Joan Riera Munar, la lluita pel patrimoni alaroner

Joan Riera Munar (Alaró 1956) és una de les persones més actives de la vila d’Alaró. Periodista de professió, durant la seva vida professional ha treballat a la ràdio i a distints mitjans de comunicació escrits, concretament, la seva darrera feina ha estat més de 40 anys a Diario de Mallorca del que es va jubilar essent-ne el sot director. Ha conegut molta gent i ha viscut moltíssima de la història de les nostres illes en directe, essent notari d’allò que ha esdevingut aquí, a ca nostra.

És una persona inquieta que dedica el seu temps de lleure a les activitats culturals d’Alaró, entre altres, és el vicepresident de l’Associació Al Rum. Seriós i organitzat, d’ell en diuen que allà on és, tot funciona. En puc donar fe  perquè el vaig conèixer l’any 1986 i ja era així; una persona metòdica, feinera i, sobretot, sabuda. Parla poc, però, quan parla, hom podem parar bé el ment perquè no diu coses debades.

Pregunta.- Què és l’Associació cultural Al Rum?

Resposta.- Al Rum va néixer l’any 2005 amb dues idees concretes. La primera, la conservació del patrimoni cultural d’Alaró i la segona, la divulgació del patrimoni d’Alaró. Al Rum va néixer l’any 2005, però realment érem un grup de gent que feia anys que anàvem fent moltes coses. Entre altres, havíem catalogat i inventariat el patrimoni de l’església d’Alaró. També havíem fet algunes exposicions de recopilacions de material fotogràfic. Tinguérem  una participació molt activa a la celebració del centenari de l’electricitat a Mallorca, entre moltes altres coses.

P.- Sempre els mateixos?

R.- Sempre érem el mateix grupet de gent que anàvem fent cosetes fins que l’any 2005, a iniciativa del metge Joan Marcó, decidirem oficialitzar aquesta colla i creàrem l’associació. A partir d’aquest moment hem anat organitzant moltes coses i fent publicacions que sempre han anat adreçades a la divulgació del patrimoni de la vila. De les moltes exposicions que hem fet, quasi sempre hem procurat que anessin acompanyades de la publicació adient.

P.- Parli’ns d’alguna de les publicacions i exposicions…

R. – De les exposicions n’hem fetes moltes i molt interessants que anomenar-les, seria molt extens. Una d’elles, per exemple, fou la dels 75 anys de la república viscuda aquí a Alaró. En podria anomenar moltes més  com, per exemple, la de tota l’obra pictòrica de Cabrit i Bassa a la que poguérem mostrar al públic tota la seva obra. Pel que fa a les publicacions, el darrer llibre que hem fet ha estat “Alaró, carrer a carrer” que és un recull de la història i històries de tots i cada un dels carrers d’Alaró essent un petit homenatge a la feina feta per Antònia Matas que va pintar amb modernista tots i cada un dels noms dels carrers. Hem fet accions relacionades amb patrimoni. Vàrem localitzar una Mare de Déu Gòtica i aconseguirem que fos cedida a l’associació. Ara l’estem restaurant per després cedir-la al patrimoni de l’església.  També hem fet protestes davant les institucions pel mal estat en què es troba la fortificació del Castell d’Alaró. No aturem. Sempre la tenim armada.

P.- Quins són projectes de futur d’Al Rum i quants socis sou?

P.- Nosaltres socis no som molts els socis, sols una trentena. Ara, per exemple, per enguany, ens passa el mateix que l’any passat que estem molt pendents de la pandèmia per poder fer, o no poder fer activitats. L’any passat vàrem haver de suspendre una exposició prevista que enguany, si és possible, la reprendrem. Una de les coses que tenim previstes per enguany és la finalització de la restauració de la Mare de Déu que he esmentat abans i fer efectiu el dipòsit a la parròquia. Tenim en marxa algunes publicacions, entre elles, una referida als Cossiers d’Alaró, alguna relacionada amb l’esport a Alaró… També estem molt centrats en la celebració del quart centenari del Castell d’Alaró que no és del castell en concret, és de l’oratori del Castell. L’any  2002 serà l’aniversari. Ja hem presentat a l’ajuntament tota una sèrie de propostes. És una celebració que transcendeix d’Al Rum i que hem presentat una desena de propostes que haurem de dur a terme i ens suposarà molta feina que la farem de molt bon grat.

P.- Expliqui’ns-en una d’elles, per exemple?

R.- Volem reeditar una col·lecció de postals  que es  varen fer l’any 1922. Voldríem fer la publicació i una comparativa amb les imatges d’aquella data a les del dia d’avui, cent anys després. Estem preparant també un joc que seria la conquesta del castell. Un joc que es desenvoluparia amb preguntes. Preparem publicacions referides a aquesta gesta i moltes altres coses que anirien totes adreçades a l’adquisició, restauració i cura del patrimoni d’aquí.

P.- Què preteneu amb el patrimoni que aconseguiu?

R.- A vegades el patrimoni queda a Al Rum però quasi sempre es diposita a l’església i altres coses a l’ajuntament. És una manera de preservar el patrimoni i si és possible que estigui al lloc on li correspon.

P.- Com es finança Al Rum?

R.- Nosaltres en financem de tres maneres distintes: la primera, les quotes. La segona, quan fèiem exposicions que entren dins la programació del Casal Son Tugores, nosaltres hi posem la feina que és el que més doblers val i l’ajuntament n’assoleix els costos materials.  Com a tercera font d’ingressos, tenim les nostres activitats. Per exemple, la darrera publicació, només amb les vendes hem cobert amb escreix les despeses i allò que ha sobrat són doblers per invertir en altres accions. Has de pensar que molta de la feina que fa la nostra associació, és feina que la fèiem nosaltres i no té un cost econòmic.  

P.- Quin projecte estrella teniu ara?

R.- Entre els nostres socis hi ha  l’arqueòleg Biel Llodrà que està excavant el que seria el segon Castell d’Alaró que és Sa Bastida. És una fortificació que va del segle 5è fins al segle 8è. Llodrà està estudiant la seva importància que és, sense cap dubte, molta i cabdal. Hi ha un període almanco de 5 anys de feina i funciona a base de subvencions.

#Foravila