Torna el vell marí a les Illes Balears? De la il·lusió a la realitat

La ciència acaba d’aclarir els dubtes sobre la presència actual del vell marí a les Illes Balears. Després de dècades de reportar-se cada parell d’anys avistaments sense proves prou sòlides, que cauen per tant en el munt dels expedients dubtosos, el programa europeu “Spot the Monk”, (“Localitza el vell marí”) ha sentenciat que sí, que algun exemplar de vell marí ha tornat recentment a les Illes Balears, perquè tant a Cabrera com a la Dragonera se n’han localitzat traces del seu ADN.

El retorn del vell marí a les Illes Balears és una il·lusió dels científics des de fa dècades. El mateix Govern Balear ha impulsat en diverses ocasions plans per a la seva reintroducció, però cap d’aquestes no ha tengut possibilitats reals de prosperar. Tot sembla indicar que el vell marí només tornarà a les Illes Balears si ell ho vol fer perquè hi troba condicions idònies.

L’any 1958 per darrera vegada es va veure, capturar i fotografiar un vell marí. Va ser a Tuent.

Va ser l’any 1958 quan per darrera vegada es va veure, capturar i fotografiar un vell marí (Monachus monachus) a les Illes Balears. Va ser a Cala Tuent i va representar aleshores una victòria dels pescadors, que durant dècades havien mantingut una aferrissada lluita contra aquesta foca perquè esquilmava les pesqueres i els destrossava les xarxes. El mateix va succeir arreu de la Mediterrània.

Avui el vell marí és una espècie en perill d’extinció, tot i que els científics que l’observen són així mateix optimistes pel que fa a la seva recuperació en comparar la situació actual a la de fa vint anys i veure’n una evolució positiva. En tot el món tan sols hi ha uns 700 exemplars. Les poblacions més nombroses es troben a Grècia i a Turquia, i també hi ha una important colònia a Cap Blanc, d’uns 200 exemplars, fora de la Mediterrània. A més, hi ha minúscules poblacions a Madeira, les Açores i el Nord d’Argèlia.

El doctor Giacomo Tavecchia, de l’IMEDEA, va pronunciar divendres una conferència al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller en la que va desvetllar algunes de les conclusions del programa “Spot the Monk” en el que hi ha pres part. Aquest projecte de la Universitat de Milà ha aprofitat els avanços de la ciència per extreure ADN de l’aigua de la mar i emparellar-lo amb marcadors de vell marí per extreure’n possibles coincidències.

A les Illes Balears es varen extreure 48 mostres d’aigua de 16 punts i es varen obtenir coincidències positives a tres llocs

L’experiment va afectar 135 punts de quatre sectors concrets de la Mediterrània occidental. A les Illes Balears es varen extreure 48 mostres d’aigua de 16 punts concrets, i es varen obtenir coincidències positives a Cabrera, la Dragonera i la costa de Capdepera. També a Sardenya, Sicília i l’Adriàtic es varen reportar emparellaments. De fet, amb posterioritat a les conclusions de l’estudi, en dos d’aquests punts d’Itàlia s’ha documentat la presència del vell marí mitjançant vídeos prou solvents que Tavecchia va mostrar al públic de la conferència.

Des d’aquell fatídic any 1958 també a les Illes Balears s’han produït avisos de la presència del vell marí a la costa. Es pensa que pot haver-hi exemplars del nord d’Àfrica que, en solitari, poden arribar fàcilment a l’arxipèlag, en tant que no els és complicat recórrer fins a 40 quilòmetres en un sol dia, especialment les femelles, que són menys territorials que els mascles.

Giacomo Tavecchia és un ferm defensor de la tècnica de reconeixement d’ADN utilitzada per “Spot the Monk” i s’ha proposat continuar aquest estiu amb la recollida de mostres per intentar elaborar un mapa el més complet possible sobre la presència del vell marí a les Illes Balears. En aquest moment fa contactes amb escoles de busseig, companyies navilieres, pescadors i afeccionats a la mar que puguin fer de voluntaris per recollir sistemàticament aigua de la mar de la mar Balear i poder dur a terme el seu projecte, per al qual també necessitarà finançament.

Emperò, vist com va acabar el vell marí a les Illes Balears, massacrat, Tavecchia es fa la pregunta de si nosaltres, els humans, estam preparats per al retorn d’aquesta foca al litoral de les Illes Balears?

És habitual que l’home tengui comportaments molt nocius amb la fauna. S’han vist casos d’agressions totalment gratuïtes a foques que descansaven en platges de la mà de turistes que es pensaven que feien una gracieta, i també es tem que els pescadors no vegin amb bons ulls el retorn d’un animal que lluita pel mateix producte.

En cas de retorn del vell marí, aquest animal necessitarà espais suficientment tranquils per descansar, reproduir-se i mantenir les cries

Però Tavecchia aprofita per insistir en la necessitat que té l’administració d’actuar en aquests casos i protegir, vetllar aquesta protecció i compensar aquells col·lectius que es puguin veure perjudicatn. En cas de retorn del vell marí, aquest animal necessitarà espais suficientment tranquils per descansar, reproduir-se i mantenir les cries. A Cap Verd l’administració els va concedir una platja tota per a ells, d’on hi va desallotjar els banyistes i ara és el seu lloc preferit. A les Illes Balears hi ha interessants espais protegits, especialment l’arxipèlag de Cabrera, on el vell marí s’hi podria desenvolupar sense aparentment cap amenaça.

El vell marí tornarà a les Illes Balears només si vol fer-ho. Persones com Giacomo Tavecchia posaran el seu gra d’arena perquè si ja han tornat, o si tornen aviat, la població de les Illes Balears els aculli amb la seva màxima cordialitat, compensant la forma com varen ser violentament desallotjats al llarg del segle XX.

Fotos: “El vell marí, una absència reversible”, publicat pel Govern Balear.