El Govern lliura el certificat de víctimes del franquisme a 124 familiars de represaliats
El Govern Balear va celebrar ahir, per primera vegada, el Dia del Record, amb un acte d’homenatge i reconeixement institucional a les víctimes del franquisme assassinades a les Illes Balears. Durant aquest acte, diferents autoritats i representants de les entitats memorialistes varen lliurar el certificat de víctimes del franquisme a 124 familiars de represaliats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i també de Catalunya, el País Valencià, Andalusia i Castella-la Manxa, que varen morir assassinats a les Illes Balears.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, varen presidir l’acte. Armengol va afirmar que el d’avui és «un dia de compliment d’una obligació democràtica» i va agrair a les famílies de les víctimes la seva presència «la seva immensa paciència, la seva lluita, els seus records i vivències». Amb aquesta celebració, va dir Armengol, «feim més gran la nostra democràcia entre tots i totes» i «seguim treballant en el camí que vam començar ara fa sis anys» amb la llei de Fosses.
Sobre el certificat de reconeixement com a víctima del franquisme, la presidenta va assegurar que impliquen «reconéixer el dolor de les famílies, el patiment, el que va ser un aixecament militar contra qui defensava la democràcia i la llibertat».
«Aquest és un dia molt especial», va dir el vicepresident Juan Pedro Yllanes, perquè «mai no s’han reunit tantes famílies en un acte de reconeixement institucional, ni aquí ni enlloc de l’Estat». Per al també conseller de Memòria Democràtica, «avui feim un pas més en la reparació de la memòria de les víctimes del feixisme. Ara bé, en la nostra societat tenim un deute pendent amb la memòria democràtica. Encara hi ha molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar a les seves famílies. Hem de garantir el dret a la veritat, el dret a la reparació de la memòria i el dret al reconeixement de les víctimes. El Parlament balear va posar les bases per fer efectius aquests drets amb l’aprovació de la llei de fosses i la llei de memòria democràtica, i el Govern de les Illes Balears ho continuarà fent, posarà la nostra comunitat al capdavant de les polítiques de memòria democràtica d’aquest país».
L’acte «29 d’octubre, Dia del Record» va reunir més de 600 persones al Palau de Congressos de Palma, entre les quals hi havia 450 familiars, a més de representants de les principals institucions de les Illes Balears i responsables polítics de memòria democràtica del conjunt de l’Estat, de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya, entitats memorialistes i representants del món de la cultura, sindicats i membres de la societat civil.
La data escollida és plena de simbolisme, tenint en compte que la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, declara el 29 d’octubre data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, dins el dret a la reparació i al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Els familiars varen rebre el certificat de víctimes del franquisme de mans de la presidenta del Govern, Francina Armengol; del vicepresident, Juan Pedro Yllanes; del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i del director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera. També varen lliurar certificats Marina Llobera, membre representant de la Comissió de Pollença; Manel Suárez, historiador i membre de la Comissió de Calvià, i els membres de la Comissió de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears Raquel Guasch, en nom del Consell Insular de Formentera; Maria Antònia Oliver, en nom de Memòria de Mallorca; Lluís Ruiz, en nom del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, i Marina Crespí, en nom de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
Tant Lluís Ruiz com Maria Antònia Oliver varen posar veu a les famílies al llarg de la cerimònia. L’associació Memòries de Menorca va poder ser a l’acte, però el seu president, Miquel López Gual, va enviar unes paraules per als assistents.
El certificat que es va lliurar és un document oficial, signat per les màximes autoritats del Govern de les Illes Balears, que la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica ha començat a lliurar aquesta legislatura amb l’objectiu de reconèixer les víctimes del franquisme com a víctimes de violacions de drets humans i que posa damunt la taula les greus injustícies patides pels seus familiars.
El primer d’aquests certificats es va lliurar el passat mes de gener a la família de Juana Baño, activista sindical i política identificada a la fossa de Calvià, i, en total, durant el 2021 se n’han lliurat una vintena, que se sumen als 124 d’avui.
Els certificats han estat sol·licitats expressament per les famílies a la Direcció General de Memòria Democràtica.
