La cova prehistòrica de Son Caulelles de Pòrtol, al descobert
La Conselleria d’Afers Socials i Esports, a través del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears, ha finalitzat les obres d’adequació i recuperació de la cova prehistòrica de Son Caulelles, a Pòrtol, Marratxí. Iniciades el passat novembre, les obres han estat finançades a través de l’execució de l’1% cultural determinat per la llei de patrimoni històric de les Illes Balears.
L’import de les obres ha estat de 82.278,49 euros i es correspon a l’1% del cost de construcció de la residència per a persones majors en situació de dependència finançada per la Conselleria d’Afers Socials i Esports i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, que és l’encarregat de la seva posada en marxa i gestió, en un solar cedit per l’Ajuntament de Marratxí.
Les actuacions són conseqüència del conveni signat entre la Conselleria d’Afers Socials i l’Ajuntament de Marratxí per adequar la cova i el seu entorn, situada en un solar de 3.235 metres quadrats confrontant amb la nova residència per a persones majors en situació de dependència de Pòrtol, i alhora també crear un itinerari adaptat des de la residència fins a la cova.
L’Ajuntament de Marratxí va cedir a la Conselleria d’Afers Socials i Esports l’ocupació i ús dels terrenys confrontant amb la residència perquè se’n fes càrrec de l’execució de les obres, amb l’objectiu d’adequar tant el solar com l’accés al bé cultural. S’ha pavimentat el camí, que s’atura sis metres abans de la cova respectant així el seu entorn, i s’ha construït un marge per acotar-lo.
Les obres fetes permetran als usuaris de la residència utilitzar un recorregut adaptat a l’entorn cultural que hi ha dins aquest espai, que és d’ús comú general.
Cova prehistòrica
La cova de Son Caulelles, també coneguda com cova des Moro, és el jaciment arqueològic prehistòric més destacat de tot el terme municipal. És una de les primeres civilitzacions que va habitar les Illes Balears durant l’Edat del Bronze, la cultura navetiforme (1700 – 1000 aC aprox.), anterior a la cultura talaiòtica. A Marratxí, les restes documentades més antigues corresponen a aquest període. El nom navetiforme ve donat pels habitatges anomenats navetes –habitacions en forma de nau invertida– que podien arribar a formar petits poblats. Per altra banda, hi ha també les coves d’enterrament –naturals o artificials–, que també es podien agrupar en necròpolis. Al municipi no hi ha documentació de restes ben conservades d’antics poblats de navetes, per tant, les coves d’enterrament pretalaiòtiques són el llegat més antic del municipi.
Situada en una parcel·la al costat de la residència de persones majors en situació de dependència del municipi, és una cova artificial d’enterrament excavada directament a la roca. D’una sola estança, s’hi accedeix a través d’una petita entrada formada per tres graons que baixen fins un portal lleugerament arrodonit. Fa 10 metres de llarg per 2,5 d’ample i una altura de 1,8 metres.
L’interior es caracteritza per una sèrie d’elements comuns a les tombes prehistòriques del període del Bronze Balear, com és la fossa o clot central envoltat per uns bancs laterals, damunt dels quals hi ha unes petites crestes que servirien per formar uns compartiments diferenciats. Al lateral dret proper a l’entrada de la cambra es pot observar una obertura de nínxol. Generalment hi solia haver un o més nínxols als costats o al fons de l’habitació.
La funció d’aquesta cova funerària era servir de tomba a un clan o família, la qual s’enterrava al seu interior juntament amb una sèrie d’objectes (joies, ceràmiques, armes o vaixelles, entre altres ofrenes) col·locats devora dels cossos. Als bancs dels laterals, a cada compartiment, es creu que és on es devien dipositar els cossos dels difunts. El nínxol en forma circular de la dreta servia d’altar per col·locar-hi les diferents ofrenes.