Una excursió fins a la Cala en Gossalba de Formentor

Formentor i el seu cap a on acaba o comença la Serra de Tramuntana és un dels escenaris emocionals per a qualsevol amant de la muntanya mallorquina. Els seus més de 20 kilòmetres de longitud acaben en el cap que porta el seu nom en el que s’aixeca un far de figura poderosa. Per arribar-hi passem per miradors extraordinaris, balconades increïbles i vall ocultes a l’ombra dels cims. Avui s’ha transformat en refugi de milionaris a la cerca de l’exclusivitat i en carn per a penjar imatges repetidament absurdes en les xarxes socials per satisfer el desig de notorietat de visitants hipoventilats. Però ofereix alguns dels racons més interessants per tenir una idea de la geologia i el paisatge de la nostra illa.

 Es tracta d’un recorregut d’anada i tornada pel mateix camí. L’excursió s’inicia a l’aturada de la línia del TIB Alcudia – Formentor situada a Cala Murta/Cala Figuera. Consultau disponibilitat i horaris. Sempre teniu l’opció d’anar ben dematí per evitar les restriccions de pas. Si teniu bones cames no es mala idea deixar el vehicle al aparcament de la platja de Formentor (si no esta ple) i regalar-vos una caminada idíl·lica sota el pinar pel fons de la vall de Formentor.

L’itinerari te un punt de dificultat ja que recorrerà camins no habituals i, en el segment més proper a la costa, poc marcats. En el retorn pel Camí Vell des Far no hi ha dificultat alguna més enllà del mal estat d’alguns dels seus trams. L’orientació requerirà atenció i poca cosa més. Aixi mateix el  desnivell acumulat és considerable en relació amb la distància total, especialment en el segment des de Cala En Gossalba, però no hi ha gran pujades. A ritme tranquil i ajustant el temps a les nostres forces es un vertader gaudi visual i paisatgístic. Hi trobarem alguns avencs interessants davant del que convindrà guarda una distancia de seguretat adequada.

Parlant de material, aconsellem fer servir botes o sabates de muntanya còmodes i amb bona adherència. Els bastons us aportaran estabilitat i reduiran la possibilitat de lesions, però els heu de saber fer servir. Tot i que no hi punt complicats tècnicament, si ha plogut o hi ha zones banyades alertau amb patinar. Com sempre, recomanem un mapa o algun altre sistema d’orientació que permeti confirmar el recorregut en cas de dubte. Al llarg de tota la ruta no hi ha fonts on proveir-se d’aigua, porteu una reserva suficient.

El primer sector del recorregut transcorre principalment per zones ombrívoles si s’inicia l’excursió al matí. En canvi, els trams més exposats al sol, sobretot durant els mesos d’estiu, fan aconsellable portar gorra o capell, protecció solar i una bona hidratació. Si les condicions de la mar són favorables i el temps acompanya, també pot ser una bona idea dur roba de bany per aprofitar les aigües transparents de la increïble Cala En Gossalba.

Abans de sortir és important consultar la previsió meteorològica i adaptar els plans a les condicions previstes. Si s’anuncien pluges persistents, vent fort o qualsevol altra situació adversa, el més prudent serà ajornar l’excursió. Igualment, convé evitar les jornades de calor intensa, especialment durant els mesos més calorosos de l’any. El paisatge continuarà esperant una nova oportunitat per ser descobert.

De Cala Figuera a Cala en Gossalba

Som al punt on, a la dreta i sota el penyal descomunal d’el Fumat, s’aixequen les Cases de Cala Murta. A la banda de la mar s’estén l’estreta punta del Morro de Catalunya, que protegeix l’arrecerada Cala Figuera. Ara ens toca seguir la carretera en direcció al far de Formentor, amb la precaució i el seny de bístia vella necessaris per evitar qualsevol incidència amb els vehicles motoritzats.

Ben aviat arribarem a l’entrada del túnel que travessa el vessant de Tramuntana del coll de la Creu, separant el Fumat de sa Roca Blanca. Tot i que està il·luminat, és recomanable utilitzar els frontals per fer més visible la nostra presència. En sortir-ne, gaudirem d’una magnífica panoràmica sobre l’esplèndida platja amagada al fons de Cala Figuera.

