Ara llegint
Una lluita incansable: els batzers

Una lluita incansable: els batzers

L’hivern és l’època de l’any que el món pagès aprofita per posar a punt els conreus i les bardisses de cara a les properes collites, és el que es coneix com l’època de l’eixermada. Un moment que la terra reposa després d’haver donat fruit i és justament anterior a l’esclat de vida i color que representa la primavera. A la pagesia es coneix amb el nom d’eixermar al fet consistent en netejar de batzers, mates i altres plantes invasores les bardisses, i és una de les feines més feixugues ja que d’ella dependrà que els cultius creixin sense l’intrusisme de plantes i herbeis gens profitosos.

D’entre les plantes que convé eliminar n’hi ha una d’especialment enutjosa, no tant per la seva configuració -plena d’espines que dificulten la seva eliminació- sinó també per la seva capacitat de resistència i de supervivència que fa que torni a proliferar amb una desesperant insistència. Es tracta del batzer.

El batzer, també conegut amb el nom d’esbarzer, barzer, abatzer o abarser és una planta arbustiva sarmentosa que pertany al subgènere Rubus, de la família de les Rosàcies. El seu nom científic és Rubus ulmifolius, fent rubus referència al color roig del seu fruit -les mores- i ulmifolius a la forma de les seves fulles, molt semblants a les de l’om. Per la seva banda, el nom popular batzer  deriva de “barsa” que conté l’element inicial  es- que, segons sembla, pot explicar-se com una evolució de “al”, l’article aràbic (albarzer).

Arbust d’arrel llenyosa

Es tracta d’un arbust espontani d’arrel llenyosa, perenne semicaducifoli, la qual cosa ve a significar que no perd totalment les fulles durant l’hivern. Una de les característiques d’aquest arbust es troba en què es pot reproduir per mitjà de dues vies diferents: la sexual, a través de es llavors de les mores, i la vegetativa o per mitjà del murgonament -les tiges poden endinsar-se en la terra per la punta, arrelar i emergir una altra vegada.

Aquest arbust és d’origen europeu i s’adapta a tot tipus de clima, gaudint d’una forta adaptació i evolució en la zona de l’arc mediterrani, on se n’han arribat a comptabilitzar fins a catorze espècies autòctones.

El batzer es sol caracteritzar per les seves tiges, que són llargues, robustes, arquejades, anguloses i plegades d’aculis, espines en forma de falç que s’han convertit per mèrits propis en el malson de tot aquell que s’hagi vist obligat a batallar amb ell.  Aquestes tiges, anomenades turions quan són de l’any, creixen molt de pressa, s’estiren i arquegen, arribant fins i tot a enterrar-se, la qual cosa dificulta moltíssim la seva eradicació. Els turions presenten un to granatós i es protegeixen dels herbívors amb nombrosos agullons recorbats enrere. Aquests brots tendres són comestibles, ben igual que els espàrrecs, i tenen propietats astringents; això sí, després d’haver-los pelat degudament per tal d’evitar els agullons que no ens possibilitarien la menja.

El batzer, una planta mala d’esvair. (Foto: Guillem Puig)

Mores i flors rosades i blanques

Les seves fulles són molt variables normalment posseeixen entre tres i cinc folíols dentats de color verd fosc que presenten la particularitat de comptar amb una espècie de pèls blanquinosos a la zona de davall. Per la seva banda, les flors del batzer són rosades i blanques agrupades en ramellades. Aquest arbust sol presentar les floracions entre el final de primavera i l’inici de l’estiu, essent els mesos idonis els que van entre març i juliol. Cal tenir present que aquestes flors solen donar una de les mels més preuades del mercat.

El fruit del batzer són les mores, una pluridrupa que sol canviar de color en funció del seu grau de maduresa. Verda al principi i vermella o negra segons sigui més o menys madura. La mora presenta una gran versatilitat, ja que no només s’utilitza per elaborar melmelades, xarops i licors, sinó que també gaudeix de nombroses propietats medicinals, essent un bon laxant si es consumeix madura i idònia per al restrenyiment si es consumeix verda. El seu consum verd també és valorat per l’aportació de vitamina C que representa el seu consum. Per aquest motiu hi ha un refrany que diu  “El fruits de l’esbarzer valen com un joier”. Anecdòticament, cal recordar que antigament el suc de les mores madures era utilitzat com a tint natural per tenyir la llana.

Una planta problemática a l’hora d’eixermar

La ràpida proliferació del batzer és un dels majors problemes a l’hora d’eixermar, sobretot en les nostres contrades, ja que es tracta d’una planta molt heliòfila, és a dir, que per créixer abundantment vol molt de sol. De fet no tolera boscos molt densos, per aquesta raó sol créixer en abundància als marges de boscos i camins i a indrets ben assolellats, essent els seus dos únics requisits per a un bon desenvolupament la necessitat de llocs il·luminats i la proximitat d’aigua.

Aquestes condicions ambientals i el progressiu abandó de bona part dels conreus de la nostra comunitat han fet que la proliferació de batzer hagi assolit ja característiques de plaga mediambiental. La medicina popular, com no podia ser d’altra manera, ben aviat aconseguí trobar alguna utilitat al molest batzer i fou així com es crearen nombrosos remeis a base d’aquest incòmode arbust. Les fulles verdes cuites posseeixen propietats antidiarreïques, essent també idònies per a la cicatrització de les morenes, per aturar genives sagnants i per a les pèrdues de fluxos vaginals.

Els batzer no tenen aturai i s’enfilen per qualsevol banda. (Foto: Joan Oliver)

Igualment les infusions a base de fulles de batzer tenen caràcter astringent i depuratiu. Al fet de mastegar tanys tendres de batzer se li atribueixen propietats a l’hora de combatre les infeccions de gargamella i boca i a l’hora d’aclarir la veu dels afònics o la ronquera. I l’exposició de brots tendres al sol produeix un líquid que es considerava altament adequat per ales ferides pel seu alt valor cicatritzant.

La cultura popular  solia tenir per segur que quan a una al·lota que anava de camí se li enganxava un batzer a la roba, aquesta s’acabaria casant amb un home vidu.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt