Apicultura de ca nostra
L’apicultura a les Illes Balears es remunta molt de temps enrere, segons investigadors com Maria Boi, quan els primers colonitzadors varen aprofitar els recursos naturals illencs després d’haver importat amb ells també les abelles, un món de l’apicultura que poua les seves arrels ben enrere.
Aquests insectes, tan importants per l’ecologia i la sostenibilitat mediambiental, realitzen la necessària activitat de la pol·linització de la major part de les plantes, i mantenen la relació mútua original amb el medi natural. Causes com la globalització en el món d’avui han portat que el maneig de les abelles i les tècniques apícoles, heretades de generació en generació, s’estassin perdent en el camp de les Illes Balears. Les causes són diverses, malgrat que les principals són l’abandonament del camp i l’ús excessiu de pesticides i plaguicides.
Actualment a les illes l’apicultura es considera una activitat ramadera bastant desenvolupada i amb un gran potencial, si bé estem lluny de les altes produccions de mel d’altres regions d’Espanya. No obstant també nosaltres, per l’excel·lent qualitat del producte, contribuïm que Espanya sigui el país més important de la Unió Europea en la producció de mel, essencialment ecològica i sostenible.
Destaca que segles després a Mallorca, l’any 1885, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria promogués i activés l’apicultura moderna. Juntament amb el seu amic menorquí Francisco Andreu Femenías, gran apicultor de la casa reial, introduí el sistema dit mobilista, compost per caseres més modernes, que varen difondre a la resta d’Espanya. Mallorca i Menorca varen tenir uns dels primers apiaris moderns espanyols, com es descriu a la possessió de Son Marroig de la Serra de Tramuntana, propietat de l’arxiduc. Ell, fins i tot va escriure un capítol a la seva enciclopèdia de voluntat universal, dita el “Die Balearen”, dedicat a l’apicultura, on promociona i divulga els mètodes de les tècniques mobilistes, amb l’aportació de la mateixa modernitat ja implantada a tot Europa.