Ara llegint
“Vaig esser molt feliç a s’Alqueria Vella”, la memòria viva del Parc Natural de Llevant

“Vaig esser molt feliç a s’Alqueria Vella”, la memòria viva del Parc Natural de Llevant

“Vaig esser molt feliç a sa Curia Vella”, la memòria viva del Parc Natural de Llevant

Hi va haver un temps en que moltes famílies d’Artà i Capdepera vivien del que donaven les terres que ara formen part del Parc de Natural de la Península de Llevant. Era una societat basada en la pagesia i l’obra de pauma. Hi convivien pagesos i contrabandistes, recol·lectors de reïna o d’esclatassangs, també els presoners del campament que arribaren a finals del 1941 per construir una carretera fins a la Talaia Moreia. Tot un món i uns coneixements que encara es conserven a la memòria d’aquells que ho varen viure.  

Magdalena Amorós recorda la seva vida a la península de Llevant.

“La gent vivia de la garriga. Pel forn tallaven la garriga, feien sitges de la gruixada, feien el forn de calç… llavors hi havia les paumes” conta Magdalena Amorós. “Vivien de les ametles i de les paumes” explica Tomeu Galmés. “Sa Curia Vella estava dividida en dotze barqueres de pauma, la gent les arrabassava, les estenia, les arreplegava i feia 2 caramulls, i llavors noltros triàvem el caramull”, recorda Biel Ginard. Joan Danús explica “El jornal de mon pare d’una setmana bastava per comprar la farina pel pa de tota la setmana, tot lo altre havia de sortir de la llatra de capell que jo feia i les senalletes que feia ma mare. No hi havia més vida que aquesta. Anava a escola i tenia una llatra de capell de tasca cada dia. “Vaig esser molt feliç a sa Curia Vella, vaig esser molt feliç”, conta Biel Ginard. 

Tomeu Galmés, un dels testimonis que participen al projecte.

Són fragments d’alguns dels testimonis recollits dins del projecte de recuperació de la Memòria Història del Parc Natural de la Península de Llevant. Fa dos anys, el Parc Natural va iniciar aquest projecte per enregistrar aquestes històries en format de vídeo, amb Neus Albertí, Agustí Torres i l’educadora ambiental del parc Catalina Piris, amb montatge de Xisco Martorell.  Els vídeos presenten testimonis de residents d’Artà i Capdepera, que parlen sobre la seva història i les seves vivències a les finques del Parc Natural. 

Catalina Piris: ““M’imagin una vida tan increíble que vaig dir, això ho hem de conèixer”

Fa 6 anys, quan Catalina Piris s’incorpora a l’equip d’Educació Ambiental del Parc Natural de Llevant, volia conèixer quines persones hi havien viscut. Llavors començà a cercar persones que tenguessin relació amb el Parc. 

“Vaig anar a la Residència, allá vaig trobar a n’Antònia Danús que havia viscut a la Curia Vella d’abaix, que és on ara tenim el Centre d’Informació. Li vaig demanar que m’explicàs com era la casa, i també me va explicar com feia el formatge, si tenien ovelles, si tenien cabres, si l’home li duia la llet al matí calenta i ella anava a cercar les herbes al campament dels presoners… Tot un entramat d’històries que no te l’acabaves. Perquè era el seu dia a dia ella no li donava importancia, però per jo era un tresor.” 

Quan, dos anys després, Catalina Piris tornà a tenir contacte amb aquestes persones se n’adona que amb el pas del temps la memòria els hi comença a fallar. “Te n’adones que a moltes d’aquestes persones els qui queda molt poc temps per poder compartir els seus records”, explica Catalina Piris.

Poc després, fa dos anys, és quan comencen a enregistrar les entrevistes. En aquell moment, el Parc encara no estava ampliat i tenia una extensió de 1.700 hectàrees. Hi havia 3 finques públiques i dins d’aquestes finques hi trobam dues Alqueries (a Artà els hi diuen ses Curies): l’Alqueria Vella de Dalt i l’Alqueria Vella de Baix, la possessió d’Aubarca i les cases de roters, que són els Establits. “Hi havia unes 12 cases de roter, que són les que estaven baix el règim de la reina Isabel, que va firmar una Llei per la que si compraves un tros de terra alliberaves al teu fill del servei militar, per tant, són gent que pagaven una hipoteca. Després tenim les cases de roter que estaven mes a prop de ses Curies, que tenien terra més fèrtil. Aquests roters donaven una dècima part al senyor. Aquí hi ha una població infinita. Després hi havia el campament dels presoners, amb uns mil personers republicans. També els contrabandistes que anaven i venien… M’imagin una vida tan increïble, que vaig dir, això ho hem de conèixer”, conta Catalina Piris.

