Gabriel Mercè

 

726 Articles Published | Follow:
BiciPalma arribarà a la UIB: sis estacions i 84 bicicletes elèctriques per fomentar la mobilitat sostenible
BiciPalma arribarà a la UIB: sis estacions i 84 bicicletes elèctriques per fomentar la mobilitat sostenible
Un taller de pa de figues a l'olivar Es Seregalls de Fornalutx
Santa Creu, Es Liceu i Es Seregalls, guardonats amb els Premis Protecció del Patrimoni d’ARCA
Neix una nova agrupació d'associacions d'autocaravanistes per defensar els seus drets
Neix una nova agrupació d’associacions d’autocaravanistes autonòmiques per defensar els seus drets
El Davallament de Felanitx celebra 50 anys amb novetats i un cartell de Miquel Barceló
El Davallament de Felanitx celebra 50 anys amb novetats i un cartell de Miquel Barceló
Tres entitats menorquines s’oposen al lloguer turístic en sòl rústic
Tres entitats menorquines s’oposen al lloguer turístic en sòl rústic
R.- Clar, aquests dies s’han de repartir durant l’any i tothom se’ls ha de distribuir molt bé durant l’any per no esgotar-los abans d’hora i col·locar-los estratègicament quan et ret més, o quan hi ha millor mercat. S’ha de fer una planificació molt ben feta.
Carlos Ros: “Els pescadors s’han de planificar molt bé els pocs dies que poden pescar durant l’any”
Sóller restaura els caparrots, inspirats en els personatges del conte de Blancaneus
Sóller restaura els caparrots, inspirats en els personatges del conte de Blancaneus
Un grup d'entitats socials i ecologistes ha expressat el seu rebuig a la celebració de la cursa ciclista Mallorca 312 OK Mobility 2025, prevista per al dissabte 26 d'abril. En una declaració conjunta, aquestes organitzacions han denunciat els efectes negatius que aquest esdeveniment provoca sobre els residents i el territori, i han sol·licitat a les autoritats que reconsiderin la seva autorització. Restriccions i impacte sobre la població local La principal crítica cap a la Mallorca 312 se centra en les greus afectacions a la mobilitat dels residents, que en algunes zones es poden veure bloquejats durant fins a set hores. Les entitats denuncien que, en edicions anteriors, alguns veïns han vist vulnerat el seu dret fonamental a entrar i sortir de casa seva a causa del tancament de carreteres. A diferència de curses populars o esdeveniments amb arrelament local, aquesta prova es presenta com un esdeveniment amb un clar ànim de lucre, destinat principalment al turisme esportiu. Segons els signants del manifest, la cursa no respon a cap necessitat social ni interès general, sinó que contribueix a una massificació turística que es fa especialment evident a la primavera. Reivindicacions de les entitats Davant aquesta situació, les entitats han demanat al Consell de Mallorca i a la Delegació del Govern que no autoritzin l'edicó de 2025 sense una avaluació rigorosa de l'impacte ambiental i social de la cursa. Aquesta revisió hauria de garantir el respecte a la lliure circulació, l'accés al treball, la protecció de la salut i el benestar dels residents, prioritzant aquests elements per sobre dels interessos econòmics de l'esdeveniment. En cas que la cursa es dugui a terme, exigeixen que el tancament de carreteres es redueixi al mínim i que, en cap cas, superi les dues hores consecutives. A més, sol·liciten que es permeti el pas a peu i amb bicicleta als residents afectats. Un debat que ve de lluny El passat mes d'agost, aquestes mateixes entitats ja varen presentar una petició similar davant el Consell de Mallorca, demanant una revisió de l'impacte de la Mallorca 312. Entre les organitzacions signants s'hi troben Alternativa per Pollença, Amics de la Vall de Coanegra, ARRAN, GADMA, GOB, Joventut pel Clima Mallorca i diverses plataformes de veïns afectats. El debat sobre la conveniència d'aquesta cursa s'emmarca en una reflexió més àmplia sobre el model turístic de Mallorca i les seves conseqüències per a la població resident. Per ara, el Consell de Mallorca no s'ha pronunciat sobre la petició de les entitats, però la polèmica està servida.
