Una passejada pel Puig de Ses Basses des de Coll de Sa Gramola

De nou farem una proposta agafant com a eix vertebrador la part sud del GR221 per descobrir les immensitats de les terrasses, balcons i miradors que puntejaran el recorregut. Serà, també, motiu per palesar el desastre del darrer incendi de 2013 i contemplar la feina de l’home i l’esperit vital de la vegetació, reverdint i cobrint el que fa no res eren camp de cendres i desert sense vida.

L’itinerari és circular, amb inici i final al Coll de Sa Gramola. Allà neix el camí de la Coma de Ses Basses que coincideix amb el GR221. El recorregut fa servir en gran part camins amples i amb indicadors. A partir de la Caseta de Ses Basses, la pista torna tirany i el terreny comença a ser exigent. L’enllaç entre el Puig de Ses Basses i el Collet de Sa Coma de Sa Font la farem per una cresta continuant fites i les petjades d’altres caminants en un tirany molt perdut. Sense grans dificultats tècniques exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell acumulat supera els cinc-cents metres. Sempre afrontant pendents assumibles. La boira pot ser un factor que dificulti seguir el bon camí. Hi ha fites i tiranys i marques de GR en gran part del camí. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiable en tot el camí.

En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha possibilitat d’arribar al punt d’inici amb transport públic. Feu cotxades amb els companys de trescada per estalviar.

Repetirem una vegada més. Aneu amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Si hi ha vent no tindreu massa resguard. La brisa marina pot esdevenir vendaval en un quart d’hora. Teniu-ho en compte.

Coll de Sa Gramola

Al costat de la MA-10 i a la ombra del Puig dels Avencs se situa un espai per deixar vehicles que serà el punt de partida. Un mapa i un conjunt d’indicadors ens conviden a iniciar la caminada en direcció a La Trapa pel Camí de Ses Basses deixant a l’esquerra el Comellar de Sa Guixeria. El color blanc de les roques ja us haurà informat d’una antiga activitat de transformació de la pedra en guix o calç que ha donat nom a molts d’indrets del nostre recorregut. Al fons del comellar les cases d’Es Rajolí presideixen la impressionant baixada cap a la mar.

La pista és ample i va enllaçant petites construccions a l’ombra de les parets d’una serreta que neix a llevant amb el Penyal de N’Anglada, continua amb el Puig des Tancat i, després del Collet d’en Tió arriba al Puig des Campàs. Marjades, restes d’horts i algunes figueres escampades puntegen la vegetació arbustiva predominant. Alguns pins aïllats són l’única cosa que destaca en el paisatge. Una pujada ens situa a una collada que s’obre sobre les Planes de S’Hereu amb el putxets del Jaç de Sa Truja a l’esquerra i Ses Pedrisses a la dreta.

Baixem una miqueta fins a fer un gir i continua pel camí. La Paret des Moro i el cim del Puig de Ses Basses es revelen per primera vegada. El profund tàlveg del Comellar dels Guixers ens queda a l’esquerra. El cim redó, gairebé imperceptible, del Putxet dels Guixers flanqueja la darrera corba abans d’arribar a una cruïlla de camins. Agafem el marcat com a Camí de Ses Basses. L’altre, anomenat Camí de Ses Rotes de S’Hereu, serà part del trajecte de tornada.

Després d’ignorar un camí que surt a l’esquerra al cap de pocs metres, fem un darrer esforç i arribem a un collet a on, de nou a sinistra, apareix una modesta construcció en què no és mala idea fer aturada i refrescar-se una mica.

Caseta de Ses Basses

Aquesta modesta construcció, gairebé a punt de caure, formava juntament amb Can Pep de Son Viguet, altra casa una mica més amunt, un conjunt que explotava una bona dotzena de marjades situades en el vessant sud que abastaven fins a cinc quarterades. Uns petits bosquets de pins i garriga els flanquejaven just deixant llevant desprotegit. L’abandonament i l’efecte devastador dels incendis ha suposat un daltabaix ambiental en aquest territori.

Reprenem el camí tornant uns metres enrere i agafant el tirany que parteix cap a un collet. En una cruïlla hem d’agafar cap a l’esquerra deixant l’altra variant que en donaria pas al descens cap al Fondal de Ses Basses. Caminem donant volta al promontori anomenat com a Corral de Ses Vaques. Una ampla i ben construïda tanca ens dona una idea de l’espai dedicat al ramat boví. El sender continua obrint un solc vermell en la garriga que ocupa el paisatge. El pendent s’incrementa de forma progressiva i ens dirigim cap a un parell de pins aïllats. Un ample canal s’obre a la nostra dreta

Canal de S’Herba

Aquesta cerca la mar seguint una torrentera fins desemboca en Es Figueral al qual s’accediria per l’anomenat con a Pas des Figueral.