L’acte va estar conduït per Toti Fuster i Rodo Gener i va comptar amb la col·laboració del grup Vers Endins, de la Crònica de la Nova Cançó i dels xeremiers Pere Joan Martorell i Mateu Mulet.
Prèviament, els assistents varen tenir l’oportunitat de visitar tres exposicions ubicades a l’entrada del Palau de Congressos. Una d’aquestes exposicions, «Sense oblit», s’ha creat arran de les fotografies cedides pels familiars per a aquest acte. També s’ha pogut visitar «Memòries», de l’autora Marina Cànoves, i «Les petites coses», de l’Institut d’Antropologia de les Illes Balears (IAI), Mapas de Memoria (CEIMEDH-UNED), l’Associació de Memòria de Mallorca i la UIB.
La intenció de la Direcció General de Memòria Democràtica és que aquestes mostres es puguin moure per altres indrets, ja siguin centres culturals, exposicions o als mateixos instituts de secundària de les Illes Balears, segons varen explicar.
Aquest és el llistat de víctimes assassinades pel franquisme pels quals les seves famílies han rebut el certificat de reconeixement en el Dia de Record.
1 Andreu Blanch Bauçà
Nascut a Porreres i de professió sabater. Detingut i conduït a un quarter de Palma el 30 d’octubre de 1936. Al dia següent ja no hi era. Suposam que va
morir el 31 d’octubre de 1936.
2 Andreu París Martorell
Natural d’Inca. Era casat i pare de dos fills i tres filles, menors d’edat. De professió era sabater. President del sindicat La Justícia, fundador i vicepresident de l’Agrupació Socialista d’Inca. Fou sindicalista i lluitador obrer per la justícia social. Fou detingut l’agost de 1936 per milícies de la Falange i possiblement assassinat a Porreres, el març de 1937. Tenia quaranta anys. Encara avui segueix desaparegut.
3 Andreu Sastre Ferragut
Va néixer a Selva el 14 de maig de 1889. Fill de Benito i Maria, de professió era torner. Fou detingut el 13 d’agost de 1936 al seu domicili de Palma per un grup de requetès que el dugueren al kilòmetre 14,2 de la carretera de Palma a Valldemossa, on el varen afusellar amb tres trets de bala.
4 Àngel Fernández Lafont
Va néixer a Vicálvaro (Madrid), el 18 de març de 1886. De professió era sastre. El varen anar a cercar al carrer de Servet, núm. 12, el 30 d’octubre de 1937. Tenia 51 anys. No se n’ha sabut res més.
5 Antoni Frau Sans
Va néixer a Palma l’any 1885. Era tipògraf de l’Estampa Amengual i Muntaner, Secretari de l’Agrupació Socialista de Palma i president de la Cooperativa Socialista de Santa Catalina. Entre els dies 25 i 26 de novembre de 1936 fou assassinat per un escamot de falangistes a l’hemicicle del cementiri de Palma. Està enterrat molt a prop del lloc on el varen matar.
6 Antoni Marí Torres Va néixer a Sant Joan de Labritja l’any 1912. Quan va desaparèixer era estudiant de magisteri. Va fugir d’Eivissa després del bombardeig nacional i s’embarcà cap a València, on es va sumar als milicians republicans i va anar al front de Màlaga. El varen empresonar a Granada, on fou executat el 13 de març de 1937.
7 Antoni Pascual Galmés
De malnom Moreió, va néixer a Manacor. Tenia un cafè a la plaça de sa Bassa i era militant d’Esquerra Republicana Balear. Va ésser assassinat el 8 de setembre de 1936, a l’edat de 44 anys, al cementeri de Son Coletes, a Manacor. Va deixar viuda i tres fills.
8 Antoni Ramon Prats
Va néixer a Sant Antoni de Portmany, el 21 de juny de 1901. Casat amb na Catalina Costa Ribas, amb qui tenia un fill. Treballava com a pescador al vaixell Bohemio. Va ser el primer que va sortir al carrer amb la bandera tricolor. Fou assassinat el 21 de gener de 1937, a Eivissa.
