Preocupació del Patronat del Parc Nacional de Cabrera per l’arribada de migrants a aquest espai natural protegit
El Patronat del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera s’ha reunit avui amb motiu de la presentació del Programa Anual d’Execució (PAE) per al 2025, del qual s’ha informat favorablement. Davant la problemàtica de l’arribada massiva de migrants en aquest espai natural protegit, ha acordat fer una petició formal a la Delegació del Govern per analitzar i trobar una solució de manera urgent.El Patronat del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera s’ha reunit avui amb motiu de la presentació del Programa Anual d’Execució (PAE) per al 2025, del qual s’ha informat favorablement.
En aquest sentit, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha posat de manifest la seva preocupació per aquesta qüestió, a causa de l’arribada exponencial de pasteres a Cabrera en els darrers anys. A més, en la reunió s’ha recordat que les competències en la seva gestió són de l’Estat.
Així, s’ha exposat la problemàtica de les limitacions que té aquest espai natural protegit per rebre en les condicions adequades els migrants, ja que no es disposa de les instal·lacions necessàries per acollir la seva arribada i que puguin rebre l’atenció sanitària i de necessitats bàsiques, com menjar, mantes i assistència mèdica. A més, cal recordar que en moltes ocasions els migrants que hi arriben han de passar el vespre a l’illa, pel fet que no poden ser traslladats de manera instantània a Mallorca.
També s’ha xerrat del problema que suposa l’acumulació de pasteres al Parc Nacional, tant per les necessitats de dur aquestes embarcacions al Port de Cabrera per evitar danys mediambientals com pel seu posterior trasllat a l’illa de Mallorca per a la seva gestió com a residu.
Actuacions al Parc Nacional
Per altra banda, la directora del Parc, Francesca López, ha recordat que la finalitat principal del PAE «és planificar les diferents actuacions que s’han de dur a terme per mantenir en un estat de conservació favorable el paisatge, els ecosistemes marins i terrestres i el patrimoni històric i cultural del Parc Nacional». D’aquesta manera, ha exposat López, «un dels seus objectius és promoure i divulgar els valors d’aquest espai natural protegit i donar suport a la investigació científica».
El 2025 continuarà amb un pressupost extraordinari, bàsicament per les inversions previstes amb càrrec als fons europeus Next Generation, però també al fons per la insularitat i al fons de l’impost del turisme sostenible (ITS). Així, dins l’àrea de conservació es preveuen actuacions importants per a la restauració dels fons marins i el seguiment d’espècies marines. Pel que fa a la planificació, s’ha determinat actualitzar el marc normatiu del Parc Nacional i s’ha contractat per al 2025 la redacció del text del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) per dur a informació pública, audiència i consulta.
D’altra banda, en l’àmbit d’ús públic, aquest finançament extraordinari permetrà millorar la interpretació del centre de visitants del Parc Nacional de Cabrera, ubicat a la Colònia de Sant Jordi, i habilitar el nou centre de recepció als visitants a Cabrera. L’execució d’aquestes inversions de millora faran que es tanqui temporalment el centre de visitants i el refugi Rosa dels Vents de Cabrera. Així mateix, cal destacar els projectes de millora de la xarxa de distribució d’aigua i sanejament, i també l’habilitació d’una estació de recerca i d’una nova oficina de recepció als visitants.
Durant la reunió del Patronat, que s’ha duit a terme a la sala d’actes de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, també s’han presentat les actuacions projectades per Telefónica a l’estació de telecomunicacions del penyal Blanc, que significaran una millora en les comunicacions, l’eficiència energètica i la recuperació paisatgística.
Record a la figura d’Enric Ballesteros
La sessió ha començat amb un record i agraïment al doctor Enric Ballesteros, que ens va deixar ahir. El Patronat ha volgut expressar el condol per la mort de Ballesteros, que ha estat una figura rellevant en la història del Parc Nacional per la seva tasca en la investigació científica, tant en l’àmbit estatal com mundial.