Torrents plens d’obstacles

Per allò de posar cada cosa al seu lloc, avui mostrem una zona del torrent Major de Sóller, un torrent que baixa de la part del Coll de Sóller i la Serra d’Alfàbia i que assoleix importants cabdals d’aigua quan plou amb intensitat. A les imatges es pot veure la gran quantitat de vegetació que hi ha, les seves mesures, però sobre tot, els arbres que hi han crescut, la gran quantitat de canyes i la seva alçada així com vehicles aparcats al mateix llit d’un altre torrent (torrent del Cementiri) que té la seva sortida al torrent Major. Arbres que ni són adients a la vegetació dels torrents, ni tampoc al lloc on han nascut, segons han manifestat innombrables vegades especialistes en la matèria.

Un arbre gran i gros que sovint neix davall les pedres d’un marge, que és el que aguanta el pas del torrent, sols pot provocar problemes greus. Si una torrentada l’arrabassa, segur que el marge o qualsevol tipus de construcció caurà i aquest esboldrec pot provocar problemes seriosos als voltants i, fins i tot, inundacions importants, tot depenent de la zona i el cabal.

Arbres.

Aquest no és el cas de la part del torrent del que es parla avui, però sí ho és en molts d’altres casos als torrents de Sóller i altres indrets de la nostra illa en els que hi podem veure fets com els que aquí s’exposen. El cas de la part alta del torrent Major no és, potser, el millor exemple pel que fa a marjades o construccions a ran del torrent en perill, però alguna n’hi ha i si ens endinséssim més en el cabal del torrent en qüestió que desemboca al Port de Sóller, en podríem veure molts d’exemples. Avui però, no és el cas.

A banda d’això, s’ha de valorar de manera objectiva el perill que pot suposar tota aquesta vegetació descontrolada si davalla cap al centre de Sóller i fa un tap a l’entrada del pont (més aviat un túnel) que passa pel centre i, a més, comptant que a l’altura del pont del tren, a on conflueix amb el torrent del Cementiri, hi ha un bon tram que està prou cimentat, situació que pot fer que l’aigua agafi velocitats de vertigen per mor de l’autopista que els humans li hem posat a l’abast. 

L’herba dels torrents no és perillosa, ans tot al contrari, serveix per reduir la velocitat de l’aigua. Les canyes que estan sanes perquè són joves tampoc no tenen perill perquè no s’arrabassen, sols es tomben, i també són un fre a la velocitat de l’aigua que baixa sense control. El problema és la brutor que tirem nosaltres, el humans, cada dia dins els torrents com si fos una deixalleria  i, entre altres, els arbres que no són adients ni per la seva mida, espècie ni situació o ubicació.

Els nostres avantpassats, que no havien de gastar temps remenant a tota hora les noves tecnologies, invertien prou observant el seu entorn i deixaren una xarxa ben important de torrents, sempre nets per evacuar l’aigua de les pluges. Posat que ara entre tots hem escalfat l’entorn fins al punt d’afavorir exagerats fenòmens meteorològics com el que varen patir al Llevant l’any 2018, és l’hora de d’abrigar-nos abans de ploure.

Als veïnats de la zona a la que ens referim els resulta mal d’entendre que es netegin trams inferiors i no aquest superior, que podria acabar abocant brutor damunt els trams ja nets, sobretot tenint en compte la gran quantitat de vegetació que suporta, a més dels arbres de gran envergadura, alguns nascuts de tal manera que amb les arrels bé podrien acabar tirant els marges del torrent. La força de l’aigua en baixada pura i els entrebancs que troba al seu pas agafen una força capaç de fer malbé qualsevol cosa que trobi al seu pas.

Endemisme.

Deixant de banda una mica el perill que podria comportar el fet explicat abans i sempre tenint tota la prudència que requereix la captació d’aigua per al consum humà que hi ha a l’altura de l’Estació del Ferrocarril i els mals que es podrien fer presents, cal tenir molta prudència també amb la presència de la Jaera balerarica, endemisme únic en el món que es troba en aquest torrent, les gallinetes d’aigua, les anguiles i qualsevol altra espècie digne de ser tinguda en compte, que ha d’esser motiu per preservar aquest hàbitat humit que resulta extremadament important per a la flora i fauna sollerica. Per això els veïnats consideren que és necessària i imprescindible la neteja d’aquesta zona i, sobre tot, que es reforcin els marges que ho requereixin per tal d’evitar mals majors.

