Lofra, entre la Coma de Son Torrella i Cúber

La Coma de Son Torrella i la Vall de Lofra constitueixen dos dels indrets més representatius i singulars de la Serra de Tramuntana. Situades per damunt dels 800 metres d’altitud, ens endinsen en el cor de les muntanyes mallorquines i ofereixen un entorn d’una bellesa difícil d’oblidar. Ambdues formen un conjunt articulat entorn del puig de Lofra que, amb els seus 1.091 metres, esdevé un magnífic mirador natural sobre bona part de Mallorca. L’ascensió al cim —optativa— acabarà de coronar una jornada excursionista excepcional.

En aquesta ocasió la logística requerirà una mica d’organització, ja que l’itinerari és lineal i comença i acaba en punts separats per una distància considerable. Amb una mínima previsió, però, això no hauria de representar cap inconvenient. L’excursió s’inicia al botador situat al costat sud del túnel de Monnàber a la serra de Son Torrella, just davant l’embassament que abasteix d’aigua la base militar. El punt final de la ruta serà l’àrea recreativa de la Font des Noguer.

L’itinerari és fàcil de seguir i, fins i tot quan el sender es desdibuixa, l’orientació no presenta complicacions. Sovint trobareu petites fites col·locades per excursionistes que indiquen el pas correcte i faciliten la progressió. Bona part de la ruta transcorre per pistes ben definides i de lectura clara, trobant fins i tot referències al GR221. Encara que ens movem en un entorn de mitja muntanya, hi ha alguns trams puntuals amb pedra solta o terreny més irregular. El desnivell acumulat és notable per la distància recorreguda, però mantenint una marxa tranquil·la i fent pauses quan cal, l’excursió es pot completar sense dificultats excessives. El recorregut és lineal i no circular.

Convé preparar el material amb criteri. És recomanable portar unes botes o sabates còmodes i apropiades per caminar per muntanya i, per a qui hi estigui avesat, els bastons poden aportar estabilitat i descans. Tot i que l’itinerari no presenta passos tècnics complicats, després de pluges és habitual trobar trams enfangats, basses i zones relliscoses. Dur un mapa continua essent útil per confirmar la posició i assegurar el traçat en cas de dubte. Durant tota la ruta no hi ha fonts fiables ni punts on omplir aigua, així que és important sortir amb provisió suficient. El començament discorre per zones boscoses i ombrívoles, però més amunt el camí queda exposat al sol; per això és convenient dur protecció solar i un capell o gorra.

Abans de sortir, és imprescindible revisar la previsió del temps. Si el pronòstic és desfavorable, sempre serà millor ajornar l’activitat: la muntanya hi continuarà essent un altre dia. Cal evitar les jornades de calor intensa o situacions meteorològiques adverses, com pluges persistents, vent fort o neu. És una excursió sense grans exigències tècniques ni dificultats d’orientació, adequada per a persones habituades a caminar i a superar desnivells d’uns 500 metres positius amb certa comoditat. L’esforç necessari queda àmpliament recompensat per l’entorn i les panoràmiques que ofereix la ruta.

Coma de Son Torrella

Al costat de la sortida del Túnel de Monnàber trobarem un botador metàl·lic que ens permetrà accedir a l’inici d’una ampla pista que avança cap al sud-oest. A banda i banda, un vell alzinar s’estén enmig del característic relleu càrstic. Sota la cobertura del bosc encara s’hi poden distingir vestigis de les antigues activitats dels carboners.

Després d’uns deu minuts de caminada, un portell ens facilitarà el pas. El mur de la dreta s’enfila fins als punts més elevats de la Serra de Son Torrella. Si seguíssim un senderó gairebé imperceptible que discorre arran de la paret, arribaríem a la carena, des d’on es desplega la rotunda silueta del Penyal Xapat i una magnífica panoràmica sobre la Vall de Sóller. A l’altre costat la muralla de la Serra de Cúber s’alça majestuosa.

