Un cop d’ull a la Serra de Tramuntana de la mà de Tomàs Vibot
Tot i que la Serra de Tramuntana ha exercit un fort influx sobre tot aquell que hagi gosat trepitjar-la -ni que sigui per un parell d’hores-, no es pot negar que la declaració per part de la UNESCO -l’any 2011- de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat en categoria de Paisatge Cultural ha exercit una forta campanya de promoció-si més no mediàticament ja que en la pràctica són pocs els resultats visibles en aquest primer decenni- i de posada en valor d’un indret que marca fortament la personalitat de la major de les Balears.
Com no podia ser d’altra manera, Tomàs Vibot -possiblement el major divulgador actual de la nostra idiosincràsia- publicà a finals del 2020 amb El Gall Editor, el que -ben segur- serà un dels llibres de referència per conèixer aquest indret màgic que combina anys de feixuc treball per adaptar tan peculiar orografia a les necessitats dels humans que l’han anat poblat al llarg de la història amb unes panoràmiques que encisen i, fins i tot, hipnotitzen a profans delerosos de retrobar-se amb la natura més autèntica.
Al llarg de vuit capítols que recorren els paratges de la Serra de Tramuntana de sud a nord -des d’Es Capdellà fins a Cala Figuera- Vibot exposa cada una de les peculiaritats que la Serra presenta i que tant la caracteritzen; unes peculiaritats que no fan més que posar de manifest la lluita que l’home ha duit a terme en aquests paratges per doblegar una geografia que sovint li era adversa. Fruit d’aquesta lluita han aparegut tota una àmplia gamma de’elements arquitectònics i d’enginyeria tradicional que demostren com l’home és capaç de treure fruit fins a la més indòmita natura: per posar només alguns exemples, basta donar un cop d’ull als olivars de Tuent que arriben fins a la vorera de la mar o a les impressionants marjades de Banyalbufar que han escalonat una panoràmica impressionant a base de marjades dignes del millor dels arquitectes.
Pariatge.
La primera aturada de Vibot se centra en la comarca del Pariatge -extensió que abarca els municipis de Calvià, Andratx, Puigpunyent i Estellencs-; una comarca que -sobretot en el seu vessant sud- ha sofert un fort impacte turístic d’ençà de la dècada dels anys seixanta; però on basta abandonar la primera línia de mar per poder copsar com encara perviu un paisatge tradicional en els latifundis que envolten el mític Puig de Galatzó.
És en aquesta comarca on s’hi localitzen emblemes mallorquins tan potents com la finca de Galatzó o l’illa de Sa Dragonera i llegendes com la del Comte Mal; així com excursions com la de La Trapa o el mateix Puig de Galatzó, entre d’altres.
Herència Islàmica.
La segona aturada de Vibot té lloc al territori que actualment ocupen els municipis de Banyalbufar i Estellencs; una zona on es ben manifesta la petja islàmica especialment en la Granja d’Esporles -l’alqueria musulmana Alpic-.
El conreu de la malvasia, la conquesta de la costa a base de marjades o la finca de Planícia són el major atractiu de Banyalbufar; un municipi que destaca per la petja que els humans han imprès en un paisatge per tal de sotmetre’l a la seva voluntat.
Com a excursions cal destacar el Camí des correu, la pujada a la Fita del Ram passant per l’ermita de Maristel.la o la de la Volta des General: unes passejades que permeten gaudir d’unes perspectives immillorables vers una zona on es possible combinar mar i muntanya.
Petja cultural.
La tercera recomanació de Vibot se centra en la zona que abarca els municipis de Valldemossa i Deià: una zona que destaca especialment no només pel seu paisatgisme abrupte sinó per la impressió que aquest paisatge causà en alguns visitants cèlebres que al llarg dels segles XIX -Chopin i Georges Sand o l’Arxiduc Lluís Salvador- i XX -Robert Graves- decidiren fer d’aquest indrets la seva llar.
Basta anomenar indrets com la Cartoixa, Miramar o la finca de Son Marroig per evocar alguns dels racons més coneguts de l’illa de Mallorca sobretot per l’impacte que deixaren en tan il.lustres visitants i que un segle després encara segueixen seduint als habitants del segle XXI. Ramón Llull a Valldemossa i Robert Graves a Deià són altres dos focus d’atenció cultural en aquesta aturada que per la rellevància d’aquestes personalitats s’han convertit en referents internacionals.
Per als amants de les caminades aquesta contrada conté algunes de les excursions de més anomenada de la famosa Ruta de Pedra en Sec: el Camí de s’Arxiduc, el Camí de s’Estaca o el Camí dels Ribassos -entre d’altres- en són un bon exemple.
Terra endins.
El quart itinerari proposat per Vibot atany als municipis que es troben a la cara sud de la Serra, és a dir, terra endins. Aquesta comarca engloba els municipis de Bunyola, Alaró i Lloseta i es caracteritza per comptar amb alguns dels latifundis més preuats de la noblesa illenca gràcies a la bona connexió que permetien amb Ciutat.
D’aquesta zona cal destacar la Comuna de Bunyola -autèntic pulmó verd de l’illa- que conté nombrosos elements etnològics que lliguen amb la presència humana a la zona. Però on destaca especialment aquesta contrada és en les grans possessions que acabaren imprimint una forta empremta en aquesta zona de l’illa. Raixa, Alfàbia, Orient, el Castell d’Alaró, el Palau dels Comtes d’Aiamans o la Vall de Coanegra són alguns d’aquests indrets on la història es converteix en pedra i permet observar de primera mà com l’home s’ha fet seus uns indrets que no deixen d’encisar-nos per la seva grandiloqüència.
La Comuna de Bunyola, l’ascens al Castell d’Alaró o la pujada als Tossals Verds són alguns recorreguts d’aquesta zona que es troben entre les preferències dels amants de les rutes a peu amb regust històric.
La vall dels tarongers.
El capítol cinquè de la guia essencial de la Serra de Tramuntana de Vibot va dedicat completament a la Vall de Sóller -autèntic cor de la Serra-; una vall que abarca els municipis de Sóller i Fornalutx.
A part de repassar les panoràmiques de la vall i els seus racons més majestuosos -Biniaraix i el seu barranc, Fornalutx…-, Vibot fa un incís en la forta empremta que l'”art nouveau”, més conegut a casa nostra com a Modernisme, deixà en la vall gràcies al fenòmen de la inmigració a França de finals del segle XIX i que té en Can prunera el seu màxim exponent. En un vessant més etnològic també destaca la importància de les teules pintades de Fornalutx i Sóller, vertadera joia de l’expressió artística de marcat caràcter popular que té en el Museu de Can Xoroi, a Fornalutx, un punt de trobada ineludible.
Pel que fa a l’excursionisme, a més del Barranc de Biniaraix -recorregut imprescindible per a tot excursionista illenc i també forani, Vibot destaca la pujada als Cornadors, la vall de Bàlitx i Sa Costera o el Camí de Rocafort, entre d’altrres.
Cor espiritual.
El sisè itinerari que Vibot proposa té com a centre neuràlgic el monestir de Lluc, situat al municipi d’Escorca; un municipi que destaca especialment per la disseminació del seu nucli en tres indrets diferents: Lluc, Tuent i Sa Calobra.
Sens dubte, la joia cultural d’aquest recorregut es troba en el Monestir de Lluc i en el Santuari on es ret homenatge a la Mare de Déu de LLuc; monestir que compta amb una escolania coral -els Blauets- que sedueixen als visitants que poden gaudir d’alguna de les seves actuacions.
A nivell de recorreguts senderistes, Escorca presenta els itineraris més majestuosos de tota la Serra, encapçalats per la baixada del Torrent de Pareis, la pujada al Puig Tomir o el Puig d’en Galileu per esmentar tan sols els més coneguts.
Terra d’oliveres i carbó.
El setè recorregut de Vibot per la Serra de Tramuntana té com a eix la cara interior de la Serra ocupada per àmplies zones d’olivars situada entre els municipis de Mancor de la Vall, Selva i Campanet.
Aquesta part de la Serra destaca particularment per una austeritat lligada al conreu de la terra i d’una manera molt especial al conreu de l’olivera i l’elaboració de carbó; tot i això, hi ha alguns punts de visita obligada com poden ser l’Oratori de Santa Llúcia a Mancor, el de Sant Miquel a Campanet o les coves de Campanet.
D’entre els recorreguts de muntanya, cobra especial interès la pujada al Puig de Massanella, al Puig dels Albellons o l’anada a Biniarroi.
Pollença.
La darrera etapa del recorregut vibotià té com a protagonista la vila de Pollença, bressol de poetes i pintors, que culmina la cara nord de la Serra amb els imponents penya-segats de Formentor.
Aquest municipi ha comptat des de finals de segle XIX amb tota una colla d’artistes nacionals i internacionals que n’han lloat la geografia i que han bastit un corpus literari de primer ordre on els paisatges pollencins ocupen el rang d’honor.
La guia essencial de la Serra de Tramuntana de Tomàs Vibot compta, per acabar d’arrodonir el volum, amb tota una sèrie de referències bibliogràfiques que ajuden a emmarcar cada un dels espais que menciona l’autor en tan ambiciós projecte.
Tot i això -i és una opinió personal- crec que aquest volum no és més que l’aperitiu que Vibot ha posat d’esquer als seus fervents seguidors de cara a properes edicions per separat de cada un dels recorreguts proposats en aquesta guia. Tant de bo sigui així!
Per finalitzar, tan sols queda agrair a Vibot un regal tan especial que -com ja és habitaul en la seva obra- conjuga didàctica i eloqüència i converteix cada obra seva en una delícia per a tots els sentits -tant per als amants de la lletra escrita com per als de la bota de muntanya -. Gràcies, Tomàs i ja esperam amb delit la propera obra que, ben segur, sorprendrà i atraurà a parts iguals.