El Govern Balear crea el Premi Aina Moll per reconèixer els estudis lingüístics en llengua catalana
La Direcció General de Política Lingüística ha creat el Premi Aina Moll, una convocatòria dirigida als alumnes que presentin treballs a la propera edició l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC). L’objectiu principal és el de de fomentar la investigació i, alhora, reconèixer la figura de Moll com a filòloga i lingüista.
La presentació de treballs a l’EDELC afavorirà la interacció directa amb els especialistes. D’aquesta manera es facilitaran les col·laboracions, les cotuteles i la creació d’una xarxa de suport en estudis lingüístics sobre la llengua catalana. El premi, dotat amb 3.000 euros, es lliurarà dia 24 de juliol. El jurat valorarà el rigor del text, la solidesa de la construcció, el caràcter innovador, la coherència i els resultats que assoleix.
L’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana tindrà lloc, de forma virtual, a la Universitat de les Illes Balears entre els dies 18 i 24 de juliol. L’organitza el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB i la finança l’Institut Ramon Llull, del qual forma part el Govern de les Illes Balears. L’EDELC pretén ser una trobada entre alumnes i professors de lingüística catalana d’universitats catalanes i d’universitats de l’exterior.
L’objectiu de l’EDELC és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp. Es posa atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català que tenguin interès en la llengua catalana o ja n’hagin començat a investigar algun aspecte.
Aina Moll i Marquès nasqué a Ciutadella (Menorca) el 14 d’agost de 1930. Als tres mesos es traslladà amb la seva família a Palma (Mallorca), on el pare, Francesc de Borja Moll, treballava amb Mn. Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear. Fou la gran de vuit germans, i tingué una infantesa austera i feliç, envoltada de llibres.
El 1948 obtingué el Premi Extraordinari de batxillerat i es matriculà a la Universitat de Barcelona, on el 1953 acabà la carrera de Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, també amb Premi Extraordinari. Col·laborà intensament amb l’editorial Moll, especialment en la preparació dels darrers dos volums del Diccionari. Va fer estades de recerca a les Universitats de la Sorbona de París, d’Estrasburg, de Frankfurt i de Zuric, amb els millors especialistes de l’època, com ara Jean Boutière (1899-1967), Pierre Fouché (1931-1967), Arnald Steiger (1896-1963), Georges Straka (1910-1993), entre molts d’altres. També va dur a terme estades lingüístiques a Besançon i a altres ciutats franceses i alemanyes.
Com a membre de la Societé de Lingüistique Romane assistí a nombrosos congressos internacionals. Paral·lelament, realitzava viatges dialectològics a Eivissa per a recollir material per a la tesi doctoral sobre el parlar eivissenc, que preparava sota la direcció del Dr. Badia. Ara bé, en aprovar les oposicions a càtedra de francès, s’incorporà a l’Institut Joan Alcover de Palma (on ja feia de professora interina) i prioritzà la tasca docent, deixant de banda la recerca.
Part de les dades recollides per a la tesi es publicaren en l’article “Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco” l’any 1957 a la Revista de Filología Española. Es tracta d’un treball que analitza els sufixos de l’eivissenc a partir d’una classificació basada en la seva vitalitat. Segons aquesta classificació, i seguint el professor Arnald Steiger, amb qui havia fet un curs sobre la composició de mots en francès, Moll distingeix entre sufixos morts, sufixos paralitzats i sufixos vius. Després de presentar una llista dels sufixos que inclou en cada categoria, conclou l’article destacant la riquesa de recursos d’aquesta varietat lingüística.