Entitats cíviques i ecologistes qüestionen la celebració de la Mallorca 312
El Museu de Ciències, de col·laboració internacional a Sri Lanka
L’artesania -o indústria- del brodat va tenir una gran importància durant la meitat del segle XX a Sant Llorenç des Cardassar i va representar un complement econòmic destacat per a les famílies del municipi. L’Ajuntament vol consolidar la protecció d’aquesta etapa mitjançant la creació d’un museu, el Museu del Brodat i el Teixit (MUBROT) que tira tira s’està bastint a partir de donacions de totes aquelles persones que estaren lligades al sector. Aquest mateix 2025 el museu ha d’obrir les portes. La manufactura dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar va començar a inicis del segle XX de la mà d’un grup d’empresaris catalans que aportaren la matèria primera. Amb el temps, la febre pel brodat va créixer i es va estendre i les llorencines (les dones representaven el 97% de la mà obrera) foren les propietàries d’una trentena de tallers dedicats als brodats i a la confecció de roba femenina i infantil. Avui, tan sols roman obert un taller de confecció a Son Carrió, que recorda una etapa ja pretèrita. Una de les millors coneixedores d’aquesta etapa és Lourdes Melis, autora del llibre “Tallers, brodadores i Brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974)” i responsable del MUBROT. Melis explica que s’està treballant encara en la fase constitutiva del museu que consisteix en la recopilació de material: maquinària, peces de roba, catàlegs, fotografies, testimonis, documentació... Molt extensa és la col·lecció de peces que van arribant des de diferents àmbits, per omplir la planta superior de l’arxiu municipal, on el MUBROT hi tendrà la seva seu. Dues etapes L’artesania del brodat va arribar a Sant Llorenç l’any 1924 i es pot considerar que va tenir bona salut fins l’any 1974. Són cinquanta anys d’una activitat econòmica, social, artística i feminista. De fet, el passat mes d’octubre va tenir lloc l’exposició “Cent anys de brodats a Sant Llorenç”, que va servir per donar l’impuls definitiu al futur museu. Lourdes Melis ha explicat que l’existència de la línia de tren va ser fonamental perquè un grup d’empresaris catalans es fixassin en Sant Llorenç com un poble on instaurar aquesta activitat. Melis té molt clar que es tracta d’artesania: “És cert que el brodat es feia amb màquines, però qui controla la màquina és el treballador, i l’artesania deixa de ser artesania quan el treballador deixa de controlar la màquina”. A més, sosté que “devia ser molt més difícil brodar amb la màquina que no fer-ho a mà”. A partir de 1924 les brodadores es dedicaren a estampar els seus motius ornamentals sobretot en peces de roba de la casa: llençols, roba de caixada, tovalles... Després de la Guerra Civil, que va suposar una baixada molt important de l’activitat, hi va haver una transformació important del sector i comencen a arribar comandes molt més relacionades amb el turisme i els souvenirs: bruses, faldetes, vestits... I també els motius florals i geomètrics es combinen amb altres en els que hi figuraven, fins i tot, bous o sevillanes, motius usuals en els records de l’època que s’emportaven els turistes cap als seus països. Les brodadores exporten els seus productes. Fins i tot arriben comandes de grans empreses com Galerías Preciados i, explica Melis, que l’activitat brodadora esdevé importantíssima a nivell econòmic, fins al punt que molta de la inversió que es realitza a la costa durant aquesta etapa prové dels guanys aconseguits mitjançant el brodat. També destaca la independència que guanyen les dones gràcies a aquesta activitat. La torrentada La torrentada de 2018 va fer obrir els ulls a molts llorencins de la importància de crear un museu. Moltes cases que havien estat tallers aprofitaven la neteja per llançar-ho tot, “i això no es podia perdre”, diu Lourdes Melis. La idea de crear un museu es consolida i es fa efectiva, i ja es pot dir que en aquest moment ja està actiu, malgrat no haver obert les portes. Ho fa de la forma més democràtica i participativa possible, amb consultes a la població, comissions de participació ciutadana i sense idees preconcebudes. El MUBROT es va bastint des de la base i tenint molt en compte les llorencines que encara recorden el seu lligam amb l’activitat brodadora que els va donar feina, llibertat, independència i futur. Fotos: Fotografies Antigues de Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç crea un museu dedicat als anys daurats de l’artesania del brodat