Tres miradors que vetllen sobre Lluc
El Santuari de Lluc és un del lloc més conegut pels amants de les muntanyes mallorquines i, de forma extensiva, gran part de la població de la balear major. La seva ubicació amagada i recollida ha propiciat la presència de comunitats humanes des de l’arribada de l’home. Els seus paisatges esquerps i esmolats es combinen amb extensos boscos a l’ombra d’alguns dels cims més interessants de Tramuntana. Avui ha esdevingut lloc de trobada per a tots els amants del senderisme, oferint recorreguts per a tots els nivells i perfils. La proposta d’avui permetrà gaudir-ne sense cap dificultat, visitant fins a tres observatoris que ofereixen punts de vista diferents.
L’itinerari és circular, amb inici i final al pàrquing del Refugi de Son Amer. Allà neix el Camí de S’Ermita que coincideix amb el GR221. El recorregut fa servir en gran part camins amples i amb indicadors. Cap dificultat tècnica destacable. Exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell acumulat supera per poc els quatre-cents metres. Sempre afrontant pendents assumibles. Hi ha marques de GR en gran part del camí. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. La font de S’Ermita no és un punt de proveïment d’aigua fiable.
Des de Palma disposeu del TIB 312 per fer servir transport públic. Hi ha bona combinació entre el Tren d’Inca i el TIB des d’altres destinacions. Consulteu la pàgina web per horaris i preus.
Repetirem una vegada més. Atenció sempre, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal distesa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Els canvis de temps sobtat podem fer-vos passar una mala estona com a poc. Teniu-ho en compte.
Refugi de Son Amer
Des de l’aparcament agafem el GR en direcció cap a Pollença transitant uns metres en paral·lel a la MA20, deixant a l’altra banda el Camp des Poll. Travessen la carretera i transitem en direcció a una paret en la qual s’obre un espai. A l’esquerra un tirany en portaria cap a la Font del Puig Ferrer, que neix sota el pujol del mateix nom. Anem entre Es Figueral per la dreta i L’Olivar a l’altra banda. Després de superar un pontet sobre el Torrent de S’Ermita, entrem dins un bosc mixt i anem seguint els pals indicadors. De les plantes que veurem les més atractives són la murtera i l’arbocera. Ambdós tenen un fruit comestible del qual convé no abusar. De vegades creuarem una ampla pista que hem d’ignorar fins que destriarem unes construccions a les què ens anirem atracant de mica en mica. Després d’un revolt arribarem a un petit edifici.
S’Ermita i Font de Son Amer
L’Ermita de Son Amer és una petita construcció del segle XVII, situada a uns 600 metres d’altura en un clar del bosc d’alzines que l’envolta, conegut amb el topònim de Comellar de S´Ermita de sa Coma, amb vista directes al Puig de Massanella. Es creu que ja estava habitada al segle XIV per uns anacoretes. La documentació existent registra dos ermitans vinguts de Valldemossa al segle XVI dels que es conserven els noms; Bernat de Sant Josep i Miquel de Sant Onofre. Les condicions de vida eren dures i exigents i al cap de poc temps s’abandona per mudar en rafal depenent de Son Amer, refugi de carboners i calciners.
L’edifici consta de dos habitacles separats per ampla paret de pedra. En un d’ells suposadament hi hauria una imatge de Sant Antoni, rèplica d’una talla romànica de fusta del segle XII conservada al museu de Lluc.
Al costat de l’entrada hi ha les restes d’un antic forn i un petit aljub que rep aigua de la Font de S’Ermita. Dues marjades s’alimentaven del seu cabal. Si seguim la canaleta feta de teula, arribarem en un minut a la mina de la Font.
La Font és petita i neix just davall el camí a l’ombra d’uns platers. No és gaire cabalosa i costa imaginar com podia alimentar als estadants a l’estiu. Restaurada l’any 2006 -com també la resta de les construccions- té un detall curiós i inusual. L’aigua surt per un oubi (varietat de la paraula obi, segons Alcover Moll). És a dir, una canalització obtinguda buidant un tronc d’arbre i encastat a la cerca de l’ull de la font.
Mirador del Centenari del Foment
Seguim la pista en direcció cap a Pollença tot afrontant un tram costa amunt. Transitem enmig d’alzinar treballat en innombrables rotllos de sitja. Al cap d’uns minuts veiem un ample sender a l’esquerra que se separa del camí principal. Caminem cap a Ponent i arribarem a un ample mirador que ofereix una perspectiva panoràmica sobre la Vall de Lluc i les cases del Refugi de Son Amer. És un bon moment i ocasió per compartir menjar i paraules amb els companys.
Aquest Mirador es va inaugurar l’any 2005, coincidint amb primer segle d’existència del Foment de Turisme, en homenatge a aquesta institució. Alguns dels miradors més espectaculars de Mallorca, com els Cornadors o de Alzamora (Serra de Na Burguesa), van ser construïts per aquesta institució de promoció de l’illa al llarg del passat segle. Encara avui en dia el seu grup d’excursionisme, bressol d’una gran part dels actuals, està en actiu. Una placa situada discretament us informarà.
Alumnes de les escoles-taller del Consell de Mallorca rehabilitaren el camí que porta fins ell i altres elements etnològics, com a barraques de carboner situades en l’alzinar. Avui en dia alguns són reconeguts margers.
Menut
Desfem camí fins a reprendre el segment de GR i afrontem al cap de poques passes un botador que ens situa al Coll Pelat. Avançarem enmig d’alguns exemples de la gairebé oblidada activitat carbonera ignorant un camí que, de nou per la dreta, ens conduiria fins a Alcanella als peus de la Serra d’en Massot. En el següent encreuament hem d’agafar a l’esquerra deixant per millor ocasió l’altra opció, que ens menaria fins al Coll des Bosc Gran i, més endavant, el Coll des Pedregaret.
Un ample espai ens ajuda a baixar entre un alzinar en el qual es mostren alguns elements de l’activitat carbonera. En una clariana un ranxo conserva una barraca de carboner amb el capell restaurat. Al portal, una pedra mostra una inscripció que diu IES SINEU.
En dues estirades i superant uns quants revolts arribem a una barrera que hem de superar per un botador situat a la dreta. El camí ens dirigeix cap a les cases de Menut. Els jardins s’estenen a dreta i esquerra. Les cuidades marjades estan destinades al manteniment de flora autòctona. Una filera de teixos testimonia la feina d’aquesta guarderia i viver forestal.
La finca de Menut entra en la història amb la menció que es fa al Llibre del Repartiment a l’entrega a l’Orde del Temple de la finca denominada Monut. Aquesta les tingué fins que foren desposseïts dels seus béns a mitjan segle XIV. El 1682 i després de passar per diverses mans, foren llegades en disposició testamentària al Santuari de Lluc per Pere Antoni Ferragut. A partir del 1901 s’incorporen com a Monts d’Utilitat Publica al Patrimoni Forestal de l’Estat, després de la desamortització de béns eclesiàstics desenvolupada al llarg del segle XIX i, més concretament, per l’anomenada com a Desamortització Madoz, acordada per Llei d’1 de maig de 1855 (Gaseta de Madrid de 3 de maig de 1855) que va declarar en estat de venda tots els predis rústics, els urbans, censos i fòrums pertanyents al clergat.
Avui en dia aquesta finca, de gairebé 500 quarterades, té un paper destacat en la producció i conservació d’espècies autòctones de les Illes Balears. El seu destí està lligat al de la veïnada Binifaldó.
Cometa dels Morts
Ens encaminem cap a la carretera i el primer que ens surt a camí és una antiga caseta de Peons Caminers que ens certifica que, abans de la construcció de l’actual via el 1930, per aquí discorria l’antiga via de comunicació amb Pollença. Una mica més avall les restes d’un antic forn de calç precedeixen a un caminal que porta a la Creu de Menut. Es tracta d’un element datat entre els finals del segle XV i principis del XVI que ostenta en el capitell l’escut heràldic de la família Cànaves, important nissaga pollencina que, en un altre temps, varen ser propietaris de la finca de Mossa. A una banda de la creu apareix Jesucrist en el seu darrer trànsit i a l’altra la Mare de Déu amb el nin.
