“Tocar fusta”, una segona vida pels pins de la Serra

La creació de mobles a partir de la fusta dels pins caiguts a la Serra de Tramuntana pel tifó Juliette l’any 2023 i l’aprofitament de recursos locals per promoure el disseny i la producció local. Aquesta és la proposta de “Tocar fusta”, una exposició comissariada per Amarar que es pot visitar a l’església del Roser de Pollença fins dia 1 de desembre. Inaugurada els dies de la Fira, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pollença i l’Agència de Desenvolupament Regional de les Illes Balears (ADR Balears). (Foto: Grimalt de Blanch).

“Tenim una massa forestal molt gran, però a la vegada el 95% dels boscos de Mallorca estan abandonats. Per contra, estam important 70 mil tones de fusta preparada per a construir”. Així introdueix Francisco Cifuentes, arquitecte d’Aulets Arquitectes i un dels promotors d’Amarar, aquest projecte que vol afavorir l’ús dels recursos locals i la col·laboració entre diferents sectors.

Per dur a terme aquesta exposició, enguany han comptat amb la implicació de l’ADR Balears, l’antic IDI. A través del seu projecte LOOP Disseny i Circularitat, l’ADR ha connectat cinc dissenyadors amb la fusteria Germans Adrover de Manacor amb l’objectiu de crear noves col·leccions de mobiliari a partir de la fusta dels pins caiguts a la Serra. A “Tocar fusta” es pot veure el resultat d’aquestes col·laboracions. Les peces produïdes per Germans Adrover han estat dissenyades per Aulets Arquitectes, Isla Architects, 110 Mallorca Studio, Edicions de Disseny La Pecera i Sara Regal Alonso. 

Aquest és el segon any que l’Ajuntament de Pollença aposta per promoure la reflexió al voltant dels usos de la fusta. L’any passat es va plasmar amb l’exposició “Repensar processos, repensar dissenys”, també comissionada per Amarar. 

Francisco Cifuentes explica que després de l’experiència de l’any passat, es plantejaren dues preguntes: com comercialitzar els mobles fets amb fusta de pi i com fer servir la fusta procedent de demolicions, mobles, finestres o portes antigues. Aquestes dues línies han estat les que han desenvolupat a l’exposició “Tocar fusta”. 

Francisco Cifuentes: “Hem de cuidar als fusters de poble i també a les fusteries industrials”.

“Una manera de poder comercialitzar aquest mobiliari és que hi hagi fusteries industrials que treballin amb fusta local”, explica Cifuentes, “hem de cuidar als fusters de poble i també a les fusteries industrials perquè donen resposta a diferents àmbits”. En tot cas, reconeix, “és una aposta a llarg termini”. “La gran passa és que venguin fusters a dir que volen col·laborar amb noltros. Això implica que estam tornant a reactivar l’ús de la fusta de pi a les fusteries. Aquest seria el gran impacte i el gran èxit”, afegeix. Cifuentes també destaca, en aquest cas, el paper de l’Administració alhora de connectar dissenyadors amb industrials”.

L’altre part de l’exposició “Tocar fusta” està dedicada als dissenys de Curro Claret a partir de material de mobiliari reutilitzat. “Entendre que les nostres ciutats han de ser com les pedreres del segle XXI. Hem d’intentar allargar la vida útil de les coses tot el que poguem, i un cop s’acaba la vida útil, hem donar nous usos a aquests mobiliari”.  

Germans Adrover de Manacor ha produït les peces que es poden veure a “Tocar Fusta”. Llorenç Adrover va començar a fer de fuster als 14 anys, fa 43 anis. Ell i el seu germà Toni gestionen aquesta empresa que va fundar son pare a finals dels anys 50. 

Varen conèixer el projecte d’Amarar a través de l’ADR, i s’hi afegiren perquè “ens va agradar poder aprofitar la fusta local, veure que era una manera de cuidar el bosc, i també ens va parèixer un projecte que pot ser beneficiós per la indústria de Mallorca.”

“Poder tornar a tocar fusta” també ha estat important per Adrover, que explica que ara estan acostumats a fer feina amb conglomerats. “Poder fer feina amb una fusta local, quilòmetre zero…,  fa que ens tornem a sentir un poc fusters”, explica. 

Llorenç Adrover: ““Poder fer feina amb una fusta local, quilòmetre zero…,  fa que ens tornem a sentir un poc fusters.”

Germans Adrover, amb seu i taller propi a Manacor, fa més de 60 anys que es dedica a la fabricació de mobiliari per a hotels i particulars. “L’empresa la va fundar mon pare als anys 40-50. Va començar de mosset a un taller, llavors va anar prosperant i va montar la seva fusteria.  Damunt els anys 60 ja va començar amb moble d’hotel, va fer feina per Abel Matutes a Eivissa, i després va tornar a fer mobles per les tendes de Manacor. 

A Manacor hi havia moltes botigues de mobles i s’exportava a la Península moltíssim. “Als anys 80, de Manacor sortien 20 contenidors setmanals cap a la Península. Això ha desaparegut”, conta Adrover. Hi va haver una crisi i l’hoteleria va passar ser el client més important.” Llorenç Adrover explica que ara la producció de moble per vendre a botiga ha desaparegut quasi al 100%. A més, Adrover també destaca la dificultat que té el sector per trobar personal. “Estan desapareixent els professionals, ara tot és maquinària i quasi no es fa res manual. Noltros començam a tenir bastants de problemes per aconseguir personal.” Des de l’Associació de la Fusta de les Balears, explica, estan lluitant perquè es faci una escola de fusteria a Manacor. 

Tot i que l’hosteleria continua sent el principal client, Adrover és conscient que necesiten cercar alternatives. “Hauríem de cercar i recuperar altres clients. Ja ens va passar amb les perles i ara ens està passant amb la fusta. La industria de Manacor és a punt de desaparèixer”, lamenta Adrover. 

“Precisament ens ha agradat aquest projecte perquè ens ajuda a sortit un poc de l’hosteleria. El projecte d’Amarar, de produir mobles amb fusta local, també podria entrar per restauració, però tot això s’ha de promocionar i s’ha de vendre. S’ha de crear un mercat que no existeix”, reflexiona Llorenç Adrover.

És necessari un mercat i un client disposat a pagar més per un producte de més qualitat. “Aquest moble, sent massís de fusta, requereix més ma d’obra i hem d’intentar convèncer de que això val doblers. Si hem de competir amb les multinacionals, difícilment podrem competir amb preus. Noltros donam uns altres valors, de sostenibilitat, de recuperar indústria. Es tractaria de fer feina entre tots i conscienciar a la gent que aquest moble és sostenible i que vulguin pagar un poc més”, conclou Adrover, que destaca, que “el gran benefici de tot això, a part del que poguem treure, és la protecció del bosc, perquè emprar fusta controlada i feta amb seny és beneficiós pel bosc”.