Marilles diu que De la Concha perd l’oportunitat de liderar la pesca sostenible a la Mediterrània
El posicionament defensat per la consellera Mae de la Concha davant el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, demanant-li que s’oposi a una reducció d’un 15% de dies de pesca per la flota d’arrossegament exigida per la Unió Europea, representa una passa enrere en l’ambició de transformar Balears en flota referent de sostenibilitat a la Mediterrània, segons l’entitat ecologista Marilles.
Aquesta entitat recorda que “Balears és líder en protecció d’espais marins i compta amb un sector pesquer receptiu i amb ganes de ser més sostenible (i que ja ha fet molts esforços)”. Comenta, a més, que és pionera en la creació de reserves marines i en marques per afegir valor al producte” i que “està treballant en nous models de gestió d’espècies i hàbitats”.
Marilles reconeix que durant els mesos de la pandèmia, la flota de ròssec ha demostrat una capacitat d’adaptació i gestió envejables i que els guanys no s’han vist afectats en proporció amb la reducció de dies de feina, un cas d’estudi que podria ser model per a altres flotes de la Mediterrània i un exemple que demostra la viabilitat d’assolir l’objectiu de pescar menys i guanyar més, asseguren.
Un tret diferenciador
“En comptes de fer valer aquest tret diferenciador –que podria ser un valor afegit pel producte pesquer de Balears– el Govern Balear ha optat per fer pinya amb altres comunitats autònomes diluint el seu potencial com a força de canvi a la Mediterrània”, asseguren des d’aquesta entitat ecologista.
Asseguren no sentir-se sorpresos pel posicionament de la Unió Europea i expliquen que l’experiència posada en pràctica durant el temps de confinament demostra, amb dades, que la reducció de dies de pesca és un impacte que pot assumir.
Les Illes Balears compten amb una flota d’arrossegament petita que Marilles xifra en unes 35 embarcacions en total, però que reconeixen que té una gran rellevància per l’estabilitat de confraries i per la provisió de producte local fresc.
“És un sector que té molts reptes per davant. Superar-los requereix mirar cap al futur i no fer el mateix de sempre. El futur del ròssec a Balears depèn d’innovar, accelerar la implementació de mesures de baix impacte com les portes pelàgiques, reduir emissions de carboni, afegir valor a la seva captura amb una millor comercialització, i ser modèlics en el compliment de normativa i transparència. Alguns ja ho estan fent, però cal elevar l’ambició de la flota, i del Govern per fer-ho possible. Els fons de recuperació econòmica són una oportunitat per avançar amb pas ferm cap a una flota (encara més) sostenible i una xarxa d’àrees marines protegides ampliada i efectiva. Ambdós factors són crítics per garantir el futur de la pesca professional a Balears”, conclouen.
#Foravila