La Societat Espeleològica Balear presenta un nou plànol topogràfic de les Coves d’Artà

Fa uns anys algú va pensar que les primeres coves que començaren a ser visitades turísticament a Mallorca, que formen part de la cultura popular i que també han despert l’interès d’erudits i científics de tot el món, mereixien l’esforç de tenir una topografia actualitzada, perquè les existents no disposaven de gran detall ni representaven tota la seva extensió.

Arran d’aquell pensament, la Societat Espeleològica Balear, sorgida de la confluència del Grup Nord de Mallorca, el Grup Espeleològic EST i l’Speleo Club de Mallorca, acaba de presentar aquest nou plànol topogràfic, realitzat des de zero, en el que es representa amb criteris espeleològics actuals i per primer cop tota la cavitat.

Aquest nou plànol topogràfic de les Coves d’Artà, ubicades a Capdepera, ha estat realitzat per Juan J. Enseñat, Vicenç Pla, Gabriel Santandreu, Antoni R. Valero, Xavier Bascuñana, Francesc Gràcia, Ana Entrena, Alejandro Pilres, Núria Navarro, Miquel Trías, Coral Aranda i Miquel A. Gual.

Gràcies a col·laboracions prèvies, alguns membres de la Societat Espeleològica Balear varen plantejar, reunits amb la propietat el desembre de 2018, la possibilitat d’actualitzar el plànol topogràfc seguint els criteris espeleològics actuals, rebent una acollida molt favorable.

Tret de tres visites realitzades pel desembre d’aquell any, i que serviren per plantejar la poligonal principal, altres projectes en marxa no permeteren que el treball pròpiament dit no s’iniciés fns al gener de 2020. Així doncs, cronològicament l’activitat ha vingut fortament condicionada per la pandèmia de COVID-19, que des del març fns al juny de 2020 va impossibilitar completament les tasques de camp i, després, les restringí a un horari d’obertura al públic més reduït de l’habitual.

Els protocols de seguretat seguits també han minimitzat la composició dels equips, que treballaven en espais confnats amb mascareta i formats per dues o tres persones. La qual cosa ha suposat en conjunt fer 45 incursions (entre el desembre de 2018 i el juliol de 2021) i passar un total de 170 hores dins la cova, segons detallen els integrants de la Societat Espeològica Balear.

En el moment de començar aquesta tasca sabien, per indicació de la propietat, de l’existència d’algun espai que no s’havia representat mai en cap de les topografes precedents. En una cova d’aquestes característiques és difícil trobar alguna zona inexplorada, però els espeleòlegs assumiren que l’objectiu principal era aixecar un plànol el més complet possible seguint criteris espeleològics i científcs i amb una escala prou detallada per ser d’utilitat a futurs estudis.

Així, en tots els dibuixos parcials realitzats sobre el terreny s’ha usat l’escala 1:200 sobre paper mil·limetrat. També s’han servit del programari Survex 1.4, per corregir les poligonals, incorporant-les digitalment al programari de dibuix vectorial Inkscape 1.1 i així acabar de defnir amb la major exactitud possible la topografa.

Respecte a la metodologia s’ha optat pel mateix mètode tradicional amb instruments portables: brúixola d’ocular (SUUNTO KB14), mesurador de distàncies làser amb clinòmetre (LEICA X310 i LEICA D-8), anivellador làser (TACKLIFE SC-L07G) i trípode. Aquesta decisió s’ha pres pel bon resultat que ens ha donat en experiències prèvies i per l’assequible cost econòmic del material, segons han detallat.

El traçat principal s’ha realitzat connectant vàries poligonals tancades a fi de minimitzar l’error en el recorregut i la distorsió de les sales. A partir dels nodes d’aquestes poligonals s’ha radiat per determinar la posició dels límits de la cavitat i els espeleotemes representatius.

Les Coves d’Artà consten d’una cavitat formada inicialment gràcies a la dissolució per les aigües freàtiques aproftant els plans d’estratifcació i una important falla, que s’ha vist afavorida també per abundants diàclasis i ha patit intensos fenòmens d’esfondrament i reajustament de les voltes així com importants rebliments litoquímics, segons descriu la nova planimetria.

La seva morfologia, força regular, si prescindim dels rebliments estalagmítics, sembla estretament lligada als factors lito-estructurals de la roca mare d’edat juràssica, tot presentant unes característiques força diferenciades respecte de les grans cavitats del llevant de Mallorca, que es troben excavades en les calcarenites del miocè superior.

Així aquests condicionants lito-estructurals guien el seu desenvolupament essencialment horitzontal entorn de la cota de 30 m s.n.m. Superada la zona d’entrada, es manté a aquesta cota des del Vestíbul, a la primera cova, fns al saló del Teatre, a la segona cova. Paral·lelament a aquest eix, un segon nivell a una cota d’uns 20 m s.n.m. es desenvolupa al costat occidental de la falla, corresponent al sector de l’Infern i el Purgatori. Localment s’assoleixen cotes més baixes, que s’apropen però no arriben al nivell freàtic actual, quedant-se a 2,4 m s.n.m. L’anomenada cova Nova consideren que és en realitat una sala integrada dins de la mateixa cova i el seu tractament és indissociable de les Coves d’Artà.

La cota més baixa de la cova Nova, situada 13 m s.n.m. i la seva naturalesa d’espai residual entre blocs sota l’entrada serveix per intuir un desenvolupament més baix de la cavitat previ als esfondraments que han defnit l’espai transitable actual.

“Descriure amb detall totes les peculiaritats dels espeleotemes presents a la cova mereixeria pàgines senceres dedicades a cada racó. No era la nostra intenció, sinó descriure la cavitat identifcant els elements característics de cada indret”, conclouen els espeleòlegs. “Un estudi detallat dels espeleotemes, bé per la seva singularitat o per la poc usual abundància, mereix un treball a part”, expliquen

Aquesta cova, visitada de forma regular almanco des del segle XVII, ha sofert grans modifcacions antròpiques des de mitjans del segle XIX per adaptar-la a les visites i al turisme modern, estenent camins gairebé per tot arreu i desobstruint accessos que facilitessin el trànsit. Malgrat l’existència documentada d’assentaments propers des de la prehistòria, l’exploració que hem realitzat no ha resultat en cap prova concloent de presència humana anterior al segle XVI dins de la cova, segons aquest darrer informe.