Sa Dragonera, tres dècades com a Parc Natural
El Parc Natural de sa Dragonera celebra avui diumenge el 30è aniversari de la seva declaració com a parc natural, una fita que destaca per la conservació d’un dels espais naturals més rellevants de Mallorca. Declarada parc natural el 26 de gener de 1995, sa Dragonera i els illots des Pantaleu i sa Mitjana es van protegir oficialment per assegurar-ne la biodiversitat i preservar-ne el paisatge.
El Consell de Mallorca, propietari de l’illa des de 1987, organitzarà al llarg de 2025 un seguit d’activitats per commemorar les tres dècades de protecció i per sensibilitzar la ciutadania sobre els valors ambientals d’aquest espai. «Sa Dragonera és un patrimoni únic pel seu llegat natural i cultural, i per la seva biodiversitat d’espècies endèmiques», destaca el Departament de Medi Ambient del Consell.
Tres dècades de conservació i sostenibilitat
Amb una superfície protegida de 274 hectàrees terrestres, el Parc Natural de sa Dragonera forma part de la Xarxa Natura 2000 i compta també amb una reserva marina que protegeix les aigües que l’envolten. En aquests anys, s’han realitzat nombrosos estudis per preservar espècies com el falcó marí, la baldriga balear i les emblemàtiques sargantanes endèmiques.
El parc també ha apostat per la sostenibilitat, amb instal·lacions com plaques fotovoltaiques i un sistema de gestió d’aigües residuals amb filtres verds, que contribueixen a augmentar els hàbitats aquàtics per a la fauna silvestre.
Enguany es duran a terme diverses iniciatives, com la inauguració d’un nou observatori d’ocells i la restauració del mirador de na Miranda, un punt estratègic per gaudir de les vistes de sa Dragonera i del canal que la separa de Mallorca. Aquestes millores pretenen reforçar el potencial turístic i educatiu del parc.
Marcada per l’ecologisme
Sa Dragonera simbolitza la lluita per la protecció del territori a les Balears. El 1977, activistes dels col·lectius Terra i Llibertat i Talaiot Corcat van ocupar l’illa per aturar un projecte urbanístic que amenaçava de destruir-la. Aquesta mobilització és considerada el naixement de l’ecologisme modern a les Illes Balears.
Des d’aleshores, l’illa s’ha mantingut com un espai natural de referència, amb una biodiversitat única que inclou espècies endèmiques com la saladina dragonerenca i aus marines com el virot petit i el corb marí. La reserva marina protegeix també els fons marins, rics en praderies de posidònia i espècies vulnerables com la nacra i l’anfós.