“Son Cladera” La Casa Rosada de sa Pobla
Escoltar és aprendre i saber. A les jornades de turisme a la ponència tertúlia dedicada a Son Cladera, el professor i empresari-gestor Antoni Serra va ser l’encarregat de presentar-la. Va fer una descripció de Son Cladera, “a les faldes de la serra de Tramuntana, envoltada de pins, alzines frondoses les cases com una talaia” recordant Alexandre Ballester, escoltar és aprendre. Dins les jornades de turisme, Son Cladera va ser presentat dins aquest model turístic de l’anomenat agroturisme. I els Germans Socias ho explicaren amb senzillesa i a la vegada passió. I Antoni Serra recordava la descripció, si més no literària, d’Alexandre Ballester: El sol espargint claror sobre Son Cladera, la casa rosada, la mirada des de sa Pobla.
Els germans Socias, sense ser del sector turístic, explicaren l’objectiu prioritari: convertir una possessió familiar amb agroturisme. Conservar l’estructura de la casa i el lloc de trobada de la família, amb un lloc especial i únic mirant cap a muntanya i mirant cap a sa pobla, per a qualsevol visitant que triï la tranquil·litat en un entorn únic.
Antoni Serra descrigué aquest indret únic com “un enclavament amb aquestes vistes i situació, un enclavament molt afavorit per fer un projecte com el que s’ha tirat endavant. Reproduí les paraules de l’estimat i recordat Alexandre Ballester, que qualificava Son Cladera com la “Casa Rosada”, per l’efecte òptic dels matins d’estiu quan surt el sol, la façana amb tons ocres. La casa rosada, les cases de son Cladera”.
Un aspecte que també va destacar Antoni Serra és Son Cladera a principis de segle XX com a indret de trobada literària.” En els anys 1900 hi estiuejava la poetessa Maria Antònia Salvà. D’aquí que tingués relació la poetessa amb els coetanis com Vicari Parera va estudiar i que va editar Sa Marjal. Maria Antònia Salvà era molt amiga de Costa i Llobera i era, Son Cladera, un lloc de trobada de la cultura popular mallorquina. Maria Antònia salvà, Vicari Parera, Antoni Maria Alcover… les cartes que s’enviaven. Són anys d’ebullició cultural mallorquina”. Destaca Antoni Serra aquest vessant cultural: Son Cladera com a centres de la cultura popular mallorquina.
A l`hora de parlar de la transformació de la possessió amb oferta d’allotjament turístic els germans Xisca i Pau Socias subratllaren que “no som gent d’hostaleria la meva germana és advocada, no sabem de turisme, ens hem llançat amb aquest projecte”
Sobre el projecte empresarial turístic, contava Pau Socias, “no som gent d’hostaleria faig feina a la banca, la meva germana és advocada i un advocat em deia que la casa era de Son Cladera, i una Cladera es va casar amb un Socias des del segle XVI pertany a un Socias. La possessió mai no s’ha venut des que fou construïda. Son Cladera ha tingut molta feina de camp, ses sitges fent carbó d’alzina, vaques, ovelles, cavalls, vi, es venia el raïm, feien oli. S’ha evitat la seva venda”.Son Cladera conserva el seu topònim inicial. La família Socias segueix molt arrelada a sa Pobla i una demostració de les arrels pobleres és la reforma de les cases i posada en valor de la finca, amb molta de cura, posant-lo a l’abast turístic.
“L’origen de l’agroturisme arranca de 1992, i ho va fer la padrina per preservar el patrimoni i donar riquesa a la zona”. Així ho recorden els seus nets Xisca i Pau Socias. En Pau explica que “El turisme ha canviat molt. Com a possessió mallorquina, tots els germans venien, amb els seus fills, s’hostejaven vint o trenta persones. Ja darrerament no fèiem promoció. La meva germana Xisca fa uns dos anys va proposar a casa fer un canvi total i fer una remodelació les antigues zones de cavalleries i vaqueries i crear apartaments per famílies més petites i mon pare s’ho pensà i ho acceptà. El projecte s’ha fet amb Joan Palou com aparellador, un canvi total, però conservant alguns elements per mantenir l’essència. Així un dels apartaments s’anomena “Sa Tafona”.
Xisca Socias, recordava que pràcticament ho posaren en marxa una vegada acabada l’obra perquè comencés a ser rendible. Diu que “s’ha respectat la casa, els nostres pares segueixen vivint allà. Els espais que eren les vaqueries, porqueres, cavallerisses, s’han convertit en apartaments”.
Aquest 2022, la primera temporada la consideren molt satisfactòria… Aquests dos germans expressaven que “això és una aventura, no ens dediquem al turisme ho hem fet per mantenir i conservar la finca, hem respectat elements que han existit sempre”.
Els seus objectius és continuar millorant, ser ecològics i sostenibles, oferir productes de la zona, diuen que els recomanen “que comprin cap a sa Pobla, Son March, fruites i verdures, activitats esportives, les rutes per sa pobla, l’oferta de restaurants, la plaça Major. Volen seguir millorant la finca, intentar fer algun tipus d’inversió. Intentar fer un parc de cara a la temporada vinent.
Per a Xisca Socias i Pau Socias la col·laboració amb sa Pobla és fonamental, així s’ha fet amb la contractació de personal del municipi i que els proveïdors siguin del municipi. “Els berenars són servei directe des dels forns de can Felip i Can Que Bo”…
El que volen és que hi hagi aquestes sinergies amb el municipi. I que els visitants de Son Cladera visquin experiències noves, més enllà d’anar a la platja. Son Cladera pot oferir aquestes possibilitats al perfil de turista que cerca pau, tranquil·litat, en un lloc accessible, encisant. Son Cladera, la mirada cap a sa Pobla, cap a la Badia d’Alcúdia, cap a la muntanya.