9 Antoni Riutort Martí
Va néixer a Petra l’1 de gener de 1896. Era casat i amb sis fills. De professió era empleat municipal, cuidava el cementeri i també feia pous i cisternes per encàrrec. Un dia de l’any 1936 uns feixistes l’anaren a cercar a casa seva, el varen pujar a un camió i ja no va tornar mai més. Es creu que va ser assassinat al cementeri de Son Coletes. Tenia quaranta anys.
10 Antonio González Rodríguez
«La seva lluita era per aconseguir la dignitat dels obrers en un món més just i millor per a tots». Va néixer a Càceres el 19 de maig de 1908. De professió era fotògraf. Durant deu anys va ser membre del’exèrcit espanyol. Pertanyia al Sindicat CNT-FAI i fou delegat de transport marítim a Palma. Detingut el 19 de juliol de 1936 i assassinat la nit del 4 o 5 de gener de 1937 a l’Oratori de sa Creu, a Porreres.
11 Antonio Juan Mascaró
Va néixer a Càceres el 19 de maig de 1908. De professió era fotògraf. Durant deu anys va ser membre de l’exèrcit espanyol. Pertanyia al Sindicat CNT-FAI i fou delegat de transport marítim a Palma. Detingut el 19 de juliol de 1936 i assassinat la nit del 4 o 5 de gener de 1937 a l’Oratori de sa Creu, a Porreres.
12 Bartolomé Costa Serra
Conegut com a Bartomeu Miquel, de Sant Rafel, de professió picapedrer. Mort a Eivissa el 18 de novembre de 1936, als seixanta-tres anys. Va deixar viuda na Catalina Torres Riera, de Can Mosson, i nou fills.
13 Bartolomé Matas Alemany Mestre
Va exercir primer a Berrós (Lleida), després al pòsit de pescadors a Alcúdia i finalment a Sineu, on va ser detingut el 6 d’agost de 1936, empresonat al vaixell Jaume I i després a Can Mir. El 15 de gener de 1937 fou víctima d’una treta juntament amb quinze persones i els dugueren a Porreres, on els assassinaren a tots.
14 Bartolomé Mora i Frasquet
Primer civil assassinat a Palma. De professió era sabater i sindicalista de vocació. Era obrer de l’Ajuntament de Palma i president de l’Associació d’Obrers Municipals. Militant del PSOE. El seu cos va ser trobat al bosc de Bellver el 9 d’agost de 1936. Tenia cinquanta-quatre anys.
15 Bartomeu Ballester Roig
Va néixer a Campos, l’any 1905. De professió era ferrer mecànic i tenia la seva pròpia empresa. Era casat, tenia un fill i una filla menors d’edat. Quan esclatà la Guerra Civil fou detingut i tancat a les Escoles Velles. El 29 d’octubre de 1936 fou traslladat al cementeri de Montuïri, on va ser assassinat.
16 Bartomeu Fornés Bordoy
Natural de Manacor. Li deien en Puig tenia 40 anys, estava casat i tenia un fill, en Guillem que en aquells moments tenia cinc mesos de vida. Va ser ferit de bala el mateix dia que assassinaren al seu pare. El 27 d’agost de 1936 el van treure de l’hospital de Manacor per a afusellar-lo a Son Coletes.
17 Bernat Lliteras Cardell
Va néixer a Llucmajor el 27 d’agost de 1909. Vivia, juntament amb els seus dos germans, Jaume i Joan, a Manacor des de l’any 1932. La seva professió era picapedrer. Juntament amb el seu germà Jaume se’l varen dur a la presó de Manacor, i al cap de dos dies tots dos varen desaparèixer. Tenia vint-i-set anys
18 Bernat Mas Mas
Va néixer a Campos el 9 de setembre de 1899. De professió era trencador de marès a Ses Cadenes. Assassinat a Can Pastilla el 21 d’agost de 1936.
19 Emilio García-Peñuela Orgaz
Va néixer a Madrid l’any 1899. Delineant i empleat del Banc d’Espanya. Fou detingut el 28 de juliol de 1936 a Palma i assassinat el 5 de gener de 1937 a Porreres.
20 Eulària Marí Torres
Va néixer a Sant Joan de Labritja l’any 1908. Era mestressa de casa. Va ser detinguda l’1 d’octubre de 1936 i executada a la tàpia del fossar de ses Figueretes la nit del 2 d’octubre de 1936.
