalitats de les nostres lletres, com la poetessa Maria Antònia Salvà, que passava algunes temporades en la finca i contactava amb el vicari manacorí que exercia i oficiava a sa Pobla i Crestatx, Joan Parera Sansó, el qual va encarregar a la poetesa la composició dels “Goigs de Santa Margalida”, patrona de sa Pobla i titular de l’ermita de Crestatx, i que tan gustosament va escriure Salvà.

Podem pensar que la Possessió de Son Cladera, a principis del segle XX era un punt de trobada de les lletres i cultura popular mallorquines, on confluïen la relació poètica i cultural de Maria Antònia Salvà, amb Costa i Llobera a Pollença i el Vicari Parera, que sent de Manacor i gran amic de Mossén Antoni Maria Alcover, sentia un gran amor per sa Pobla on va exercir el seu magisteri sacerdotal fins a la seva mort, i va desenvolupar una gran labor històrica, social i cultural, igual que en l’oratori de Crestatx, veí de Son Cladera.

Una altra assídua visitant de Son Cladera, on passava llargues temporades, va ser la poetessa Emilia Sureda i Bimet (Palma 1865-1904), molt amiga de Maria Antònia Salvà. Emília era germana de Faustina, esposa del notari i polític Josep Socias i Gradolí, propietari de la finca Són Cladera. Durant la seva estada en la possessió, Emília Sureda va elaborar diverses composicions poètiques que dibuixaven els costums de la pagesia, com “Glosses pobleres” o “Vida pagesa”, amb la qual Emilia va guanyar uns Jocs Florals a Barcelona.