Aviat percebrem un canvi en la vegetació. L’alzinar madur deixa pas a arbres més joves, alineats amb cura. La disposició ordenada i la joventut dels arbres delaten clarament el seu origen. Fa algunes dècades, la propietat de la finca va impulsar un projecte de reforestació gestionat per Amics de la Terra amb l’objectiu de frenar la regressió dels alzinars i preservar el sòl dels incendis i les plagues. Fins avui, s’hi han plantat més de 60.000 exemplars. Aquest és el paisatge que avui contemplam.

Unes edificacions i les restes d’una era on antigament es batia el conegut blat de Son Torrella ens indiquen que estem a punt d’arribar als Engolidors. El topònim al·ludeix a la presència d’obertures, esquerdes i embornals naturals, per on l’aigua procedent dels vessants de les serres de Son Torrella i Cúber s’infiltra cap al subsol i alimenta les capes freàtiques.

Deixam enrere l’ombra del bosc i avançam cap a una ampla collada. La pista es transforma primer en un tirany i després en un sender pedregós que guanya altura de manera suau però constant. En pocs minuts assolirem Coll de ses Solanes, una autèntica balconada oberta sobre la Tramuntana.

Coll de ses Solanes

Segurament ens trobam davant un dels indrets més bells de la Tramuntana, especialment quan les condicions són ideals per admirar-ne tota la grandesa. Basta acostar-se a la paret que travessa el paisatge de banda a banda per contemplar cims de noms evocadors: Lofra, el Puig de Na Maria, el Puig des Jou, el Cornador Gran, el Cornador Petit, Alfàbia… fins i tot el poderós Teix es deixa veure. Si tenim la paciència de desviar-nos una mica cap a la dreta, podrem admirar el conegut Portell de sa Costa, també anomenat de Na Martorella. La talaia sobre Sóller és tan privilegiada que ben segur hauria despertat l’enveja del famós Otxali durant la seva frustrada invasió de l’11 de maig de 1561.

Quan sigui el moment, reprendrem el camí cap al sud seguint un tirany que aviat es transforma en un camí empedrat, construït sobre el coster del Puig des Verger. Seguint les petjades dels antics traginers arribarem a un collet des d’on la vista del recorregut ja fet es complementa amb la imponent silueta del Puig Major de Son Torrella. Els arbres, curosament alineats, puntegen el terreny del fons de la coma, mentre que, a la dreta, la punta del cim del Puig des Verger ens ofereix un excel·lent mirador.

Continuarem avançant guiats per un reguitzell de fites que marquen un camí obert entre argelagues, càrritx i rocam. En pocs minuts travessarem un portell obert oportunament en una paret de partió i avançarem decididament cap al coll de Lofra. Aviat distingirem la làmina d’aigua de l’embassament de Cúber i els seus tres guardians eterns: sa Rateta, na Franquesa i, com era d’esperar, Lofra. Un descens decidit ens deixarà finalment a una ampla collada presidida per un caramull de pedres coronat amb una creu metàl·lica. Som al Coll de Lofra.

Lofra

Just a la dreta veurem un petit camí que s’endinsa en una depressió coberta d’estepes d’escurar. En menys d’un minut arribarem a una balconada natural que s’obre sobre la vila de Sóller i el conjunt de les seves cases. Damunt un pedestal metàl·lic hi romanen, gairebé oblidats, uns prismàtics.

Retornem al punt inicial i continuem per la pista cap a la dreta. Al cap de pocs metres haurem d’agafar una ampla pista que surt a l’esquerra. Aquest itinerari ens permetrà envoltar Lofra pel vessant de ponent fins a arribar, caminant tranquil·lament en uns deu minuts, al Coll d’en Poma.

Des del coll podem desviar-nos cap a la dreta per gaudir d’un panorama extraordinari que abraça des de la Badia d’Alcúdia fins a la Badia de Palma, amb el Castell d’Alaró i el Puig de s’Alcadena presidint l’escena. Al darrere, el perfil poderós de Lofra domina l’horitzó.

