Terra de Bandejats; Es Castellot i Portell de Sa Costa
A la benzinera de Lluc, al lloc avui conegut com a Coll de Sa Batalla, varen començar aquesta primera excursió just desprès del final del confinament. Una divertida i més que interessant trescada plena de historia i natura. Per això, comencem a fer camí però abans coneixerem un poc d’història dels llocs per on passarem.
Petit apunt històric
El lloc que avui coneixem com a Coll de Sa Batalla era anomenat anteriorment com Es Grau de Lluc. L’esdeveniment que li va donar nom va ser una confrontació armada esdevinguda en el any 1618 en el marc de la violenta Mallorca a cavall dels segles XVI i XVII. L’augment demogràfic, la fam, les pestes i les lluites per el poder entre Canamunt i Canavall propiciaren un augment de la delinqüència que s’acolli a la protecció de les muntanyes i els seus racons més amagats. La colla de bandolers de Selva liderada per el capellà Mateu Ferragut, de mal nom Boda, es va enfrontar a un grup d’agutzils representants de la justícia. El resultat va ser la captura, empresonament i posterior execució d’un grapat dels fora de la llei, entre el quals destacà un germà del capellà Boda. I així nasqué el topònim que ens ha arribat avui en dia.
Pas den Bartomeu
Al costat del restaurant i en direcció a llevant s’obre una pista clarament marcada que hem de seguir per una bona estona i que alguns anomenen Camí de Ses Solanes. L’únic punt de dubte que podreu tenir serà una variant que sortirà a ma dreta que heu d’ignorar per continuar a l’esquerra en constant pujada. De sobte, el camí desapareixerà per esdevenir en tirany que surt a la dreta enmig de càrritx i argelagues a l’ombra de pins i alzines. Va picant per amunt fent giravoltes fins arribar a un punt a on les petites parets del Pas d’en Bartomeu vos situarà a Ses Solanes, un terreny rocós i de mala petja en el que heu d’anar en compte de no tombar el peu i fregar el genolls. Al cap de poc temps, s’inicia un ràpid descens que vos permetrà destriar el primer objectiu de la jornada; el Puig des Castellot. En la prolongació de la baixada arribarem al Coll de Sa Rota en el qual es situa una paret de partió a on el camí fa un gir cap a la esquerra.
Puig des Castellot
A pocs metres del gir, observarem a la dreta restes de tirany, poc més que l’ombra de les passes d’altres caminants, que hem de seguir enmig d’una garriga de pins i càrritx. Anem guanyant alçada, de mica en mica, seguint algunes fites i anant a un costat a l’altre. A l’esquerra, enmig de la malesa que les fa invisibles, es situen les restes d’una casa de neu anomenada, com no, Casa de Neu des Castellot, que avui ignorarem per continuar en direcció sud. Ens enfilarem damunt d’un ressalt que ens oferirà una vista sensacional sobre Ses Voltes des Guix per on avui en dia s’enfila la carretera que enllaça amb Lluc. Ara ens tocarà girar el sentit i anar cap a l’est al peus del cingles que defensen Es Castellot fins trobar una forta pendent de terra i pedra menuda a la dreta que esdevé el únic punt per el que es factible assolir la part superior. La pendent s’eixampla, es complica i pica fort per amunt, per arribar a uns pins de baixes branques que superem per anar a cercar el cap cucurull a on hi figura una creu metàl·lica erigida al 1992 per el grup Es Voltors ens aquesta elevació de 695 metres.
Les roques nues i grises ens ofereixen balconada sobre tot el conjunt que s’estén cap a Ponent més enllà del Clot d’en Gomandi per on corre el Torrent de Comafreda. Sa Bretxa, el Salt de la Bella Dona, i el conjunt del Puig d’en Ali, Es Caragoler d’es Guix, Massanella i Galileu s’ens regalen als ulls i al sentits. Cap al sud i darrera de la Serra de Sa Comuna de Caimari, el pla i la seva capital Inca es destrien amb claredat.
Portell des Vent
Ara retornem a la sortida del pas de pujada i deixant-ho a banda, iniciem la baixada per el coster del Puig des Castellot amb la referencia dels cingles a l’esquerra i seguint fites i alguna fletxa vermella amb sentit est-sud-est. A pocs minuts localitzarem restes de parets molts malmeses, el que queda de les murades d’una fortificació que, en combinació amb dues mes ubicades a la Penya del Migdia i al Puig Mitjà, protegien la variant del Camí de Lluc que s’iniciava a Binibona per arribar al Coll de Sa Batalla passant per el Portell des Vent. Per arribar a aquest punt hem de continuar la baixada a la mala, ara per un xaragall, desprès per un infern de càrritx i mates. La Serra del Pas den Bisquerra amb el putxet de Sa Capella Blava en acompanyarà en tot el descens amb el xap del Torrent dels Picarols intuït a la dreta. En un moment determinat les fites en guiaran cap a la esquerra en demanda d’un ample xap a la roques amb un conjunt de pins a banda i banda. Un camí de bona factura neix a l’altre banda. Hem arribat al Portell des Vent. Al seus peus, un centenar de metres per sota, podrem veure les cases de Ses Figueroles, propietat des Govern i destinades a convertir-se en un refugi de muntanya si la cosa publica no ho deixa perdre.
Sa Rota
El camí es perd a pocs metres del seu naixement i ens obliga a sortir cap a la dreta seguint un fil de fites. L’absència forçosa de humans en els darrers mesos i l’eclosió primaveral fan que la vegetació hagi reclamat el seu espai i hem de lluitar intentant seguir el mig esborrat rastre de camí. Ara a un costat, ara cap a l’altra, puja, baixa, crec que es per amunt, bota per avall… ens endinsem en un bosc dens en el que les restes d’indústria carbonera de l’antigor son els úniques mostres d’humanitat. Al cap d’una bona estona i una considerable quantitat de flastomies i expressions malsonants el camí torna pla i, quina sorpresa!, arribem a un zona amplia i amb vistes a Sa Capella Blava dominada per la presència d’un safareig que s’alimenta de les aigües de Sa Font de Sa Rota. Som als peus del Puig de Ses Covases i el camí que es a veïnat comunica amb descens per el Comellar de Ses Figueroles amb els cases del mateix nom. Ens toca remuntar fent servir la pista plena de carreranys que l’aigua ha obert al terra fins arribar a una zona dominada per la presència d’un conjunt de pins amb cimals i dimensions dignes d’admiració. Pocs metres més endavant serem al portell del Coll de Sa Rota i ara just toca, i no es poca cosa, desfer passes fins arribar al punt de origen agraint l’ombra protectora del bosc.
Hora Inici = 09:30 Hora Final = 13:30
Fotos:
Miquel Melga
Referències
Mapa Alpina Tramuntana Central
Web toponimiamallorca.net