Televisió a sa Pobla

“TELEVISIÓN EN LA PUEBLA”. Així, amb aquest titular i a la pàgina de portada sencera, anunciava la revista local Vialfás del dia 7 de març de 1959, l’arribada de la televisió a sa Pobla. I, escrit en castellà, com era obligatori a aquells anys, narrava amb tot detall, el que era una gran notícia. La petita pantalla ja havia arribat a Llucmajor, a Palma, a Manacor… A sa Pobla, es rumorejava la seva imminent arribada, es pressentia. S’esperava…
Fou el vespre el dia 18 de febrer d’aquell 1959 quan la notícia va córrer pel poble envoltat d’un cert misteri: “Avui, al local social de la Unió Esportiva Poblense…” I així va ser. A una habitació del darrer pis del casal de Can Socies, seu social del club de futbol, com si es tractés d’una reunió clandestina, el conegut comerciant d’electrodomèstics de la botiga de Can Simó, Jeroni Bennàssar Socias, als comandaments d’un aparell de televisió marca “Telefunken”, havia aconseguit l’objectiu acaronat ja feia alguns dies.
La sala estava plena de gent aspectant davant aquella petita pantalla. La televisió havia arribat per primer cop a sa Pobla. Dos dies més tard, el 20 de març, un altre portal comercial d’electrodomèstics, a Can Mas, el seu propietari Francesc Mas Franch, en el seu establiment del carrer Marina, repetia l’experiment amb un aparell de la marca “Invicta”, col·locat en el taulell, per tal que la gent el pogués veure des del carrer.
A partir de llavors, els dos botiguers, oferien des dels seus respectius establiments els programes de la TVE emesos des de la seva emissora de Barcelona. El nombre d’espectadors era de cada dia més nombrós, fins al punt que el carrer Major i Marina, davant els dos establiments, resultaven insuficients per la gent que allà s’acaramullava, especialment el diumenge dia 22 per allò que la gent del poble sortia a passejar per sa Plaça Major.
Deia la notícia publicada per la revista Vialfás que “La visió pot qualificar-se de perfecta i els poblers que havien tingut ocasió de presenciar recepcions a Madrid o Barcelona, Londres, París o Bruselas, comentaven que no existien diferències notables entre la qualitat d’imatge que arribava a sa Pobla.”
Amb la televisió, un signe més de progrés havia arribat a sa Pobla. Els dos espavilats comerços de Can Simó i de Can Mas, començaren a introduir l’aparell televisiu de les seves respectives marques, primer a les llars de les famílies amb més poder adquisitiu, als bars més avantguardistes i a les seus de les societats recreatives, fins que, a poc temps l’aparell de televisió es convertís amb quelcom imprescindible a cada llar.

Apunt històric

Sobre el naixement i història de la televisió, està escrit que el 28 d’octubre de 1956, començaren oficialment les emissions regulars a Espanya. Els programes inaugurals començaren a les 20.30 hores i el contingut va consistir en la retransmissió d’una missa, uns discursos oficials, l’exhibició de dues entregues del NO-DO, uns reportatges filmats i les actuacions d’unes orquestres i dels “Coros y Danzas falangistas”. Les emissions es feien des d’un petit xalet del Paseo de la Habana de Madrid, que disposava d’un petit plató d’uns cent metres quadrats. Per espai de quasi tres anys, la TVE va ser una televisió local amb un àmbit de cobertura limitat exclusivament a la ciutat de Madrid.
Dos anys i mig més tard, el febrer de 1959, coincidint amb un partit de futbol Real Madrid – F.C. Barcelona es va estrenar el servei a les ciutats de Barcelona i Saragossa. Malgrat que ara sembli una exageració, la premsa de l’època va publicar que s’havien acabat tots els aparells de televisió que estaven a la venda a la Ciutat Comtal.
A partir de llavors, les cobertures televisives s’anaren estenent al llarg i ample de la geografia peninsular i els dos arxipèlags.

Una fàbrica de televisors a sa Pobla

Corria l’any 1961 quan va arribar a Mallorca destinat a Son Bonet com a tècnic electrònic militar, el jove Antonio Fuentes Gallego, natural de Granada. Va conèixer a una al·lota poblera amb qui es va casar. Abans de casar-se, ja s’havia establit a sa Pobla, a la casa del carrer Mercat, actual número 33 a quina planta soterrània, va instal·lar un petit taller d’electrònica. Com a bon coneixedor de tot quan estava relacionat amb la matèria, allà va fabricar el seu primer televisor, que el va batiar amb la marca «Tele Mundo», i el va vendre a Alcúdia. Va traslladar el seu taller al carrer Major, a l’actual número 10 i allà va seguir fabricant televisors en blanc i negre i autotransformadors de 150 Volts, que distribuïa a una empresa de Sóller (El Gas, S.A.).
L’arribada de la televisió en color, no va agafar de sorpresa a Toni Fuentes, ja més conegut llavors per Toni Borlas, perquè Borlas era el nom de la marca que duien dels primers aparells per ell fabricats.
L’any 1965, Toni va ampliar les instal·lacions de la seva fàbrica, que va traslladar al carrer Bassa Roja. Allà va instal·lar la seva pròpia fàbrica de televisors en color aplicant la tecnologia més avançada del moment i va crear la marca TELE-MUNDO.
A un reportatge publicat a la revista local Sa Pobla, l’any 1988 Antonio Fuentes explicava el procés de fabricació dels seus televisors, dient que tot començava al seu propi laboratori, dissenyant els seus propis i exclusius circuits impresos que passaven a la cadena de muntatge per col·locar-hi tots els seus components, que, després de verificar-se passen a la màquina de saldar «una meravella de la tècnica anglesa que salda automàticament tots els components de la placa». Després del procés del soldat es tornen a verificar totes les peces, mòdul per mòdul, que després de posar-les en marxa passaven a la secció d’escalfament.

Allà, els televisors estaven en funcionament per espai de 72 hores. S’encenien i apagaven automàticament per tal de poder detectar algun defecte dels components o de muntatge. Passat aquest punt del procés, es tornaven a posar en marxa i s’ajustaven.
Finalment, es passava a la secció d’assemblatge, acoblant tot el conjunt dins el moble i es tornava a tenir 12 hores en funcionament. Si no es detectava cap incidència, l’aparell estava llest per arribar al comprador. Tota la gamma d’aparells fabricats per Tele Mundo, s’entregaven amb un any de total garantia. Aquells televisors, fabricats íntegrament a sa Pobla, es distribuïen per tot Mallorca i també a altres punts de la península com Barcelona, Madrid i Granada.
A aquell reportatge Antonio Fuentes es queixava de no haver tingut el suport de «les autoritats locals el suport que la seva iniciativa es mereixia» i manifestava que «en temps de crisi quan tota iniciativa de progrés hauria de ser vista amb bons ulls, l’Ajuntament de sa Pobla només m’ha posat obstacles i traves. Resulta mal de creure», es lamentava.