Arribats a la MA10 agafarem per la vorera de l’esquerra en direcció cap a Pollença. Precaució amb els vehicles. Al cap de 200 metres un ample camí s’obre endinsant-se en un dens alzinar. En cinc minuts veurem de nou a l’esquerra un curiós penyal de grans dimensions amb un forat al ben mig. Alguns el coneixen com a Es Ciuró. Lloc per a prendre una foto divertida. Una petita pujada preludiarà el descens cap a un ample comellar. A la dreta s’hi situa la Cometa dels Morts, una cavitat que s’endinsa sota terra i que fou feta servir com a lloc de repòs per les restes dels pobladors d’època talaiòtica. Imprescindible visitar el Museu de Lluc si voleu admirar algunes de les troballes.
Mirador d’Es Camell
Al cap de pocs minuts arribem a una cruïlla veïnada de la Roca d’en Valls en una ampla corba a la dreta que ens portaria a Els Pixarells. Hem d’agafar el caminal que surt a l’esquerra. Ens endinsem en un comellar amb exemples variats de l’activitat carbonera en suau ascens. A uns tres-cents metres de la bifurcació observem un indicador que ens envia cap a l’esquerra assenyalant la vida d’accés al Camell, justament al costat d’un rotlo de sitja. El caminal està obert en la pedra i, en cas d’estar banyat, pot arribar a ser llenegadís. Uns arrambladors de fusta ajuden a arribar als peus de la peculiar formació càrstica.
Aquesta roca amb suggeridora forma de camell, o dromedari, o tortuga –o el que la vostra imaginació us sugereixi-, ha estat creada per l’acció constant de l’aigua en un procés de constant erosió. Tot el paisatge rocós conforma el que s’anomena carst. El diòxid de carboni present en l’atmosfera es combina amb l’aigua de pluja formant aigua lleugerament àcida pel seu contingut en àcid carbònic que en caure sobre les roques carbonatades, transforma els carbonats en bicarbonats, que són més solubles i, per tant, mobilitzables. Cada vegada que plou, s’activa un procés lent però sense pauses de dissolució de la roca. El vent i els canvis de temperatura també han tingut un paper en aquest procés.
A pocs metres del Camell, continuant en direcció sud-est hi ha un mirador sobre les muntanyes de Lluc que abasta tota la vall de Josafat, que va des de Son Amer fins a Ca S’Amitger. Curiosament, el monestir s’oculta a la nostra vista darrere un rocam impressionant.
Vall de Josafat
Retornen al punt de desviament i continuem en direcció a Lluc. Descendim en un camí que empitjora progressivament fins a arribar a un petit pont de fusta, anomenat pels alguns com a Pont d’Alganella, que supera el Torrent de Lluc. Ens trobem a un antic camp de futbol, del que sortirem en direcció al monestir a l’ombra d’uns xiprers de gran mida.
Desemboquem en l’antiga carretera de Lluc. Si volem visitar el jardí botànic o el monestir hem d’agafar a la dreta. Nosaltres girem a l’esquerra per arribar a la carretera nova per travessar-la tot d’una en demanda d’un portell i un botador que ens situen en un ample caminal. Anem seguint un afluent del Torrent de Lluc el Refugi de Son Amer. L’antic Molí de Lluc –restaurat no fa gaire- presideix la sortida d’aquesta amagada vall als peus d’Es Guix. A més de processar el blat disposava d’una serradora que proveïa de bigam i altres elements de fusta a la contrada.
A la dreta s’alça el Galileu sobre la densa massa forestal del bosc de Son Massip. Arribats a un portell s’inicia una curta i exigent pujada fent ús d’un bell exemple de camí empedrat.
Mirador des Refugi de Son Amer
Desemboquem en els jardinets de la part exterior del refugi. Al costat nord veiem un ample mirador. La vista abasta des del Puig Roig fins al Caragoler de Femenia. El monestir i el mirador del Camell es poden ubicar amb facilitar enmig d’unes extenses formacions boscoses. La serenor que transmet la contemplació d’aquest bell paisatge natural premiarà l’esforç.
Sortim del jardinet pel costat esquerre i connectem amb el lloc a on hem iniciat la caminada.
Temps aproximat unes tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa Tramuntana editorial Alpina
Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)
Les Font del Terme de Lluc i els seus itineraris, Bartomeu Roig I Roig