La Federació de Muntanya activa les seves reivindicacions davant Conselleria de Medi Ambient

La Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME) ha iniciat un seguit de trobades per recollir les inquietuds del col·lectiu vinculat a la natura i gaudi de la muntanya, esdevingudes  com a resultat de l’actuació de la Conselleria de Medi Ambient en contra de l’editorial Alpina. Aquest fet ha suposat un conflicte legal amb la presentació d’una petició d’obertura d’expedient per infraccions greus o molts greus contra els dos funcionaris que redactaren i instaren la proposta de sanció a l’Editorial, de la qual ja han tingut informació en aquest medi.

Al primer encontre es varen convidar diferents entitats i persones vinculades a aquests temes tot intentant recollir totes les sensibilitats i no descartant noves incorporacions a futur. Encara que la FBME es deu als clubs i als federats, es vol obrir el debat a tots aquells que vulguin ser escoltats amb interès i atenció, presentant propostes de millora.

És convenient recordar que a hores d’ara la FBME està regida per una Junta Gestora donat que es troba en un procés electoral, que no es preveu que acabi abans de final d’aquest any, moment en el qual un nou equip directiu sortit de l’assemblea se’n faria càrrec. La Junta Gestora no  vol comprometre més enllà del permissible a la nova directiva, però s’entén que, dintre de les seves competències actuals, està la lluita en defensa dels interessos dels clubs i els seus federats i que no fer-ho seria desistir de les seves funcions legals i estatutàries.

Reunió amb el conseller de Medi Ambient i el DG de Biodiversitat

La reunió es va iniciar donant informació sobre l’encontre amb el conseller de Medi Ambient i Territori i el director general de Biodiversitat i Espais Naturals celebrat a instàncies de la FBME el passat dia 3 de maig, que va tenir com a detonant la crisi d’Alpina. En la mateixa es va acordar mantenir reunions periòdiques (com a mínim una cada tres mesos) i establir un canal de comunicació privilegiat entre les dues entitats. Els encontres es farien amb ordre del dia fixat de forma anticipada, propostes concretes i documentades, intercanvi d’informació previ al debat i, el més important, recollint en acta acceptada per ambdues parts els acords, desacords i qualsevol aspecte rellevant.

Està previst que la primera d’aquestes reunions es produeixi en la segona quinzena del mes de juny, en una data encara per concretar. El secretari tècnic de la junta gestora va informar que el canal de comunicació s’havia fet servir per denunciar una sèrie de fets irregulars i que s’estava a l’espera de l’actuació dels responsables de la conselleria per avaluar la seva funcionalitat.

Algunes de les propostes recollides i a falta de les aportacions de clubs, federats i altres organismes, varen ser:

FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LES DECISIONS AMBIENTALS

Els amants de la Serra han de deixar de ser considerats com a potencials transgressors de la llei. Han de ser tractats amb respecte i consideració i que se’ls deixi participar en la presa de decisions. Les al·legacions presentades per la FBME han de ser escoltades i ateses.

PERMISOS D’ESCALADA I DESCENS DE TORRENTS

Mallorca és el territori de l’estat espanyol on estan més restringides aquestes activitats. Es necessiten autoritzacions a TOTA LA SERRA i durant TOT L’ANY. Demanen que aquesta exigència sigui temporal i no afecti tots els torrents i parets d’escalada. El sistema de sol·licitud electrònica d’autoritzacions està dissenyat de forma tan poc ergonòmica que sembla més pensat per dissuadir i complicar la vida que no per facilitar-la. A més, els sistemes informàtics estan freqüentment caiguts i inoperatius.

ZONES D’EXCLUSIÓ

Aquestes àrees prohibides han estat l’eix de la polèmica que podria acabar amb una sanció a una editorial per haver publicat mapes on apareixen camins que les travessen. Contràriament a la gran extensió que ocupen a la Serra i a la declaració de noves zones, als Parcs Nacionals (figura de protecció molt més estricta que «Paratge Natural») no arriben a l’1% de la seva superfície i es tracta, majoritàriament, d’indrets apartats pels quals mai hi ha passat un sender. S’haurien d’eliminar les que es van declarar de manera arbitrària per amiguisme polític, les que no tenen justificació ambiental i remesurar-ne d’altres que es van dibuixar erròniament. Qualcunes podrien ser temporals i que la restricció de pas només s’apliqués a l’època de nidificació. Si es creen unes vertaderes zones d’exclusió i se senyalitzen adequadament, els muntanyencs entendran que són àrees sensibles per la fauna i la flora i seran els primers que compliran les restriccions.

MILLORAR LA GESTIÓ DE LES FINQUES PÚBLIQUES

Mantenir els itineraris existents, senyalitzar-hi més i interconnectar els espais naturals amb rutes segures i ben marcades. Impulsar la compra de finques, els plans de reforestació i el control de la cabra assilvestrada.

Equips de feina i metodologia

Està previst que la FBME tingui altres trobades amb els clubs associats i amb els seus federats per tal d’ampliar, complementar i millorar les propostes. La FBME lideraria un conjunt de grups de feina específics amb mecanismes de col·laboració que tractarien un tema, amb objectius, un calendari i documentació associada tant d’entrada com de sortida. No es descarta que en funció del tema la FBME, si els seus recursos ho permeten, pugui contractar experts legals per tal de tenir una millor posició a l’hora de tractar amb l’administració.

Confrontació per l’ampliació Zones d’Exclusió

La Conselleria de Medi Ambient i Territori està actualment tramitant una modificació del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que és molt discutida, si no rebutjada, pel que fa a l’ampliació de noves zones d’exclusió, com ara les del Puig Roig. Aquesta situació suposaria que la zona d’aquesta emblemàtica zona pertanyent a Escorca, quedes prohibit el trànsit humà en una zona de més de 280 quarterades, el que suposa més d’una vegada i mitja l’extensió del Bosc de Bellver, el principal pulmó verd de la ciutat de Palma. La presència del voltor lleonat és la raó adduïda. Aquesta gran au carronyera va arribar accidentalment el novembre del 2008 i ha consolidat les seves colònies a les parets del Puig Roig, coexistint pacíficament amb el voltor negre i els humans que transiten i gaudeixen de les seves evolucions a pocs metres dels seus centres de cria. La seva població ha augmentat espectacularment i està plenament consolidada. Es podria considerar com una maniobra per acontentar als propietaris de Ternelles, relacionats amb els del Puig Roig,  per la petició de modificació d’accés a Cala Castell per part de l’Ajuntament de Pollença.