21 Ferran Rado Moragues Va néixer a Palma l’any 1911. Polític. Fou secretari general de la Federació Provincial de les Joventuts Socialistes de Balears. Treballava a la Impremta Balear. Després de l’aixecament militar de juliol de 1936 fou detingut a casa seva pels falangistes i assassinat. Era l’any 1937.
22 Francesc Bonnin Picó
Va néixer a Artà. Era regidor de cultura de l’Ajuntament i vicepresident d’Esquerra Republicana Balear. Va desaparèixer deu dies després del cop d’estat. Detingut el 27 d’agost de 1936 i assassinat.Sembla que va ser afusellat al cementeri de Son Coletes. Tenia cinquanta-tres anys i va deixar vídua i sis fills.
23 Francisco Cabello Jurado
Va néixer a Herrera (Sevilla) l’any 1893. De professió era rellotger. El varen detenir al seu domicili de Can Pastilla a finals de juliol de 1936 i el dugueren al Castell de Bellver fins al mes de gener. Un document del director de la presó indica que el varen posar en llibertat el 5 de gener de 1937 juntament amb deu persones, els afusellaren i els varen fer desaparèixer. Es pensa que les restes són al cementeri de Porreres.
24 Gabriel Gelabert Riera
De malnom Neula, va néixer a Son Carrió l’any 1908. Treballava en el camp. El varen afusellar el 7 de setembre de 1936 a Son Coletes. Tenia 28 anys.
25 Gabriel Vives Bibiloni Va néixer a Son Servera el 7 d’abril de 1895. Fill de Bartolomé Mariano Luís Vives Servera i Magdalena Bibiloni Sansó. Era casat amb fills. Juntament amb la seva dona tenien una botiga de queviures que va ser espoliada després de la seva mort i la seva dona va haver de tancar. Va morir afusellat a Son Coletes, el 14 de setembre de 1936.
26 Gaspar Rosselló Gelabert
Va néixer a Manacor. Fill d’en Pere Josep i de na Catalina. No estava afiliat a cap partit polític. Treballava de cambrer al cafè Can Noi de Porto Cristo, propietat del seu cunyat. Allà es refugiaren un grup de milicians i tots varen ser detinguts, conduïts a Manacor i acusats de lladres. Juntament amb el seu cunyat Llorenç varen ser afusellats al cementeri de Son Coletes, el 4 de setembre de 1936. Tenia quaranta-quatre anys.
27 Guillem Fornés Puigrós
De malnom, en Guillem Puig. Natural de Manacor. Tenia vuitanta anys quan fou assassinat a una caseta de foravila, envoltat de la seva família, el 19 d’agost de 1936. Estava casat i tenia un fill, en Tomeu, també afusellat, el 27 d’agost de 1936.
28 Guillem Fullana Juan De malnom, Mola.
Va néixer a Manacor el 19 de desembre de 1891. Era casat amb Antònia Salmira Sansó, amb qui va tenir tres fills: Guillem, Joana i Bernat. Era comptador del comitè del partit Socialista manacorí i fou president del bloc antifeixista, Front Popular. Fou represaliat als quaranta-quatre anys, la data exacta de la seva mort es desconeix. Al llibre de família figura el 12 de novembre de 1936. Va morir d’un tret al local de la Falange de Manacor anomenat el Rosari, a la plaça de sa Bassa, i un cop mort el portaren al cementeri de Son Coletes.
29 Guillem Pasqual Llodrá
Va néixer a Sant Llorenç el 17 de juliol de 1903. Feia de pagès, estava afiliat a Esquerra Republicana Balear i a la Societat Obrera. Va ser detingut a les darreries de setembre de 1936 i dut a la presó de Manacor. El 30 d’abril de 1937 se celebrà un consell de guerra, on fou condemnat a mort per «adhesió a la rebel·lia» i afusellat al cementeri de Manacor l’11 de maig de 1937, a les 6.30 hores. Es troba enterrat a una fossa comuna, a Manacor.