“L’any 2001 ja només quedava al Parc en Biel de sa Curia, que la va deixar quan el Govern va comprar la finca. També quedaren dues persones a Aubarca, que varen ser les darreres cases que es varen despoblar. Un altre dels testimonis, Tomeu Balaguer, diu que és darrer supervivent dels Establits, devia tenir 10 o 11 anys quan vivia a la rota. “Xerra de l’any 36, conta com des de l’era dels Establits varen veure com dues bombes queien al poble d’Artà”, Per tant, estam xerrant de gent que hi ha viscut entre el 1929 i el 1936”, explica Catalina Piris. 

Biel Ginard, un altre dels testimonis de la vida a la Península de Llevant.

En total, varen entrevistar 25 persones i de tot el material s’han editat sis vídeos temàtics. Recullen relats d’antigues vivències a s’Alqueria Vella, així com de diversos aspectes de la història local, com els antics oficis, els topònims de la zona, el contraban, el campament de presoners i la cova dels abscondits. 

“A les vivencies de s’Alqueria, en Joan Danús ens xerra de com anaven a arrabassar les paumes, com les tractaven, i n’Antònia Danús ens parla de com al vespre feien una senalleta amb sa mare per poder pagar la Seguretat Social… De les vivències de s’Alqueria em qued amb aquestes. Dels antics oficis, destacaria la reïna, que quasi ningú coneix, hi havia una família que són els Pistoles, que eren 7 germans, se’n duien les canyes a damunt l’esquena i se n’anaven amb un picarol a treure reïna i després la venien per fer medicina i un ungüent pel corc de la fusta”, explica Catalina Piris. A la Península de Llevant vivien també de la treta de la llana, de la recollida de l’ametlla, de les olives (al Parc hi ha dues tafones) i hi ha una caseta que es diu dels oguers on hi havia un home que entrenava les egos per poder fer feina al camp”.  

“Tenen nostalgia, diuen que ells vivien sense rellotge i sense estrès. Era el sol i la feina que havies de fer, i quan acaben se n’anaven a dormir ben satisfets. S’enyoren, tots coincideixen en que eren molt feliços”, conta Catalina Piris.

Catalina Piris: “El que feim és ensenyar els valors del Parc, si ho coneixen, ho estimen i ho respecten.”

El passat 15 de novembre aquests vídeos es varen projectar al Teatre d’Artà. “Va ser un èxit increïble”, conta Piris, “la gent se’n va anar molt contenta. A les persones de la generació que té entre 50 i 60 anys els hi han quedat moltes coses per demanar als padrins, i era un poc tornar a sentir els seus padrins. Tothom s’ho ha sentit molt seu”.  

Els vídeos es poden veure al canal de Youtube de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. També està previst que es puguin visionar al Centre d’Informació del Parc de Llevant. “El que feim és ensenyar els valors del Parc, si ho coneixen, ho estimen i ho respecten. Agustí Torres ens ha fet unes imatges brutals amb les que viatges dins el Parc i després de veure els vídeos encara tens més ganes d’anar-hi, te fa ganes de conèixer més i visitar-lo”. 

Camí del Parc Natural de la Península de Llevant. Foto: Neus Albertí.

Al Parc Natural de la Península de Llevant hi ha 14 rutes. En aquestes rutes encara s’hi poden veure les restes d’aquella societat pre turística. Una vida que ara ens podem imaginar després d’escoltar els testimonis de les persones que ho varen viure. Uns testimonis que han vist com la seva memòria és, com diu Catalina Piris, un tresor. “Hi ha una dona, que te 103 anys, que es na Magdalena Amorós, que quan els hi vaig posar els vídeos a la residència va aixecar el braç i va dir: Mai me pensava en els 103 anys fer cine”. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt