Mallorca és el bressol de l’ase balear, un animal noble, fort i vigorós

Pareix clar que l’origen de l’ase domèstic europeu va ser la Mediterrània Occidental, i des d’aquí es va estendre per tot el sud d’Europa. Fins i tot hi ha investigadors que mencionen Mallorca com a bressol d’aquesta espècie, encara que predomina més la teoria que aquest indret fou la regió de l’alta Catalunya, d’on derivaren la raça catalana, la Poiteau i la mallorquina, caracteritzades per la seva gran talla i fortalesa, caràcters que aportaven a la descendència mular.

La coneixença d’aquesta raça a principis del segle passat era extraordinària, i la demanda de reproductors, molt alta. Com a exemple es pot posar l’exportació d’animals d’aquest tipus a Anglaterra i posteriorment als Estats Units, on varen participar en la creació de la famosa raça Kentucky, coneguda per la seva fortalesa i grandària.

La col·laboració entre els grups de criadors i l’administració motivà, l’any 1990, la creació d’un Registre de Bestiar Selecte de l’ase mallorquí, amb un nucli fundacional d’uns cinquanta animals.

Els ases són animals molt rústics, nobles, de temperament sanguini i nerviós i de gran fortalesa física. La seva conformació és subhipermètrica, sublongilínia i de perfil frontonasal còncau. El tipus general correspon a un animal estirat i esvelt. El color de la capa és negra pansa. El cap és llarg i quadrat, la qual cosa li dona un tipus de braquicefàlia molt característic. Les orelles són grosses, musculoses i mòbils. El front és ample i un poc enfonsat, característica més notòria a les femelles. Els ulls són grossos i expressius, i les òrbites són grosses i no gaire prominents. Les mandíbules són fortes, ben desenvolupades i potents, amb un morro lleugerament estret al final.

El coll és rectangular i no gaire llarg, gruixat, potent i ben unit al tronc, amb una cabellera curta i més aviat pobra i descambuixada. El tronc disposa d’una creu àmplia i no prominent, així com d’un pit alt però harmònic. La línia dorsolumbar és llarga i poc ensellada, i el costellam és molt visible i rodonenc. La gropa és ampla, musculosa i inclinada cap a darrere i als costats. La cua és de naixement baix, llarga, i amb una mata de crinera abundosa a la part terminal.

Les extremitats anteriors són robustes, ben aplomades i d’ossos potents, mentre que les posteriors estan ben constituïdes, però no tan ben aplomades com les davanteres. Els potons són estrets.

El color de la capa és negra pansa amb degradacions blanques grisenques voltant els ulls, el morro, l’espai intermaxil·lar, el pit, el ventre, la bragada i les aixelles. L’any 1990, la col·laboració entre els criadors i l’administració donà lloc a la creació del registre de bestiar selecte de l’ase mallorquí, amb un nucli fundacional d’una cinquantena d’animals. El 7 de febrer de 2002, se’n va crear el llibre genealògic, pas molt positiu per a la consolidació de la cria en puresa d’aquesta raça. El nombre d’animals inscrits en el llibre era, a finals de juny del 2004, de 220, d’acord amb les dades subministrades per l’Associació de Criadors.

Atesa la presència significativa, de molts d’anys enrere, d’ases amb la mateixa morfologia a l’illa de Menorca, l’Associació de Criadors ha sol·licitat el canvi de denominació d’ase mallorquí, per la d’ase balear, per així poder acollir en el llibre genealògic, els animals de tot l’arxipèlag, amb un nom de raça comú, més d’acord amb la realitat geogràfica.

Com moltes altres races, l’ase mallorquí va perdre ja fa uns quants anys la definició productiva que tenia, dirigida fonamentalment a la producció mulatera, i fa menys anys, de motor animal de baix cost, la qual cosa ha ocasionat en l’actualitat que la seva cria sigui una producció marginal dins l’explotació agrària.

Després de la forta davallada del cens asinal durant la primera meitat del segle passat i la quasi desaparició de la raça, sembla que el nucli d’explotació en puresa s’ha estabilitzat, i ateses les bones qualitats que presenten els animals i la seva perfecta adaptació a les zones de bosc i garriga, on col·laboren en la conservació i manteniment, és de preveure que el seu cens anirà en augment.