30 Jaume Capó Amengual De Búger.
Era ferroviari i militant socialista. Era casat i tenia una filla petita. Tenia quaranta anys quan fou detingut i tancat al Castell de Bellver després del cop d’estat de 1936. El 8 de gener de 1937 desaparegué de la presó, fou assassinat i enterrat a la fossa del cementeri de Porreres, d’on fou exhumat i identificat el mes de novembre de 2016. Les seves restes foren lliurades pel Govern Balear a la seva filla.
31 Jaume Lliteras Cardell Va néixer a Llucmajor el 19 de setembre de 1908. Vivia, juntament amb els seus dos germans, Bernat i Joan, a Manacor des de l’any 1932. La seva professió era picapedrer. El varen dur, juntament amb el seu germà Bernat, a la presó de Manacor i al cap de dos dies varen desaparèixer. Tenia vint-i-vuit anys.
32 Jaume Nadal Cañellas
Va néixer el 14 d’abril de 1912 a Esporles. Feia de carboner amb son pare a la Mola de Son Noguera. L’1 d’agost de 1936 va ser detingut per dos falangistes d’Esporles i el mateix dia conduït al vaixell presó Jaume I. Dies més tard el dugueren a la presó de Can Mir. Després va ser jutjat i alliberat, però no va arribar mai a casa seva. Trobaren la seva jaqueta penjada al cementeri de Porreres.
33 Jaume Puig Puigserver
Va néixer a Campos. Foraviler. Era casat i tenia dos fills. Pertanyia a la Unió Obrera de Campos. El mes d’octubre de 1936 fou detingut a les Escoles Velles i dies després, el 29 del mateix mes, fou assassinat a Montuïri.
34 Jaume Vives Bibiloni
Va néixer a Son Servera l’any 1900. Fill de Bartolomé Mariano Luís Vives Servera i Magdalena Bibiloni Sansó. Era fadrí, bona persona i no li agradava gaire la vida tradicional d’aquesta zona, molt rural i austera. Ubicat dins la política d’esquerres sembla que havia viatjat a Catalunya per aquest motiu. La seva família es va assabentar que va morir al cementeri vell de Manacor a l’agost de 1936.
35 Jeroni Matamalas Expósito
Vivia a Manacor o a Porto Cristo. Era sabater. Casat amb Bàrbara Puigserver, amb qui tingué quatre fills: en Gabriel, en Miquel, na Margalida i na Petra.
36 Joan Alemany Villalonga
Va néixer a Búger l’any 1891. Treballava d’ebenista, comerciant i polític. Tenia al voltant de quarantacinc anys quan el varen assassinar a Santa Maria del Camí.
37 Joan Canyelles Capllonch
Va néixer el 26 d’agost de 1904 a Esporles. Fill de Jaume i Magdalena. Era casat. De professió picapedrer. Estava afiliat al Partit Socialista i era el president del Sindicat del Ram de la Construcció d’Esporles. Després d’uns mesos d’estar amagat, el 15 de desembre de 1936 s’entregà a la Guardia Civil que el va dur a la presó de Can Mir. El capvespre del 15 de gener de 1937 fou cridat en una de les llistes de les tretes. L’any 2017 foren trobades les seves restes a la fossa comuna del cementeri de Porreres.
38 Joan Cunill Cañelles
Va néixer a Santa Maria del Camí. Era casat, amb quatre filles. De professió era pastisser. Militant del sindicat de pastissers de la CNT. Casat a Cadis, on fou detingut, traslladat primer a la presó provincial i després al Penal del Puerto de Santa María. Fou assassinat la nit del 22 al 23 d’octubre de 1936.
39 Joan Fullana Ramis
Va néixer a Manacor l’1 de desembre de 1895. De professió era ebenista i encarregat d’un magatzem de fustes. Era casat amb Antònia Morey Mesquida i tenia quatre fills. Membre d’Esquerra Republicana Balear, ostentà el càrrec de tinent de batle responsable d’Hisenda. El 8 de setembre de 1936 va ser assassinat al cementeri de Son Coletes (Manacor).Tenia quaranta anys.
40 Joan Llabrés Martí
Va néixer a Lloseta. De professió era fuster de mobles a Palma. El seu pare era de Binissalem, i la seva mare, de Campanet. Tenia una filla, Carme Llabrés Riba, que va néixer a Palma l’any 1934 i que va partir cap a l’exili a Catalunya amb la seva família, l’octubre de 1936.
