AGRAME demana “mesures extraordinàries” davant la sequera, l’augment de preus i la guerra d’Ucraïna

L’Associació d’Empresaris d’Explotacions Agràries de Menorca (AGRAME) ha emès avui un comunicat en el que expressen que les ajudes estatals a la sequera serviran poc o gens a Menorca i plantegen l’aplicació de “mesures extraordinàries” davant un caos que pot arribar i que s’uneix a l’augment dels costos de producció dels productes del camp i a nombroses derivades de la guerra d’Ucraïna.

Recorden que avui mateix es celebra el Dia Mundial de l’Aigua, per recordar la rellevància d’aquest líquid essencial, un bé imprescindible perquè l’agricultura existeixi. “I bé ho saben els agricultors per la forta incidència que tenen al dia a dia en el maneig de les terres i la productivitat d’aquestes”, expliquen.

Aquestes dues darreres setmanes passades eren decisives per revertir la sequera a Menorca. Totes les mirades estaven posades al cel, però lamentablement amb prou feines ha plogut i les precipitacions registrades no han servit per pal·liar el dèficit hídric.

Sens dubte, per als ramaders i pagesos la millor ajuda que haguéssim pogut rebre és una pluja constant durant uns dies consecutius, però no ha estat així, diuen.

La setmana passada es va publicar al BOE per part de l’Estat, el Reial decret llei 4/2022 pel qual s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera.

“Mesures insuficients”

AGRAME considera que les mesures són insuficients i de poca incidència real pel sector agrari de Menorca. Argumenten que “si realment, el Govern d’Espanya pretén que es compleixi l’objecte que el paquet de mesures urgents de suport al sector agrari ha d’establir establir mesures als qui siguin titulars d’explotacions agràries, de manera que contribueixin a la recuperació de la rendibilitat d’aquestes explotacions, que s’han vist greument afectades com a conseqüència de la situació de sequera, així com per l’increment dels costos de producció i per l’actual situació econòmica internacional”.

El paquet d’ajudes ha estat estructurat en tres blocs: mesures laborals, fiscals i econòmiques.

“Les mesures laborals no es poden limitar a l’ajornament de les quotes de la Seguretat Social a un interès més baix perquè això contribueix a l’endeutament ia l’acumulació de pagaments pendents”, segons expliquen.

En relació amb les mesures fiscals, “encara que la disminució d’un 20% de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) seria una mesura raonable, poca incidència tindrà a Menorca perquè amb prou feines hi ha explotacions agràries acollides al Mètode d’estimació objectiva (mòduls)”, comenten.

Pel que fa a l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles de naturalesa rústica (IBI), es vincula a la pèrdua d’ingressos d’un 20 per cent respecte als darrers tres anys, però des d’AGRAME recorden que la crisi que pateix el sector “és per un increment brutal dels costos de producció, no pas per una disminució d’ingressos”. Expliquen que “tenim el cas concret del sector lacti que, després de la pujada, ja el 2021 del preu de la llet per part de COINGA, aquestes explotacions han vist augmentats els seus ingressos, però l’augment incessant de l’electricitat, gasoil, adob, cereals, farratges… fa que no es reflecteixi positivament al compte de resultat de l’explotació, sinó tot al contrari”.

Els pagesos menorquins no entenen que s’hagi escollit aquest criteri per aplicar una exempció, “si se sap de sobres que l’origen de la causa, en la majoria dels casos, és un altre”.

Pel que fa a les mesures de finançament del sector primari: línia ICO, finançament d’avals, Pla d’Assegurances Agràries i flexibilitzar i anticipar la PAC; els pagesos expliquen que no resulten noves i que, “encara que poden ajudar a donar una certa liquiditat, han de ser àgils, immediates i dotades de partides suficients”.

“Mesures extraordinàries”

“Davant d’una situació gravíssima, i sense precedents, les ajudes han de ser realment extraordinàries”, sostenen.

“Des d’AGRAME advoquem per un Gran Pacte d’Estat per aconseguir mesures urgents excepcionals reals i d’aplicació per a tot el territori espanyol. No només per la sequera, també pels increments dels costos de producció des de fa mesos, i les conseqüències lamentables de la guerra d’Ucraïna”, argumenten.

Per últim, defensen que “la Sobirania Alimentària ha de passar a ser un tema de màxima importància per a tots els partits polítics i la societat en conjunt i invertir la piràmide als mercats. El valor i el preu dels productes agroalimentaris l’han de marcar els ramaders i pagesos, després la industrial i finalment la distribució. Si no és així és impossible sustentar un sistema productiu la cadena del qual de valor estructuralment, està totalment trencada”.