Continuarem en constant i suau pujada fins a deixar just a la dreta la baixada en direcció a Cap Fabioler. Aquest topònim –juntament amb el de Morro d’en Fabioler- no va aparèixer a les cartografies fins al segle XIX. Els estudiosos afirmen que aquesta punta, que dona principi a la costa brava de la Serra de Tramuntana, era coneguda com a Cap o Promontori d’en Grosser.

En un darrer esforç ja veurem Sa Dragonera com si fora una galera llançada en la nostra direcció. Una cruïlla amb un conjunt d’indicadors ens informaran que a poc més d’un minut s’obre una balconada damunt la mar.

Mirador d’en Josep Sastre

Aquesta balconada va ser dedicada pel Foment de Turisme a uns dels seus destacats integrants en la primera part del segle XX. L’elecció del lloc va ser molt encertada. La petita balconada no ocupa ni deu metres quadrats i s’alça des dels seus 446 metres sobre la mar. No debades al segle XVI l’erudit Joan Binimelis identificà aquestes terres com “… muntanya alta que descobreix molta mar, i està en un dels dos extrems de l’illa”. Dragonera sembla un vaixell amb les veles desplegades escorat sota els efectes d’un fort vent de xaloc. Cal anar amb precaució, ja que les pedres estan fregades i llenegadisses. Retornem al coll a on es troben els indicadors i enfilem cap a La Trapa. El tirany s’obre camí enmig de la garriga, alguns matolls i petits arbres en direcció al sud. El cim del Puig de Ses Bassas resta amagat a la nostra esquerra. A uns 400 metres cal parar atenció a un desviament que s’obri a l’esquerra, just en el punt en què la via principal gira en direcció cap a la Vall de Sant Josep. Seguint-lo ens atracarem en poc temps a una ampla collada que separa la Vall de Sant Josep i la Coma de Sa Font. Arribats a l’ample espai, veurem el cilíndric vèrtex geodèsic que marca per l’esquerra el punt més alt del Puig de Ses Basses. Cap allà en dirigirem triant un dels innombrables corriols oberts en la minsa vegetació.

Puig de Ses Basses

Aquest cim de 492 metres ens ofereix unes magnífiques vistes de la Mola de S’Esclop i la retallada costa d’Estellencs i Banyalbufar. A la dreta veiem un promontori rocós d’uns 4 o 5 metres que rivalitza amb el punt a què som en altura. Tot seguint la cresta d’aquest promontori es pot descendir del Puig, però no existeix camí ni fites que ens guiïn, encara que realment no són necessaris. Caldria anar amb precaució perquè hi ha un parell d’avencs i coves localitzades en la zona. Just per esperits atrevits i cames fortes.

Optarem prudentment per tornar fins al coll amb la muralla gegantina de la Paret des Moro just davant. Esdevindrà company inseparable de les nostres passes per una bona estona.

Paret des Moro i Coma de Sa Font

Caminarem en direcció al sud seguint restes de camí. Al cap d’uns minuts apareixerà un tirany mig esvaït que ens convida a anar cap a l’esquerra que hem d’ignorar. Transitarem per la part baixa de la cresta i –a poc a poc- ens anirem atracant a la mateixa fins a vorejar la carena. Algunes fites i les petjades dels caminants que ens precediren ens van atracant a la carena. La Paret des Moro projecta la seva ombra sobre la Coma de Sa Font. Al costat de la Trapa tenim una vista privilegiada sobre les terres que els monjos Cartoixos intentaren aprofitar a començament del segle XIX. Gaudiu dels instants que aquesta ubicació us proporcionarà.

L’aresta mor al Puntal des Forn. Però, quan tinguem just pel través de l’esquerra la visió del Collet de Sa Coma de Sa Font, iniciarem la nostra baixada per arribar-hi. El collet separà Sa Coma de Sa Font del naixement del Torrent de Ca Na Rosa.

Girem a sinistra per agafar un caminal obert entre la garriga que fent voltes baixant uns cent cinquanta metres fins al Rotllo d’en Boira. A l’ombra dels paredats que tanquen la coma per la dreta podrem veure restes d’antigues marjades i –fins i tot- alguns rotllos de sitja fets servir pels carboners.

A les imatges de finals dels anys 1950, Sa Coma de Sa Font oferia un aspecte ben diferent del d’avui. Un bosc de pins i garriga s’estenia agafant com a eix el Torrent de Sa Font des Bosc.