Pocs minuts després veurem, a mà dreta, com s’enfila el Camí Vell de Formentor, que uneix el far amb Cala Murta. Seguirem endavant fins identificar, als peus de les parets rocoses de la dreta, un tancat de pedra que dona pas a un ample comellar per on iniciarem el descens.

Abandonarem la carretera per la dreta pel conegut com a pas de na Llosa i baixarem pel centre del comellar en direcció a un aparent caramull de pedres. Quan hi arribem descobrirem una magnífica bassa coberta, destinada a recollir l’aigua del modest torrent que baixa pel comellar i calmar la set dels qui trescaven per aquestes terres.

Continuarem després cap a un petit pinar que marca el traçat del sender, el qual avança a banda i banda del torrent que ha modelat la canal de Cala en Gossalba. Si la curiositat ens hi empeny, podrem localitzar s’Avenc d’en Gossalba, situat als peus del puig del Morro del Pont (206 m), molt a prop de la llera. El sender ens conduirà sense cap dificultat fins a la mar. Un cop a la cala, podem provar de descobrir si la petita font que —segons conten els més vells— raja durant tot l’any a la dreta de la platja encara continua viva. Sigui com sigui, és un indret magnífic per fer un berenar exquisit asseguts a l’ombra. Un racó sensacional, amb la mar aferrada als nostres peus, blava, fonda i fresca, mentre sa Talaia d’Alcúdia tanca l’horitzó.

El Pont

Sortirem de la platgeta per l’esquerra i pujarem fins a mitja altura, sempre amb la mar com a referència. Caldrà avançar seguint —o més aviat intuint— un sender gairebé esvaït, on alguna fita, si tenim paciència i la sabem localitzar, ens confirmarà que anem pel bon camí.

A mesura que avancem, el paisatge s’anirà obrint cap a la dreta. Primer descobrirem la germana petita de Cala en Gossalba, on desemboca el torrent de ses Àguiles. Més cap a ponent, l’arrodonit puig de ses Butzes ens separa de Cala Murta, mentre que, a poc a poc, la silueta feréstega de la torre des Castellet començarà a sobresortir, vigilant l’entrada de la cala.

És possible que, aquí i allà, trobeu restes de l’activitat cinegètica dedicada a la cabra, una espècie que, pel que sembla, abunda en aquests paratges. Continuarem avançant entre la vegetació fins que, de sobte, s’anirà revelant la poderosa presència d’un pont natural de pedra que captarà tota la nostra atenció.

Amb un arc que s’alça fins a cinc metres sobre l’obertura que deixa entreveure la mar i la base dels penya-segats, aquest prodigi geològic és la culminació d’un dels paisatges més espectaculars de l’itinerari. Des d’aquí es domina el tram de costa que s’estén des de la Illeta des Castellet —que tanca Cala Murta— i la punta de la Cova de Sant Domingo fins al cap Pinar, sota l’ombra de sa Penya Rotja, amb tota la badia de Pollença desplegant-se davant els nostres ulls.

Si us hi ve de gust, també podeu baixar fins a la base del pont per contemplar de prop aquesta impressionant estructura rocosa.

Carregador de sa Pega i canal de S’Avenc

Continuem vorejant la costa en diagonal cap a l’esquerra en direcció al Racó de s’Avenc, una petita endinsada situada al peu d’un bosquet de pins, a l’extrem de la canal de s’Avenc. Caminem fora de sender per un terreny de roca grisa i fragmentada, modelada durant segles per l’embat de la mar i el vent. És un tram on convé avançar amb prudència.

A l’esquerra del caló apareixen les restes, avui gairebé irreconeixibles, des Carregador de sa Pega: unes fustes mig colgades i algunes pedres unides amb ciment mallorquí són l’únic testimoni d’una activitat que durant segles va formar part de la vida d’aquestes terres.

El topònim ens recorda la producció de pega negra, obtinguda mitjançant la destil·lació de les soques i arrels de pi. D’aquest procés també se n’extreien trementina i aiguarràs. La pega s’utilitzava principalment per impermeabilitzar les fustes de les embarcacions i protegir-les del sol i de la humitat, però les seves aplicacions anaven molt més enllà: servia per estancar botes de fusta i recipients de pell, marcar el bestiar, ajudar sabaters i fusters en les seves feines i, fins i tot, tenia usos en la medicina popular per tractar cremades o immobilitzar fractures. Un bon exemple de l’enginy amb què la gent aprofitava els recursos que tenia a l’abast.

