La Trobada de Gegants de Calvià celebra 25 anys amb colles de Mallorca, Salou i Fondarella
La Trobada de Gegants de Calvià ha celebrat aquest dissabte el seu 25è aniversari amb la participació de colles de gegants de Calvià, Salou, Fondarella i una dotzena de municipis de Mallorca, entre els quals Inca, Palma, Llucmajor i Campos. La cita, ja consolidada dins el calendari de les Festes del Rei en Jaume, ha tornat a omplir Santa Ponça de figures, música i cultura popular.
Les colles s’han concentrat a les 18.30 hores a la plaça de la Pinada, des d’on han iniciat una cercavila per l’avinguda del Rei Jaume I fins a l’oficina de Turisme. El recorregut ha continuat pel carrer del Balneari abans de tornar al punt de partida, on els gegants han ofert els seus balls davant els assistents. Una trentena d’infants del taller de caparrots també han participat en la desfilada.
La trobada arriba enguany a la seva XXV edició, coincidint amb els 25 anys dels Gegants de Calvià. El conjunt està integrat per tres parelles: els gegants cristians Rei Jaume I i Reina Violant d’Hongria, els gegants àrabs Abù Yahyà i Fàtima i els nous gegants cristians. A aquestes figures s’hi afegeixen el gegantó Tio Pep de sa Pipa i els caparrots Els Germans Montcada, tots de titularitat municipal.
L’encarregada de donar vida a les figures és l’Associació de Geganters de Calvià. Els gegants varen ser construïts l’any 2000 per encàrrec de l’Ajuntament de Calvià a l’escultor Vicente Alberola, natural de Montuïri, mentre que la indumentària va anar a càrrec d’Enric de las Heras. La presentació oficial es va fer durant les Festes del Rei en Jaume d’aquell mateix any.
Entre els elements que caracteritzen les figures hi ha la corona i el mocador que du la Reina Violant, esposa de Jaume I, mentre que el rei porta la seva espasa Tisó i el característic elm amb la cimera del drac alat.
Gegants arribats de Catalunya
La trobada també ha comptat amb la presència dels Gegants de Fondarella, del Pla d’Urgell, una parella formada per Pau i Treva que representa dues figures de la noblesa. Els seus noms fan referència a l’assemblea de la Pau i Treva de Fondarella, celebrada l’any 1173. Les figures varen ser creades el 2020 pel mestre geganter de Solsona Jaume Cots i són portades per l’Associació Gegantera de Fondarella.
També hi han participat els Gegants de Salou, municipi agermanat amb Calvià. La colla tarragonina ha aportat diverses figures vinculades a la història i la tradició del municipi. Entre aquestes hi ha els gegants històrics, que representen el Rei Jaume I i la Reina Violant d’Hongria i que varen ser creats el 1987 per l’artista Ramon Ferran.
La representació de Salou s’ha completat amb els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar, que simbolitzen un pescador i la seva esposa. Maria del Mar va ser esculpida el 1987 i Ramon, el 1990, també per Ramon Ferran.
La colla salouenca també conserva el Pepot i la Nena, una parella de gegants de la tipologia dels manotes, caracteritzada pels braços articulats que permeten fer manotades o «mastegots» al públic durant les cercaviles. Les figures representen els arlequins de la cort de Jaume I i Violant d’Hongria. El Pepot va ser construït el 1988 per Josep Pascual i Ramon Ginovart, mentre que la Nena és obra de Manel Llauradó i data de 2012.