Tomeu Salvà arqueòleg: “Fa tres mil anys, la identificació com a persones no existia, s’identificaven els grups”

Tomeu Salvà Simonet (Felanitx 1968) es guanya la vida com a professor d’ensenyança secundària, però també és professional de l’arqueologia. Va estudiar per fer les dues feines tot i que la segona, l’arqueologia, l’exerceix més aviat com un gaudi que li aporta molta feina i cap dobler, però sí moltes satisfaccions, que ja és una bona cosa. Quan fa un repàs a la seva vida professional, s’ha adonat que l’ensenyament l’ha arribat a estirar molt.  Fill de mare palmesana i de pare felanitxer, Tomeu Salvà es va enamorar de l’arqueologia, aquella ciència en la qual pedres parlen i d’ella n’ha fet la seva passió.

Pregunta.- Com arqueòleg, amb quins projectes està capbussat ara mateix?

Resposta.-  Estic ficat en massa projectes perquè compatibilitzar l’ensenyament i les feines d’arqueologia no és fàcil, però vaig fent allò que puc el bé que sé. Som professor de secundària,  professor adjunt de prehistòria a la UIB, som el director de l’excavació del poblat de navetes de Portocolom, des de ja fa vint-i-cinc anys. També estic  en la direcció de l’excavació d’una naveta de Felanitx per fer una ruta arqueològica, assisteixo a congressos molt sovint i tantes coses més que ara no podria recordar.

P.- Parli’ns un poc de l’hipogeu de Sa Mola d’en Bordoy?

R.- El ja difunt Miquel Bordoy va trobar aquest hipogeu més o manco l’any 1900. Ell va tenir la sort de tenir una gent fent feina que sabia que les troballes de coves li interessaven molt i de seguida que s’adonaren d’aquesta, l’avisaren i ell va agafar  la responsabilitat de tenir-ne cura i estudiar-la en la mesura de les seves possibilitats. Has de tenir en compte que abans, pot ser ara també, però per sort molt manco, quan trobaven restes de qualsevol cosa, callaven i no deien res perquè no els perjudiques en la seva feina. En aquest cas no fou així, gràcies a Déu.

P.- I de seguida començà a excavar?

R.- Nosaltres penem que no. Algunes coses potser sí que les fes, però alguna cosa molt acurada, no. Pensem que devers l’any 1910 fou quan s’hi posa de bon de veres. No sabem com, però sí que sabem que va fer coses perquè va treure materials i s’havia excavat una part i després es va aturar. Sabem que devers els anys cinquanta per preservar l’hipogeu es va tapar. Tampoc sabem si el va tapar ell o si fou qualque persona del seu entorn o família. La veritat, però, és que és una troballa molt interessant i que ara estem intentant esbrinar tot el que amaga i que gràcies a Miquel Bordoy d’ella en podrem aprendre moltes coses.

P.- I perquè tenir una cova tancada?

R.- És una pregunta recurrent perquè no sempre té ni la mateixa lògica ni la mateixa explicació. No fou cap mala idea perquè si ara tenim la sort de trobar ajudes per poder-la obrir i fer-hi feina d’investigació, la trobarem tal com la va deixar. Altrament, molt probablement ja hauria estat espoliada  i sols quedarien les deixalles i brutor. Hi ha moltes coves com aquesta, però aquesta sabem que està ben conservada. Una cosa que no sabem és si hi ha jaciment al seu interior o no. Pot ser, haver-hi jaciments al seu interior,  fos un dels motius d’haver-la tancada. O no.  

P.- I què ens dieu del material que Bordoy va treure de la cova?

R.-  Per sort això ho tenim tot. Ho tenim datat, classificat i ben estudiat. La veritat i sense ànim de posar en dubte res, és que sabem i tenim allò que ell diu que va treure. El fet és que potser sols treien peces senceres i els possibles fragments es tiressin o simplement siguin dins la cova. No ho sabem perquè no l’hem oberta encara. Sabem que va treure olles, restes humanes, objectes de metall, això segur i data més o manco de tres-cents anys. És una troballa molt important i també hem tingut la sort que el material que tenim es troba intacte, cosa que molt poques vegades passa, però en aquest cas, és així. Coves intactes d’aquesta època, no ni hi ha.

P.- I a partir d’aquí, què fareu?