Al mateix temps, o tan aviat com sigui possible, els veïnats demanen que es retirin les tortugues d’aigua que fa un temps ben segur algú hi va amollar i que no són pròpies d’un lloc com aquest, a més de ser molt perjudicials per a la resta de la fauna pròpia d’aquest torrent. L’eliminació del màxim ciment del llit del torrent seria, sense cap dubte, una font de filtracions d’aigua cap als pous, fonts i reserves de tota la vall.

Vegetació.

La brutor i la vegetació als torrents és també una de les bases fonamentals del procés. És obvi que la vegetació dins els torrents hi ha de ser, però sols la que li pertany per la seva pròpia naturalesa. No s’ha d’eliminar, però sí que s’ha de controlar, i de manera molt acurada. Neteja dels torrents sí, però no arrasar amb tota la vegetació del torrent. Molta d’ella és molt necessària, tant pels ecosistemes com perquè ajuden a frenar la velocitat de l’aigua, que si no fos per les pedres i la vegetació aniria lliure assolint unes velocitats de vertigen quan hi ha torrentades. S’han d’aplicar sistemes naturals de drenatge, fet que implica que l’encimentat dels torrents no és aconsellable perquè el ciment no drena, ans tot al contrari, fa d’autopista i trasllada el problema a la part més baixa dels torrents i, a més, lleva el drenatge de la zona que és allò que permet que les fonts i pous s’omplin de l’aigua que passa per aquella zona. Tot això, ho diu la Comissió Europea. No és una dèria de quatre arreplegats. 

La polèmica dels torrents i les invasions dels seus llits i voreres no és patrimoni sols de Sóller i els sollerics, ans tot al contrari, surt a rotlle cada dia i més encara quan fa poc més d’un any, i molt concretament a la zona del Llevant de Mallorca, vàrem veure com els desastres no previstos es feien palesa sols per la petjada de la naturalesa que amollà, en poques hores, centenars de litres de pluja a un redol molt concret de la zona. En aquest cas, foren tretze les persones que hi perderen la vida, a banda de la destrossa d’habitatges, carrers, torrents, vehicles, que encara a dia d’avui se’n ressenten i en pateixen els resultats.

Aquesta fou la mostra, una vegada més, que l’aigua, tard o d’hora, sempre cerca el seu camí natural, a les bones o a les males. Si al fet dels abusos de construccions de camins, carrers i vivendes al lloc on no toca pel perill que comporten, hi afegim la brutor i algunes de les tipologies de vegetació que no és l’adient, tot plegat crea una zona de perill que hem pogut veure just fa poc.

A tot això falta valorar si aprenem dels nostres errors tot fent referència a les paraules que deia el que fou cap del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern, el geòleg Alfredo Barón, persona amb una àmplia experiència amb aquests temes. Barón assenyala que s’han concedit moltes autoritzacions per construir allà on era previsible que podien passar fets com el de Sant Llorenç i recalcava el fet que l’aigua sempre cerca el seu lloc natural de pas, i que només és qüestió de temps que un dia plogui de forma extraordinària i acabi causant un greu desastre.

Errors.

Fa falta valorar si aprenem dels nostres propis errors tot fent referència a les paraules que deia el que fou cap del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern, el geòleg Alfredo Barón, persona amb una àmplia experiència amb aquests temes.

Construir.

Barón comentava a un programa d’IB3 televisió, fa uns mesos, que el problema era que s’havien donat moltes autoritzacions per construir allà on era previsible que podien passar fets com el de Sant Llorenç.

Persistir.

A la pregunta del moderador del debat del programa de si encara es continuava a construint a aquests llocs, Barón contestà: “Sí, però ara és pitjor perquè es segueix construint però es fa sense llicència ni control”.

Evitar-ho.

A una entrevista publicada al diari “El Mundo” el mateix Alfredo Barón afirmava davant la pregunta de si era evitable que hagués succeït els desastre del Llevant mallorquí deia: “Si es sap tot això, s’han de prendre mesures. Les àrees inundables tenen la mania d’inundar-se periòdicament. Pot ser no sabem quan, però sí sabem a on”.

L’aigua arrassa.

I continuava: “Si construïm en aquestes zones, estem modificant la circulació de les aigües i de tant en tant l’aigua treu i mostra el seu títol de propietat i, si ens hem ficat al mig, arrasa amb tot allò que troba”.