La reserva marina des Freu de Sa Dragonera celebra el seu 8è aniversari analitzant els reptes i els avanços registrats

Aquest diumenge 27 d’octubre s’ha celebrat el 8è aniversari de la Reserva Marina des Freu de sa Dragonera. Amb motiu d’aquest aniversari el projecte Sa Dragonera Blava de la Fundació Save the Med ha celebrat les seves quartes Jornades, amb el suport de l’Ajuntament d’Andratx i la Fundació Marilles. S’hi han abórdat qüestions clau com la qualitat de les aigües, la gestió de les praderies de posidònia, el renou submarí o la velocitat de les embarcacions, temàtiques prioritàries per a la comunitat d’Andratx per a la protecció d’aquest espai marí.

Durant les jornades, també s’hi han destacat dades positives sobre la millora de la biodiversitat i la biomassa de peixos dins la reserva. Segons els resultats presentats per Pep Coll, biòleg i responsable de seguiment de les reserves marines d’interès pesquer de les Balears, la de Sa Dragonera ha experimentat un augment significatiu en la biomassa de peixos, especialment a les aigües profundes interiors, on s’ha multiplicat per 9 en algunes estacions. Aquest creixement es reflecteix també en altres zones de la reserva, amb un augment de la biomassa de fins a 6 vegades en estacions superficials properes a aigües profundes i de fins a 3,5 vegades en les aigües profundes exteriors en comparació a les dades prèvies de la declaració de la reserva.

A més, es constata una major proporció de reproductors a les zones protegides de la reserva en comparació amb les zones no protegides, indicant l’eficàcia de les mesures de conservació. Aquestes dades reflecteixen l’èxit dels esforços de gestió i protecció de la reserva, tot i que, tal com indica Yaiza Santana, biòloga i coordinadora de Sa Dragonera Blava, “encara queden impactes per gestionar que afecten negativament la reserva marina”.

Reptes pendents per a la protecció de les aigües del litoral d’Andratx

Tot i els avanços registrats, durant les Jornades també s’ha debatut sobre les amenaces a les aigües de Sant Elm i Sa Dragonera que necessiten que es prioritzin per assolir un bon estat ambiental de l’àrea.

La gestió de les praderies de posidònia, una peça fonamental per a la regeneració de la biodiversitat i les dinàmiques de poblacions de les espècies marines, ha estat una de les prioritats tractades. “Les Balears és una referència quant a la gestió de les praderies de posidònia i dels seus impactes”, ha explicat Marcial Bardolet, responsable del Servei de Vigilància de la Posidònia de l’IBANAT – Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, qui també ha assenyalat diferents eines per reduir-ne els impactes, entre les que n’ha destacat els camps de boies ecològiques, iniciatives d’associacions veïnals que estan funcionant a diversos indrets de les Illes, entre d’altres.

Per la seva banda, el cap del Servei d’Estudis i Planificació DG Recursos Hídrics (Conselleria del Mar i Cicle de l’Aigua), Sergio Martino, va explicar quin són els indicadors per mesurar la qualitat de l’aigua i va explicar algunes de les problemàtiques d’algunes badies, com la de Sant Elm, aprofundint en les taques que apareixen a la costa, l’aportació de nutrients a l’aigua, la gestió del clavegueram municipal, etc.

El renou marí ha tancat la jornada de debat, de la mà de Txema Brotons, director científic i fundador de la Fundació Tursiops: “D’ençà que s’ha incorporat el renou submarí com a marcador del bon estat ambiental de la mar, tots els estats membres de la UE han de vetllar per aquest bon estat ambiental. El problema és que encara tenim poques dades enregistrades”, ha manifestat.

“A més a més, enguany hem donat passes endavant cap a una regulació de la velocitat de les embarcacions en aigües interiors de la reserva. Això és rellevant tant per reduir els impactes sobre la vida marina com per minvar el risc sobre la seguretat de les persones”, assenyalà Yaiza Santana.

Resultats del procés participatiu i activitats de Sa Dragonera Blava

El projecte Sa Dragonera Blava ha continuat durant el 2024 amb activitats centrades en la participació de la comunitat i la sensibilització sobre els ecosistemes marins i les amenaces actuals que experimenten. Tal com apunta Yaiza Santana: “Part de la feina feta a través del procés participatiu ha vist els seus fruits, les peticions i reivindicacions per tal que es reguli el tràfic marítim han sigut escoltades i la DG Pesca va declarar a la comissió de seguiment de la RM del passat mes d’octubre que es crearà una regulació de la velocitat de les embarcacions en el marc de la reserva marina des Freu de Sa Dragonera. També la DG Pesca està treballant per establir una zona d’alta protecció a les aigües interiors de sa Dragonera”.

D’altra banda, les activitats i tallers organitzats, amb algunes novetats exitoses com l’experiència del bany de bosc marí, han continuat apropant les persones a la mar i donant a conèixer la seva riquesa. Tal com valora Toni “Creiem que aquest teixit social que ha aconseguit unir Save the Med, administració pública i la població general del municipi, i per això donam suport a aquest tipus d’activitats per tal que tothom es pugui involucrar en la protecció del medi ambient i sa cura de l’espai marí”.

Aquest 2024 el projecte no ha deixat de banda l’objectiu de visibilitzar els diferents sectors locals. En destaca l’estrena de la sèrie documental “Teixint xarxes ancestrals: arts de pesca artesanal al litoral d’Andratx”, un projecte de la Direcció General de Pesca produït per Save the Med, que ha permès visibilitzar la feina dels pescadors d’arts menors a la Reserva Marina de Sa Dragonera i als seus voltants.

Enguany el projecte també ha seguit establint col·laboracions amb les comunitats locals i altres organitzacions. Especialment, a través del Fòrum Xarxa Dragonera Blava, que ja va per la vuitena edició i que s’ha consolidat com a eina de governança participativa per a la cura del litoral andritxol. A més a més, el procés participatiu està servint d’inspiració per a d’altres iniciatives balears, com ara la de l’Illa de l’Aire de Menorca o Portocolom, entre d’altres.