R.- Nosaltres el que volem és tornar-la a obrir amb el permís de la propietat que ens ha donat totes les facilitats possibles i a més de tot s’hi ha implicat moltíssim. La propietat són encara els hereus de Miquel Bordoy. Tenim un parell de motius per voler-la obrir de nou. Sabem que trobar, trobar, no trobarem molt perquè Miquel Bordoy la va excavar. Potser hi trobem coses i pot ser que no. Nosaltres tenim fotos d’abans de tapar-se i hi ha un sediment que no sabem si és per les pluges o perquè realment hi ha cosa a la part de baix. Estic convençut que qualque cosa trobarem perquè  abans no es feien excavacions molt fines i això ens pot salvar. La veritat és que ens bastaria trobar algun osset o alguna cosa per poder fer una datació amb carboni catorze i així podríem saber la data exacta de la cova, una informació que en l’àmbit científic és molt interessant.

P.- I el futur?

R.- A banda de la necessitat d’excavar per treure informació científica, ens agradaria molt obrir-la per poder-hi col·locar les coses així com nosaltres pensem que estaven i que la gent la pogués visitar.  Així   seria una forma de saber i comprendre per part de tothom com vivia la gent en aquells anys. En definitiva, voldríem fer una recreació el més real possible.

P.- La teniu cartografiada?

R.- Sí. La perimetria està feta. Sabem les mesures  i tot com era. És una cova petita com totes elles. Fa uns set metres de llarg i no arriba a 1,70 metres d’altura. D’aquesta època no hi ha coves més grans. Totes eren aproximadament iguals.

P.- Quin sentit tenien aquestes coves?

R.- Això són coves d’enterrament d’un grup domèstic. La gent que vivia a una mateixa zona, pot ser set o vuit famílies, s’enterraven a una mateixa necròpolis. Cada grup de persones que habitava a una mateixa llar s’enterrava al mateix lloc i potser no eren família. Per ells això era molt important. Has de pensar que en aquells temps la identificació com a persones no existia. S’identificaven els grups. Això era l’estada dels difunts del grup de la família que fos. Això és el que els representa a ells mateixos. Aquest és el motiu de per què fan tanta feina. Per enterrar un difunt no fa falta fer una cosa  tan complicada i excavar amb les mans i alguna pedra i poca cosa més. Ho fan per la importància que té per ells romandre enterrats en grup social.

P.- Sí que era realment important aquest tipus d’enterrament?

R.- Molt important i sagrat per ells. Aquestes coves són la identitat de la gent. Si volguéssim cercar a una persona en concret no la trobaríem, però sí que trobaríem el grup de convivents i el grup és la cova. Aquestes coves són molt rellevants. No són sols llocs d’enterrament, són llocs de guarda d’identitat. 

P.- L’obertura d’aquesta cova vos ajudaria a conèixer molta historia de la zona…

R..- Clar que sí. Dels voltants i de tot Mallorca. Si arribem a trobar  finançament, aquesta cova serà l’única de totes les de Mallorca  que es podrà visitar  i també l’única a la qual s’haurà fet una recreació tan aproximada com sigui possible a la realitat del seu temps. Un projecte molt interessant i o crec que molt necessari per saber qui som i d’on venim. És evident que tot el que posarem no serà el real. Hi posarem morts, hi posarem olles, materials i també farem una il·luminació no elèctrica perquè sigui tan aproximada com sigui possible a la que els nostres avantpassats tenien. La nostra intenció és que la gent pugui sentir les sensacions de traslladar-se tres mil anys enrere.

P.- I com es pot aconseguir finançament?

R.- Això depèn. Es pot inscriure dins una ruta que de fet ja ni hi ha una a Mallorca.  A Felanitx volem fer-ne una que tractaria de mitja dotzena de jaciments emblemàtics i un d’ells seria aquest. El finançament surt de l’ajuntament que és qui va fer el projecte de tota la ruta, i altres entitats oficials com són el Consell, el Govern i la UIB que no hi posa doblers, però hi posa infraestructura per dur a terme els estudis  analítics, científics… això, si ho haguéssim de pagar, val un dineral. Per envestir al projecte de l’hipogeu, estem cercant finançament. Si no trobem ajudes, no ens quedarà més remei que esperar més anys fins que arribem a tenir-ne.