Francisco Cifuentes: “Hem d’aprendre a consumir d’un altra manera”

Actualment estam important a Mallorca 70 mil tones de fusta i el 95% dels boscos de l’illa estan abandonats. Es una de les reflexions que ens planteja l’exposició “Repensar dissenys, repensar processos”, una mostra comissariada per Amarar i Aulets Arquitectes que es pot veure a l’església del Roser de Pollença fins dia 10 de desembre. Un projecte que va néixer amb la voluntat de donar una segona vida als arbres abatuts pel cap de fibló de l’agost de 2020 a Banyalbufar. L’exposició mostra les diferents fases de tractament de la fusta i de quina manera es poden emprar materials locals per fabricar objectes quotidians. Francisco Cifuentes, arquitecte d’Aulets Arquitectes és un dels impulsors d’aquest projecte. 

Pregunta.- Que veuran les persones que visitin l’exposició?

Resposta.- Veuran els processos que estam fent des d’Amarar. Veuran els troncs que hem recuperat tractats amb una tècnica que és amarar la fusta, que consisteix en submergir-la en aigua per aconseguir una fusta més estable, més duradora i que es treballa millor. Un cop tens la fusta tractada la talles en llistons amb els que cream sis habitacions, dins d’aquestes habitacions mostram un grup de mobiliari fet amb diferent tipus de fusta de pi halepensis, que prové del  cap de fibló de Banyalbufar de l’agost del 2020, fusta de gestió forestal i fusta de la Juliette que hi va haver el febrer. També hem impulsat dins d’aquesta mostra col·laboracions que havíem iniciat i que s’han consolidat amb Llanatura, amb Paumes i Brins i també amb Teixits Vicens.

P.- El punt de partida va ser el cap de fibló de Banyalbufar, però com ha estat el procés de reflexió? 

R.- Es un procés que ja havíem iniciat des de l’estudi d’arquitectura on ja fa anys que treballam amb materials locals com marès, argila, terra i fusta. Arran del cap de fibló vàrem pensar en fer servir fusta local, començarem a entendre quina era la cadena de valor que va de l’arbre fins el moble i vàrem veure que està totalment trencada entre les serradores i els fusters. Noltros amb el projecte el que hem fet és tornar a teixir la cadena de valor que va des de l’arbre fins al mobiliari. 

“Amb el projecte el que hem fet és tornar a teixir la cadena de valor que va des de l’arbre fins al mobiliari.”

P.-Com es fa això a la pràctica? 

R.- Està portant molta feina. El primer que férem és mirar quines són les empreses que treballen cada àmbit: des de forestals, serradores i fusteries. També són importants teixits com Tramuntana XXI, l’IDI, l’IBANAT i els dissenyadors. Vàrem cercar diferents actors, i la peça que te feia de transició és el fuster. En aquest cas Fusteria Galmés va creure en el projecte, i vàrem fer primer una empresa entre arquitectes i fusters per veure si noltros podíem començar a fer aquest enllaç entre les serradores o els forestals i la producció. Aquest va ser el primer matrimoni. Vàrem inclús fer el procés noltros mateixos: compràvem els troncs directament a les serradores i tallàvem la fusta.  

P.- Quins son els principals obstacles alhora de generar aquest canvi?

R.- Hi ha com tres obstacles. Primer de tot, l’obtenció de fusta, que tampoc ha estat fàcil perquè hi ha unes dinàmiques en les que els forestals venen a les serradores i és molt difícil entrar-hi. L’altra obstacle és trobar una xarxa de fusters que vulguin treballar en aquesta línia. Gràcies a l’exposició de Pollença hem pogut treballar amb fusters de Pollença i veim que un perfil que funciona molt bé són fusters petits. I tercer, començar a sensibilitzar sobre el tema de repensar els nostres hàbits de consum. Si compram una taula o un moble de fusta procedent de la Juliette, no s’enviarà a un abocador, si es converteix en un moble, aquest moble pot tenir una durabilitat major, substitueix les 6 taules que compres durant aquests 40 anys.

Portam 30 anys aprenent a consumir d’una manera i ara ho hem de fer a l’inversa, necessitam 30 anys més per aprendre a consumir d’un altra manera. Hem consumit d’una manera immediata, econòmica i basada en la dopamina i hem de consumir amb el coneixement d’on ve aquest material i tenir aquest vincle amb la cultura del territori. 

P.- Qui forma part d’Amarar? 

R.- Som tres arquitectes, jo mateix i en Sebastià Martorell d’Aulets, i en Jaume Crespí, arquitecte, i en Toni Galmés de Fusteria Galmés de Vilafranca. Aquests quatre vàrem iniciar aquest projecte on dissenyadors i fusters podem començar a treballar conjuntament en la producció i el disseny del producte. Apartir d’aquí Amarar ha fet de catalitzador de diferents persones i entitats, que és el que crea comunitat per fer possible el projecte. 

P.- Com dificulta en aquest plantejament el context que vivim de pujada de preus? 

R.- Dins d’aquest tema ens n’hem adonat que la renda per càpita de l’illa ha baixat molt, hem deixat de tenir productes manufacturats a ser només serveis. Hem de reivindicar com les grans empreses que hi ha a l’illa poden fer servir producte local, i això també afavoriria la professionalització dels productors i tenir una salaris millors. 

“Qualsevol persona pot agafar qualsevol moble que pot trobar al carrer o a casa de la padrina, repensar com poder reformar-lo i allargar la vida útil dels materials.” 

A nivell local i a nivell de preu del producte, hem de dir que qualsevol producte que ve a l’illa té un increment del preu del transport, en el món de la construcció que noltros coneixem bastant bé pot arribar fins a un 20%. Amb materials i productes locals possiblement a nivell de cost pot ser major, però és important pensar no només en el valor econòmic, sinó en la seva durabilitat i també en el que estam generant dins del territori. El consum té una repercussió en el territori, basta veure la quantitat de materials que s’aboquen i es cremen a Son Reus. A l’exposició hi ha una sala on hi ha unes 60 cadires que poden ser reutilitzades.  Es aquesta idea de que qualsevol persona pot agafar qualsevol moble que pot trobar al carrer o a casa de la padrina, repensar com poder reformar-lo i allargar la vida útil dels materials.