El Govern arranca demà una segona fase d’excavacions a Son Coletes per localitzar més víctimes de la repressió franquista
Les màquines tornaran a entrar a partir de demà dilluns al cementeri de Son Coletes, a Manacor, per reprendre les tasques d’excavació amb l’objectiu de localitzar noves víctimes de la repressió franquista.
Així ho ha anunciat avui el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, acompanyat del batle de Manacor, Miquel Oliver, en una trobada celebrada amb les famílies. A l’acte han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; la coordinadora de les excavacions per part de la societat de ciències Aranzadi, Almudena García-Rubio; el responsable d’ATICS, Cesc Busquets, així com representants de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, del Comitè de Son Coletes i de l’Associació de Memòria de Mallorca.
“Les famílies són la part més important de la intervenció de Son Coletes” ha afirmat el secretari autonòmic Jesús Jurado durant l’acte. “Famílies que han hagut d’esperar 85 anys per a que s’investigui sobre el terreny i es comencin a retornar les restes de les víctimes desaparegudes del franquisme. Tant de bo en poguem trobar moltes més, identificar-les i així per poder ajudar a més famílies a certificar la veritat i continuar amb el procés de reparació”.
Miquel Oliver, batle de Manacor, ha recordat que “si fa dos anys les excavacions començaven marcades per la incertesa, ara comencen amb el convenciment que continua una feina indispensable per fer justícia amb aquelles persones que foren assassinades fa 80 anys per part dels feixistes”.
El Pla d’actuació
El Pla d’actuació previst per a aquesta segona fase al cementeri de Son Coletes va ser aprovat el passat 15 d’octubre per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i serà desenvolupat per un equip conjunt de la societat de ciències Aranzadi i ATICS. Aquesta segona fase s’inscriu dins el tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que s’impulsa des de Vicepresidència a través de la Secretaria de Sectors Productius i Memòria Democràtica i la Direcció General de Memòria Democràtica.
El projecte proposa continuar amb l’obertura del subsòl del cementeri de Son Coletes, en els punts on s’aturà la intervenció de 2020, donant prioritat a aquelles zones on es té coneixement que les fosses que s’utilitzaren per enterrar els represaliats del 1936-1937 poden continuar existint.
El Pla d’actuació estableix quatre zones d’excavació. La zona 1, que correspon a la zona central de l’antic cementiri de Son Coletes, actualment enjardinada, on en l’anterior intervenció de 2020 es va localitzar la base de la creu que existia des del 1922. Dues zones, la 2.B i la 2.C, que coincideixen amb els passadissos nord-sud i est-oest del cementeri, que amb la reforma dels anys 50 del segle XX varen quedar lliures de tombes tipus cripta. I, finalment, la zona 4, a l’oest de l’antic cementeri de Son Coletes, que acull actualment una zona enjardinada, per tant, també lliure de tombes tipus cripta.
Anteriors intervencions
La primera actuació al cementeri de Son Coletes per localitzar les restes de víctimes de la repressió es va realitzar els dies 4 i 5 d’octubre de 2018, amb un projecte de viabilitat, sota la direcció de la societat de ciències Aranzadi i dins el Pla de Fosses 2018-2019.
Els resultats d’aquest estudi varen servir per incloure una fase de recerca més intensiva dins el Pla de Fosses 2019-2020, que es va realitzar entre el 14 de juliol i el 14 d’agost de 2020, per part de l’equip d’ATICS. Es plantejà obrir tres grans sondatges per localitzar el basament de la creu que existia en l’antic recinte de Son Coletes i les fosses obertes durant els anys de repressió franquista, sobretot de l’any 1936, i que s’havien de situar pels voltants de la creu esmentada. Les excavacions varen permetre localitzar un total de 16 individus en tres fosses.
A més, es varen poder recuperar una quantitat d’ossos humans dispersos a prop de les fosses, que havien estat extrets i dipositats en sacs durant les tasques de construcció de les criptes a inici de la dècada de 1950. Les anàlisis d’ADN han permès fer la seqüenciació de les restes d’entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en aquests agrupaments d’ossos fragmentats, amb la qual cosa el balanç global de víctimes s’apropa a un màxim de 25 individus localitzats, entre ells dues dones i sis milicians de les tropes de Bayo. D’aquests, s’han identificat cinc víctimes: Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Duran.
El tercer Pla de Fosses
El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que està previst s’iniciï durant el mes d’octubre amb la segona fase de Son Coletes, a Manacor, seguida de la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc. Posteriorment, serà el torn de la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, el cementeri d’Inca, el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el Pou de Son Danús, a Santanyí.
El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera, el cementeri de Petra, el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre), el cementeri de Porreres, el cementeri de Muro i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.