Arribarem al camí de Ses Rotes de S’Hereu. Si el seguíssim cap a la dreta, arribaríem a S’Arracó pel Coll des Cocons. Ho deixarem per un altre dia. Enfilarem cap a l’esquerra. La rosta pista se’ns farà feixuga. Hem de superar un desnivell de poc més de vuitanta metres amb la Coma des Pou de S’Aritja per la dreta. Ni un arbre ens donarà cobro ni descans. Cru i pelat argelagar i carritxar.

Camí de Ses Basses

Som arribats al punt a on ens hem dirigit cap a Sa Caseta de Ses Basses en l’anada. Ara ens toca desfer camí en direcció al Coll de Sa Gramola. El paisatge que a l’anada deixaven a l’esquena ara el tindrem just al davant. Bon moment per admirar el conjunt de muntanyes que flanquegen a la Mola de S’Esclop. Des de la mar veurem el penyal del Puig Roig enllaçant amb el Puig de S’Evangèlica. Per l’esquerra de S’Esclop i separat pel Coll des Ciuronar, Es Moletó l’acompanya.

Atracant-nos al Coll de Sa Gramola el Comellar d’en Corso s’estendrà en direcció a la Mediterrània. El blanc i perillós Puig dels Avencs –fins a tres s’obrin en els seus costers- ens rebrà marcant el punt d’inici de la caminada.

Temps aproximat entre quatre hores i quatre hores i mitja sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Tramuntana editorial Alpina

Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)

www.toponimiamallorca.net

Els incendis de LA TRAPA

El 2013 un incendi forestal es declarà a Andratx. Estigué actiu del 26 de juliol fins al 13 d’agost del 2013. Obligà a evacuar als habitants d’Estellencs quan les flames s’atracaren a la població. El foc consumi més de 2.400 hectàrees –gairebé 4.500 quarterades- de pinar, carritxar i matollar. Afectà Andratx, Calvià i Estellencs. Va córrer des del Port d’Andratx fins a Sa Mola de S’Esclop. Més de dotze quilometres! És considerat el més greu produït a Mallorca. Es calculà que cremà un 2% de la superfície total de la Serra de Tramuntana. L’impacte en el paisatge i la memòria dels propietaris i la societat en conjunt va ser devastador. Cremaren 120 immobles. Molts d’ells veieren danyada substancialment la seva estructura. La Trapa –l’emblemàtica finca i construcció propietat del GOB- va resultar afectat greument.

En la nostra caminada d’avui haurem pogut observar els efectes de l’incendi i el procés de recuperació -natural a vegades i auxiliat per l’home en altres- de la coberta vegetal. Però la història ens informa d’un procés continuat de degradació ambiental del que els incendis són el resultat indefugible.

A les imatges aèries més antigues de Mallorca –realitzades pels americans en l’any 1956-es veu en aquestes terres la presència de zones de vegetació arbòria de poca extensió combinades amb conreus en un conjunt dominat per la garriga i les terres incultes. La agricultura i la ramaderia extensiva és combinava amb activitats d’extracció de carbó vegetal i calç. En comparació amb avui, semblarien espais densament arbrats. L’abandonament del camp -per manca de rendibilitat del camp- i la migració cap als nuclis urbans per l’atracció dels llocs de treballs a la indústria turística suposa l’inici d’un procés de degradació de l’entorn. L’escassa humitat i pluviometria de la zona s’afegeixen per formular un combinat molt perillós. Els incendis de La Trapa l’any 1974 (640 hectàrees), Son Fortuny –Estellencs- el 1975 (més de 1000 hectàrees) i a Es Rajolí el 1976 (altres 600) varen ser avisos que el perill s’atracava. La Trapa i Ses Basses varen ser devastades fins a reduir-les a engrunes el 1994. Un cop de mort per a un conjunt natural únic. El tir de gràcia arribaria al 2013 amb l’incendi ja descrit. Els espais en recuperació, els milions d’hores de feina i esforç de centenars de voluntaris per regenerar la finca esdevingueren fum negre pudent.

La magnitud del desastre va obligar a intervenir a les autoritats. La natura no podria regenerar-se sense ajuda. S’elaborà un pla per la zona afectada per tal de reforestar zones afectades per l’incendi de 1994, on era molt dubtosa la reforestació. Altrament, es prengueren mesures per controlar l’afectació de la cabra assilvestrada, molt abundant a la zona i que posa en perill el creixement dels exemplars joves i els brots tendres.

Un foc el juliol de 2021 que afecta nou quarterades a veïnat del Coll de la Gramola va mostrar que el perill no estava, ni prop fer-hi, conjurat. En les millors condicions possibles no serà abans de trenta anys –la generació següent- que es produirà la recuperació. I això sense comptar amb els efectes -cada vegada més notables- del canvi climàtic a la Mediterrània i al món sencer.

FOTOS: Xisco Simón