Trenta-set anys del museu contemporani de Sa Pobla

El passat mes de gener d’aquest any 2022 es van complir 37 anys de la inauguració oficial del “Museu d’Art Contemporani de sa Pobla”, que després va passar a ser “Museu d’Art Contemporani de Mallorca”, conegut ara com a“Can Planes, Espai d’Art i Cultura”. Conten les cròniques que aquell mes de gener de 1985, van caure sobre Mallorca dues intenses nevades que van cobrir els carrers i camps de sa Pobla amb un mantell blanc de considerable gruix, i aportant una temperatura de 5 graus sota zero.

   El dia 11 d’aquell gèlid gener, en el marc de les festes de Sant Antoni, diu la crònica publicada a la revista local ‘Sa Pobla’, que,“Revestit de brillantor va ser l’acte d’inauguració oficial del“Museu d’Art Contemporani de sa Pobla ( …) a l’acte hi van assistir les primeres autoritats locals, encapçalades pel batle de la vila Antoni Torrens, per rebre i complimentar, a les portes del museu, al president del CIM Jeroni Albertí i al conseller de Cultura Francisco Gilet. “

   El llavors batle de sa Pobla Antoni Torrens, va descobrir una placa commemorativa de l’acte i, en un parlament breu, però vibrant, va posar de manifest l’orgull que li proporcionava la inauguració “d’una obra col·lectiva, iniciada ja per l’anterior consistori i fruit de la fe i voluntat de tots i de la generositat dels artistes que l’han fet possible.” Va dir Torrens.

   Com fermall final, l’Ajuntament pobler va fer entrega al Club Cultural sa Pobla, que presidia Llorenç Crespí d’una placa en agraïment als esforços realitzats durant els nou anys de “Trobades de Pintors”, prèvies a la inauguració del museu.

   La idea de la creació d’un museu d’art contemporani s’havia gestat l’any 1976, a l’esmentat Club Cultural, llavors presidit per l’arquitecte Rafel Munar, portant a feliç terme una idea del pintor local Tano Pomar, recolzada i compartida per altres artistes locals, de convocar anualment una trobada de pintors de tots els punts de Mallorca i altres latituds, que al llarg de la jornada s’escamparien per tot el municipi pobler per plasmar en les seves teles el que se’ls ocorregués.

   Les obres realitzades al llarg de la trobada serien lliurades desinteressadament al club i comitè organitzador, que després d’haver-les tingut exposades, les subhastaria al llarg d’un sopar, destinant els fons recaptats a l’adquisició d’obra de pintors de reconegut prestigi, per constituir el fons artístic del Museu d’Art Contemporani, inicialment format per les 44 obres adquirides entre els anys 1977 a 1984. Així mateix, cada any se celebrava una “Mostra d’Arts Plàstiques”,

AUTORS DE LES OBRES QUE VAN INAUGURAR EL MUSEU

Any 1977: Gaspar Ballester Martínez, Joan Bennàssar, NilsBurwitz, Toni Dionís, Pau Pericàs i Bernardo Ribot Mulet.

Any 1978: Mateu Cañellas, Miquel Cerdà, Eduardo Laborda, Gerard Matas, Daniel Merino i Tano Pomar.

Any 1979: José Manresa Clar, Mosé María Martínez Botiguer, Toni Riera i Toni Rovira.

Any 1980: Cándido Ballester, Gallardo Gaspar, F. Lázaro i Roca Fuster.

Any 1981: Miquel Brunet, Modest Cuixart, Farreras, Ritch Miller, Ángel Sanmartín i Viladecans.

Any 1982: A. Desteffano, Joan March i Carlos Mensa.

Any 1983: Angel Baldovino, Manolo Coronado, Elvira Cue, Will Faber, Guerrero Medina, Amador Magraner, F Martínez García i Mariano Villalta.

Any 1984: Mateu Bauçà, Gabino, AhdmedNawar, Ferran Pizà, Casedas Romà, J L Sánchez i Ignacio Teixó.

   El Patronat del Museu, va seguir acumulant obra pictòrica i escultòrica, amb les aportacions dels artistes que hi exposaven i amb l’adquisició directa sempre que el pressupost ho permetia, arribant al nombre de 96 exemplars, que van ser publicats en un catàleg editat l’any 1988, amb motiu de la celebració dels 20 anys de trobades.

Tres museus en un

   Des de l’any 1998 fins a l’any 2012 l’antic i bell casal de Can Planes, una casa senyorial de finals de segle XIX de propietat municipal, albergava en diferents sales de l’edifici, tres mostres museístiques: El ja comentat Museu d’Art Contemporani, el Museu de la Jugueta i el Museu de Sant Antoni i el Dimoni. A més, l’espai disposa de sis aules per a la realització de tallers relacionats amb l’art.

El fons d’obra que es mostrava permanentment en la coneguda com a sala gran, ara està repartit per diferents espais municipals públics, com Sa Congregació, l’Arxiu Municipal, la Casa Consistorial, Emissora Municipal i altres, a la vista de les persones que per diversos motius visiten aquests espais. Unes obres, que, segons el primer tinent batle i regidor de Cultura, Antoni Simó Tomás, aniran rotant d’un espai a altre

Museu de la Joguina

   El Museu de Can Planes de sa Pobla, va albergar en una de les seves sales el Museu de la Joguina, des de l’any 1998 fins a l’estiu de 2012 en què l’Ajuntament pobler va decidir rescindir el contracte amb Toni Roig Clar, propietari de la majoria de joguines que s’exposaven. L’Ajuntament pagava a Roig la quantitat de 14.000 euros anuals, que posteriorment es van reduir a 10.000, fins que les arques municipals no van poder suportar aquella partida pressupostària, rescindint el conveni l’any 2012.

   El museu mostrava una àmplia col·lecció de peces, entre material escolar i objectes relacionats amb la infància amb una cronologia que abastava des de finals de segle XIX, fins als anys 60, moment en què es va generalitzar el plàstic com a material bàsic per a la construcció de joguines. El fons, com queda dit, procedia del col·leccionista Antoni Roig (Ton Boig), a més de constants donacions que l’enriquiren.

   La majoria de joguines estaven situades en vitrines agrupades segons el tipus de joc que oferien. Així, es podien contemplar joguines tan diverses com una simple baldufa, soldats en miniatura, joguines de platja, tricicles, instruments musicals, jocs de bolles, nines, cotxes i cuines en miniatura, jocs de taula, màquines projectores de cinema com el zoòtrop, o cases de nines en miniatura que deixaven veure com eren les cases de l’època, màscares i un llarg etcètera. El Museu de la Joguina de sa Pobla acollia visites interactives i guiades per als escolars, a més de realitzar tallers relacionats amb el tema a les aules habilitades en el mateix edifici.

Museu de Sant Antoni i el Dimoni

 L’any 2003, es va instal·lar a la coneguda com a sala Blanca el Museu de Sant Antoni i el Dimoni, que anteriorment se situava a l’antiga estació de tren. L’objectiu d’aquest espai és ensenyar i apropar al públic els personatges o figures més representatives i populars de les festes de Sant Antoni de sa Pobla. De les peces o objectes exposats cal destacar la col·lecció de dimonis i la de caparrots amb les seves corresponents vestimentes.

Es tracta d’una mostra atractiva, molt ben presentada, en la qual es combina la presència dels caparrots dimonis i Sant Antoni, amb fotografies de la festa, tot, en un espai molt ben ambientat amb motius de la festa poblera per excel·lència.

   Segons manifesta el primer tinent de batle i regidor de Cultura Antoni Simó Tomás, debut a les moltíssimes visites grupals que enregistra anualment el Museu de Sant Antoni i el Dimoni, està previst que tot el seu contingut sigui traslladat, ben aviat, a una de les dependències de la primera planta del casal, bastant més espaiosa que la sala que l’alberga a la planta baixa.

Obres de millora i condicionament

Recentment, part de l’estructura del casal de Can Planes ha estat objecte d’unes necessàries obres de millora i condicionament, debut als desperfectes en algunes zones de l’antic edifici, com la teulada i altres dependències. Unes millores que continuaren en altres dependències de l’espai, com els tallers i altres zones.