Retornarem al coll i, a poques passes, veurem a l’esquerra un tirany fitat que inicia l’ascensió. Convé prendre-s’ho amb calma i regular el pas, ja que ens esperen uns dos-cents metres de pujada sostinguda entre la garriga mediterrània, que de tant en tant deixa entreveure el paisatge.

Arribarem a un punt on caldrà ajudar-nos de les mans i avançar amb atenció per superar una zona de pedres llises i inclinades. En sortir a un replà, girarem a l’esquerra per afrontar els darrers metres sobre un terreny de rocam gris i inclinat.

El cim us rebrà amb la recompensa merescuda després de l’esforç. De les vistes, ja m’ho contareu quan torneu, si és que les paraules basten.

Vall de Cúber

Desfareu el camí fins al Coll de Lofra resseguint les vostres passes. Allà abandonareu la pista per seguir els indicadors del GR, que us conduiran en descens sota l’ombra fresca d’un petit alzinar. Aviat retrobareu la pista del camí nou de Lofra, just davant les cases de Binimorat. Si la sort us acompanya, el torrent encara durà l’aigua clara que brolla de la propera Font de s’Aritja.

La pista us encaminarà cap a l’embassament de Cúber, sota les imponents parets de Na Franquesa i sa Rateta, que s’alcen a la dreta. Al cap d’una estona travessareu el torrent de Binimorat, nascut als pendents del Coll dels Gats.

Un portell tancat us obligarà a abandonar de nou la pista per seguir el traçat del GR, que avança a l’ombra de les alzines que creixen vora les aigües quietes de Cúber. A l’altra banda, la gran paret de formigó que reté l’embassament imposa la seva presència. Així i tot, la immensitat dels cims rocosos acaba dominant qualsevol altra visió.

Finalment, arribareu a un portell que desemboca a la carretera. Una darrera estirada us permetrà, si ho necessitau, refrescar-vos a l’ombra de la Font des Noguer.

Fitxa tècnica resumida

Distància: aproximadament 11,5 km

Desnivell acumulat: 900 m (420 m de pujada)

Dificultat: Moderada. La pujada final a Lofra requereix prudència, especialment al tram sense camí definit.

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

Wikipedia

Pere Llofriu

L’Ofre o Lofra? Parlen els experts

La controvèrsia sobre la forma correcta del topònim —L’Ofre o Lofra— fa anys que acompanya excursionistes, estudiosos i cartògrafs. Fins i tot les fonts oficials mostren vacil·lacions. Per aclarir-ne l’origen i el sentit, recuperam unes paraules de l’estudiós Pere Llofriu publicades al Diari de Balears el maig de 2011:

“Però tornem al nostre estimat puig. No s’ha trobat alternativa a l’origen àrab “al-hofra” que vol dir “la fondalada”, exacte: els puigs, per defecte, tenen el nom de la possessió on pertanyen i, efectivament, la possessió Lofra és al bell mig d’un circ muntanyenc, al fons. Aleshores, tractant-se de d’un nom àrab (per a nosaltres opac, críptic i únic) l’article en català mai no hi ha tingut cap funció, tant, que ofre, senzillament, no existeix. És més, caldria entrenar-se especialment per a poder pronunciar ofre sense el fals article i encara perdríem el temps, perquè ningú no ens entendria. Aleshores no hi pot haver “l’Ofre” si no hi ha ofre, és a dir: “l’Ofre” tampoc no existeix. Ens quedaria, doncs, aferrar-se a la tradició secular equivocada, tampoc no són hores d’exhumar la “h” a “Espanya”, però el nostre cas és un bunyol triple i absurd: l’article no existeix, el presumpte nom tampoc, i, per tant, què hi fa l’apòstrof enmig? Nosa. Amb quina lletra s’alfabetitza? I de tot plegat en surt una grafia que pareix un burot. Així doncs, tenim la grafia més lletja per a un dels puigs més bells: Lofra.”