Continuem ara pel camí, ben marcat i en ascens, que remunta la canal de s’Avenc fins a un grup de pins. Al seu costat hi trobem una petita construcció enrunada i, just al davant, un pou de boca ampla, del brocal de pedra i marès, d’on neix un pinetó. És s’Avenc des Carregador, una cavitat natural adaptada per recollir l’aigua que baixa per la canal durant els episodis de pluja. Si tenim sort i el sol hi incideix de ple, podrem veure la llum reflectida al seu fons. Una mostra més de la saviesa amb què els antics aprofitaven els recursos naturals.

Ara ens espera la darrera pujada fins al pla de ses Basses, situat a la part superior de la canal. Deixem el seu llit a l’esquerra i girem en diagonal cap a la dreta, ascendint entre roquissars i càrritx. Més amunt retrobarem les restes d’un antic camí que, malgrat el pas del temps, encara facilita la progressió.

Quan el vent comença a fer-se notar és senyal que estem a punt d’assolir la part alta. El paisatge està a punt de canviar. Val la pena aturar-se un instant, mirar enrere i contemplar el terreny que acabem de recórrer: tota la façana meridional de la península de Formentor s’obre davant nostre en una panoràmica magnífica.

Pla de les Basses i Camí Vell de Formentor a Cala Murta

Una extensíssima planura s’estén davant els nostres ulls cap al nord. Som davant una típica depressió càrstica, cosina germana, geològicament parlant, d’altres com la Coma de Son Torrella o Mortitx. En aquest cas presenta una forma gairebé circular, ocupada per una vasta catifa de càrritx esquitxada aquí i allà per clapes de call vermell que afloren a la superfície. Enmig d’aquest paisatge destaca un gran pi solitari que, inevitablement, ens cridarà l’atenció. L’indret té alguna cosa que el fa especialment singular.

Ens hi dirigirem per descobrir que, a la seva ombra, s’amaga s’Avenc des Pi. Segons les topografies més recents, el seu pou s’abisma verticalment més de 130 metres. Evitau acostar-vos-hi més del que la prudència i la seguretat aconsellen.

Continuarem en diagonal cap a llevant, amb rumb a una petita elevació situada davant un grupet de pins. De nou, màxima precaució. Som a Els Avencs, una contrada on apareixen, disperses, nombroses depressions que poden ocultar perillosos desploms.

Arribats al turonet, localitzarem les restes d’una petita naveta. Al darrere s’aixeca una penya cap a la qual ens encaminarem per assolir la Punta del Vent. La recompensa és un mirador excepcional, amb panoràmiques que semblen allargar-se fins a perdre’s en l’infinit. A l’esquerra, la costa abrupta de l’Enfront Roig i la punta del Niu de l’Àguila, que amaga el Moll des Patronet. A la dreta, la costa de la península Artanenca i el tancament de la badia de Pollença.

Desfarem les passes fins a la naveta i ens acostarem a les clapes de terra rogenca, on localitzarem els engolidors en forma de bassa que donen nom a aquesta contrada. A la dreta arrenca un camí empedrat que s’enfila cap al Coconet, entre l’ombra de pins i mates.

Sense gairebé adonar-nos-en arribarem a la carretera del Port. Girarem a l’esquerra i ben aviat deixarem l’asfalt per seguir el Camí Vell del Far, procedent de Cala Murta. Els seus més de cent cinquanta anys d’història han malmès alguns trams dels murs de sosteniment, però encara avui ofereix un pas còmode i segur. És un recorregut divertit i entretingut, amb alguns pins caiguts que ens obligaran a improvisar petits exercicis de contorsionista. Finalment, baixarem de nou a la carretera per arribar al conegut Mirador d’en Tomàs. Al meu entendre, ofereix una de les millors perspectives sobre l’extrem de la península, amb la torre del far de Formentor projectant-se damunt la mar.

Només restarà desfer el camí fins al punt d’inici, administrant amb cura les nostres passes.

Fitxa tècnica resumida

Distància:  aproximadament 9,50 km per un total d’entre 3 hores i 3 hores i mitja.

Desnivell acumulat:  900 m (450 m de pujada)

Dificultat: Moderadament exigent, per gent amb facilitat i experiència en trescar. Part central sense camí.

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

Wikipedia