Conservar Punta Nati té premi
El conflicte de Punta Nati arran de l’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, que es va resoldre favorablement amb un acord per la compatibilització entre aquesta ampliació, amb una significativa reducció de la superfície inicialment projectada, i la declaració de BIC d’aquest singular paisatge cultural del nordoest de Menorca, ha estat escollit com un model de bones pràctiques per a la gestió del patrimoni cultural en perill.
El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, ha estat convidat per la Fundación Santa María de Rioseco de Burgos i l’Associacio Hispania Nostra per explicar aquest conflicte i la seva resolució satisfactòria a la Trobada d’excel·lència en el patrimoni que s’ha celebrat els dies 10 i 11 d’octubre a la ciutat castellana. La Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella també hi ha estat convidada, i encara que per dificultats d’agenda no hi han pogut assistir presencialment, la seva presidenta, Carmela Sánchez, hi ha participat amb una exposició gravada en vídeo que s’ha projectat durant les jornades.
Miquel Àngel Maria ha explicat que “si podem parlar de Punta Nati com a model no és únicament per la resolució satisfactòria d’aquest conflicte concret, sinó perquè les condicions de l’ampliació de la planta fotovoltaica, amb una sèrie de requisits que limiten la seva extensió i el seu impacte, i els requisits tècnics per aquesta instal·lació, s’han convertit en norma d’obligat compliment per a qualsevol instal·lació d’energies renovables en el sòl rústic de Menorca, amb la incorporació d’una sèrie de condicionants dins la normativa del nou Pla Territorial de Menorca.”
L’amenaça per la integritat del paisatge cultural de Son Salomó que suposava l’ampliació originalment prevista del parc fotovoltaic de Son Salomó, va provocar que Hispania Nostra inclogués aquest cas, l’any 2018, dins la Llista Roja de patrimoni cultural amenaçat. La reducció significativa de l’extensió del parc fotovoltaic, i la resolució satisfactòria del conflicte, a través d’una acord signat a quatre bandes entre la propietat de Son Salomó, l’empresa promotora del parc fotovoltaic, la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella i el Consell Insular de Menorca, van motivar la sortida de Punta Nati de la Llista Roja i la seva inclusió en la Llista Verda, destinada als casos que s’han solucionat d’una manera positiva i exemplar.
Carmela Sánchez considera que, de la mà de la transició energètica, es produeixen greus impactes contra el patrimoni cultural, i que cal evitar que açò succeeixi. Sánchez ha reivindicat la importància de la mobilització ciutadana i dels contenciosos judicials com les vies adequades per aturar i reconduir el projecte de Punta Nati, que hauria malmès greument la integritat d’aquest paisatge cultural.
Al seu torn, Miquel Àngel Maria ha destacat la capacitat d’haver arribat a acords que fan compatible el creixement de les instal·lacions fotovoltaiques a Menorca amb un respecte escrupolós per la integritat del patrimoni i el paisatge. En aquest sentit, ha destacat que “les Directrius de Paisatge que incorpora el PTI, i que s’han incorporat dins el seu articulat, marquen un full de ruta clar i segur per garantir aquesta compatibilitat, fent possible que la transició energètica a Menorca sigui harmoniosa amb la conservació del paisatge i la recuperació dels béns etnològics i del patrimoni històric”.
Aixi mateix, Maria destaca que “la nova normativa del PTI és molt acurada a l’hora de determinar els requisits que haurà de complir qualsevol instal·lació fotovoltaica en el sòl rústic de Menorca, amb mesures que inclouen la no afectació dels béns culturals, la prohibició de demolir les parets seques i d’alterar la parcel·lació històrica de les tanques, la instal·lació de les plaques sense cap base de formigó, i l’obligació d’instal·lar estructures desmuntables, recuperables i reciclables”.
Maria també ha posat de relleu els condicionants per protegir la biodiversitat, com la necessitat que els tancaments de seguretat no tenguin punxes per evitar que les aus puguin lesionar, la garantia d’una determinada elevació de les plaques sobre el terreny per tal de permetre el pas dels animals terrestres, i la prohibició de l’ús de pesticides i solucions químiques per frenar el creixement vegetal.