Alaró dedica una exposició al seu ferrocarril, actiu entre 1881 i 1935
El passat cap de setmana va obrir les portes l’exposició ‘Ferrocarril d’Alaró, via al futur’, que recorda el tren que enllaçava el poble amb la línia que transita entre Palma i Inca. La mostra es podrà veure al casal de Son Tugores d’Alaró fins dia 25 de novembre.
La mostra està organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Cultural Al Rum i compta amb el patrocini de Serveis Ferroviaris de Mallorca.
Les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX foren d’un gran dinamisme empresarial i cultural d’Alaró. Una de les iniciatives més curioses que es desenvoluparen fou la construcció d’un tren que cobria el trajecte entre l’estació de Consell i el poble.
Va estar activa entre 1881 i 1935. Una de les característiques que més cridava l’atenció és que pel trajecte de pujada s’empraven dos muls i pel de davallada la força de la inèrcia, fins que el 1920 es compraren dos tractors per estirar els vagons.
Mary Stuard Boyd, viatgera anglesa, deixà escrita la seva experiència en el llibre ‘Les illes venturoses’: “La marxa pausada a través dels camps encisadors era tan deliciosa que quan la línia finalitzà sobtadament on el poble començava, a tots ens va saber greu”.
L’associació cultural Al Rum rebé fa un any l’arxiu de la Família Sampol de Son Curt relacionat amb l’empresa ferroviària. L’associació deposità aquesta documentació a l’Ajuntament.
El material
En aquesta exposició es poden veure una placa amb el nom de l’empresa, planols dels vagons i de les infraestructures, fotografies -algunes inèdites–, publicitats, tiquets, maquetes, llibres de comptes, cronologies, la visió dels viatgers… També s’ha reproduït la façana del vagó imperial -que duia passatgers al sostre– per tal que els visitants de la mostra i puguin ‘pujar-hi’ i fotografiar-s’hi dedins.
Malgrat l’empenta empresarial i la forta industrialització del poble –amb el naixement de la indústria de la sabata, la primera fàbrica d’electricitat de Mallorca i les mines de lígnits– la línia ferroviària sempre passà dificultats econòmiques.
Amb l’arribada del transport per carretera, la situació tornà insostenible fins al tancament definitiu. En anys posteriors hi hagué intents de ressuscitar-lo. L’any 1941 es posà la primera travessà per crear un ferrocarril miner. Els anys setanta, amb la crisi del petroli i la compra de les mines per part de Gesa, es pensà en allargar la línia fins a Alcúdia per transportar el carbó a la central d’es Murterar. Però cap d’aquestes iniciatives no arribà mai a quallar.