L’Anuari de l’Envelliment 2024 recull 22 articles que mostren les maneres diferents d’envellir
Avui s’ha presentat a Palma “L’Anuari de l’Envelliment de les Illes Balears 2024”. En la seva dissetena edició, recull 22 articles que analitzen qüestions com l’esperança de vida, l’edatisme, la solitud no desitjada i la bretxa digital entre els adults grans de les Illes Balears. L’estudi, dirigit per la doctora Carmen Orte, reuneix les aportacions d’un total de 51 professionals i investigadors que treballen en temes associats amb l’envelliment, i reflecteix la diversitat dels diferents grups de persones grans i les maneres diferents d’envellir.
L’objectiu és abordar aspectes relacionats amb la qualitat de vida, general del col·lectiu i individual, i, entre altres continguts, s’inclouen l’esport, el suport social, la sexualitat, les competències digitals, les activitats musicals i d’associacionisme. També s’analitzen la necessitat de l’autocura quan s’exerceixen tasques d’assistència d’altres persones, les aportacions de les persones grans a la societat, i la diversitat de situacions i problemes de salut que afronten.
El conjunt de treballs de l’anuari constitueix una petita mostra de les característiques de l’envelliment i de les persones que envelleixen, dels problemes, accions i programes que es duen a terme, així com dels professionals implicats.
L’estudi arranca amb un article, firmat per Carmen Orte, Marga Vives, María Valero de Vicente, Liberto Macías, Lidia Sánchez i Deima Jonusaityte, en el qual es presenta el projecte «Diagnòstic i intervenció sobre edatisme a Mallorca”». Es tracta d’un model formatiu específic sobre l’edatisme i el model de l’atenció centrat en la persona (ACP) dirigit a professionals que treballen als entorns residencials de Mallorca. L’objectiu de la proposta és iniciar camí cap al desenvolupament de línies estratègiques de prevenció i d’actuació davant l’edatisme, cap al foment del bon tracte i la millora de la qualitat de vida de les persones grans.
De la solitud no desitjada als padrins cuidadors
A l’article «La soledat i la gent gran a les Illes Balears: Situació actual i projecció de futur», Ferran Dídac Lluch i Dubon explica que l’any 2023 hi havia prop de 15.316 persones (4.800 homes i 10.515 dones) en un grau de solitud important, de les quals 3.653 dones i 1.956 homes se sentien sempre sols. «Els escenaris futurs (2037) determinen un creixement important de la solitud en la gent gran. Tenim els ingredients per causar una tempesta perfecta», explica Lluch, qui recorda que «la solitud causa impactes greus en la salut física (augment pressió, obesitat, càncer…) i psíquica (depressió i ansietat, trastorns del son, empitjorament cognitiu…, amb més consum de medicaments i recursos sanitaris) i la qualitat de vida del col·lectiu i, per tant, ha de ser objecte preferent de les polítiques públiques».
Per la seva part, Maria del Pilar Moyà i Àngela Ramis exposen la situació dels padrins que es converteixen en cuidadors principals dels nets. Aspectes com la diferència intergeneracional, la responsabilització dels nets perquè els fills no ho poden fer, l’assumpció d’un rol de cuidador que no els correspon per edat evolutiva, quan haurien de gaudir d’una jubilació per descansar i viure, l’adaptació i l’enteniment de la societat actual… caracteritzen la realitat d’aquest acolliment. L’article conclou que la implementació d’aquest suport continu a les famílies acollidores és fonamental per superar els desafiaments i garantir que els menors rebin l’atenció i la cura que mereixen.
Problemes de salut, bretxa digital i estigma
La qualitat de vida dels adults grans també és objecte d’estudi en diferents articles, i alguns estan relacionats amb problemes de salut, com la baixa visió o la malaltia de Parkinson. Juan Lillo i Magdalena Ochogavia, a l’article «Teclejam, ens acostam i escoltam» tracten de contextualitzar la importància de la tecnologia per a la gent gran amb baixa visió o ceguesa com a eina per poder aconseguir més autonomia i també com a oportunitat indiscutible d’inclusió social. Per aquest motiu, han analitzat tots els plans d’atenció atesos durant 2023 a l’ONCE a les Illes Balears. Han estat 163 processos d’intervenció realitzats amb 109 persones, set d’elles de més de 90 anys. L’ús del mòbil (87 persones) com a dispositiu és el servei més sol·licitat. Si s’aconsegueixen els objectius, es veuen les persones amb una gran satisfacció i augment del benestar, recuperen l’oportunitat de tornar a accedir a la lectura i l’escriptura, i milloren la interacció amb els altres, un fet que els permet incrementar la independència i disminuir la situació de solitud.
El treball de Pilar Andrés, Antònia Siquier i Dia Soilemezi ha analitzat l’estigma associat a la malaltia de Parkinson (MP) i el seu impacte en la qualitat de vida dels pacients. A través d’una revisió sistemàtica d’estudis qualitatius, es varen identificar tres tipus principals d’estigma: públic, autoestigma i estructural. Conclouen que, per abordar de manera eficaç l’estigma associat a la malaltia, és essencial implementar programes educatius dirigits tant al públic en general com als professionals de la salut, fomentar polítiques inclusives i de suport, i promoure la investigació per desenvolupar intervencions específiques que millorin la qualitat de vida de les persones amb Parkinson.
L’Anuari de l’Envelliment és el resultat de la col·laboració entre la Conselleria de Famílies i Afers Socials de la Direcció General d’Afers Socials del Govern de les Illes Balears, el Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears. L’Anuari de l’Envelliment és una iniciativa del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques i la Càtedra d’Atenció a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal de la UIB, i rep, a més, el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d’Estalvis de Pollença, Colonya i de la Societat Balear de Geriatria i Gerontologia.