41 Joan Lliteras Brunet
Pare de Jaume, Bernat i Joan Lliteras Cardell. Feia de pastor al camp. Per la seva feina a vegades estava uns quants dies fora de casa. Un dia va partir amb una guarda d’animals i va desaparèixer. No el varen tornar a veure mai més.
42 Joan Lliteras Cardell Va néixer a Llucmajor el 21 de juny de 1915. Germà petit de Jaume i Bernat. Era jornaler al camp. No se sap quan va desaparèixer. Tenia vint-i-un anys.
43 Joan Losa Campomar
De Pollença, nascut l’any 1902. Era mecànic i dentista. Va fundar i presidir el Consell d’Esquerra Republicana Balear al Port de Pollença. Casat amb Teresa Castro Peñella, tenia una filla petita quan va ser detingut durant els primers dies del cop d’estat. Va desaparèixer de la presó de Can Mir el 22 de gener de 1937. Tenia trenta-quatre anys. La seva família mai va tornar a tenir notícies d’ell. Identificat a la fossa de Porreres el mes de novembre de 2016.
44 Joan Mercant Rebassa
Va néixer el 28 de febrer de 1915 a Palma. Treballava de corder. El 27 de juliol de 1936 va ser pres per la Guardia Civil a les platges del Molinar. Acusat de passar informació al bàndol contrari i sense cap judici previ, el varen traslladar al Castell de Bellver. La matinada del 6 de gener de 1937, amb quasi 22 anys, va ser traslladat i afusellat. Es creu que va esser enterrat al cementeri de Porreres.
45 Joan Monserrat Parets
Va néixer a Llucmajor l’any 1889 i al llarg de la seva vida es dedicà a la política. Entre d’altres, va ser fundador de la Joventut Socialista de Llucmajor, president de l’Agrupació Socialista de Llucmajor, mestre de l’escola socialista de Llucmajor, candidat a diputat per la coalició republicano-socialista a les eleccions de 1919 i president de l’Agrupació Socialista de Palma. El dia següent del cop d’estat fou empresonat al Castell de Bellver, on hi va estar fins al gener de 1937. Fou «alliberat» juntament amb el seu germà Miquel Monserrat; ambdós desaparegueren i es creu que foren assassinats al cementeri de Porreres o a Son Coletes.
46 Joan Prats Ramon
Va néixer a Palma. De professió era picapedrer. El varen detenir uns falangistes a la plaça de Cort el dia 19 o 20 de juliol de 1936 i el tancaren al Castell de Bellver. El mes de gener de 1937 varen deixar de rebre la roba per rentar i quan anaren a demanar explicacions varen dir que l’havien «alliberat» el 8 de gener de 1937. El dia de la seva desaparició tenia divuit anys.
47 Joan Simonet Riera
Nat a Alaró el 1905, vivia a Palma. Era fadrí i sabater modelista de professió. Membre de la UGT i vicepresident de Federació Provincial de les Joventuts Socialistes de Balears. A les primeries del cop d’estat feixista de 1936, fou detingut i assassinat, se sospita que a Manacor.
48 Jordi Amengual Ballester
Va néixer el 17 de novembre de 1917 a Campos. Era estudiant. Va desaparèixer a Sant Jordi i va morir als 18 anys.
49 Jordi Colom Estarellas
Va néixer a Selva el dia 13 d’abril de 1899, casat i pare de quatre fill. De professió era camper i no tenia cap afiliació política coneguda. Detingut a principis d’agost de 1936 a foravila i empresonat a Can Mir el 15 de gener de 1937, d’on va sortir per ser executat a la Creu del cementiri de Porreres. Identificat el seu cos a l‘octubre de 2021, vuitanta-quatre anys després de la seva desaparició.
50
José María Santamaría Anchel Va néixer a Torrent (València) el 30 d’agost de 1914. Treballava de paleta. El mes de juny de 1937, per anarquista, va ser condemnat a mort però li commutaren la pena per 30 anys de presó major. Des de llavors va passar a la presó de Can Mir, la Colònia Penitenciaria de Formentera i la presó d’Alcoi, sent finalment bandejat a Mallorca abans de
quedar en llibertat.
51 Josep Marí Cardona
Va néixer a Eivissa el maig de 1918. Fill de Maria Cardona Cardona i Mariano Marí Seguí, de la coneguda nissaga dels Seguinets. Milicià durant la Guerra Civil fou destinat a Menorca, on va ser defensor al destacament de la platja de Cala Galdana. L’agost de 1937 es va casar amb na Juanita de s’Hort de Binissaid i l’any 1938 va néixer el seu únic fill, Josep Marí Sintes. Després de ser jutjat el condemnaren a mort i fou afusellat a la Mola la mati-nada del dissabte 1 d’abril de 1939.
52 Josep Miralles Garau
De Montuïri. Era casat amb Apol·lònia Roca Mayol i tenien tres fills, Pere, Miquel i Pep. De professió era pagès. Gran aficionat a la música i a la lectura. Tocava el saxofon a la banda de Montuïri i llegia el diari a la gent que no sabia llegir. El varen anar a cercar a casa seva el 31 d’agost perquè era republicà. Va ser assassinat l’1 de setembre, a les dues de la matinada, a la carretera de Santa Maria a Sencelles.Tenia trenta-un anys.
53 Josep Roca Capó
Va néixer el 13 d’octubre de 1915. De professió picapedrer. Va ser detingut el dia 20 d’agost de 1936 i empresonat al Castell de Bellver. El 10 de febrer de 1937 va sortir de la presó de Bellver en una «treta» i va morir afusellat a l’Oratori de la Santa Creu, de Porreres. Tenia vint-i-dos anys. El seu nom
figura al mural del cementeri.
54 Josep Torres Torres Va néixer a Sant Joan de Labritja l’1 de març de 1891. De professió era pagès. Casat amb Eulària Torres Roig, tingueren cinc fills: Pep, Maria, Toni, Eulària i Vicent. Fou afusellat al cementeri vell d’Ei-vissa el 9 de gener de 1937, a l’edat de quaranta-sis anys, després que la seva família pagàs una multa de 1.500 pessetes per salvar-li la vida.
55 Josep Vidal Ramon
De malnom en Pep d’en Rei, va néixer el 21 de desembre de 1884. Criat a Sant Vicent de sa Cala (Eivissa), viatjà per Algèria, Marsella i Sud-àfrica. Casat amb Maria Marí Marí el 1925, visqueren a Barcelona i a sa Cala. Tingueren una filla i tres fills. Afusellat el 22 d’octubre de 1936 per ser un republicà significat a sa Cala, suposam que al camí de Sant Joan a Vila. La viuda amb els infants hagué de partir a Mallorca, on trobà feina, però hagué de ficar els fills a la Misericòrdia, d’on els trauria anys després. Encara no hem trobat les restes.
56 Juan de Dios de Ávila Sánchez
Va néixer a La Jonquera (Girona), el 8 de març de 1906. De professió era treballador de GESA. Va ingressar a la presó de Can Mir el 8 d’octubre de 1936, amb 30 anys. Va sortir de la presó el 9 de gener de 1937 i sembla que fou llavors quan fou assassinat.
57 Juan Pons Alomar
Va néixer a Campanet el 5 de juny de 1901. Exercí de secretari de jutjat a Maria de la Salut, Lloseta i Selva. Fou detingut a Selva el mes de desembre de 1936, traslladat primer a Inca i després a Can Mir. Hi ha informació contradictòria sobre el dia de la seva «treta». Al Registre Civil de Porreres consta que va morir el 22 de març de 1937 a Porreres, a conseqüència de «mort violenta». Tenia trenta-cinc anys i un fill de tres anys.
58 Julià Oliver Sastre
Va néixer a Llucmajor l’any 1896. Casat i pare d’un fill i dues filles menors d’edat. Foraviler i militant socialista. Fou detingut a Llucmajor i assassinat a Palma el 24 d’agost de 1936. Tenia quaranta anys.
59 Llorenç Antich Fiol De malnom Mora.
Va néixer a Algaida el 14 de juliol de 1902. Ferrer de professió. Era casat amb Joana Maria Mulet Janer i tingueren una filla, Isabel. Tinent de batle per Esquerra Republicana Balear. Amb el cop d’estat de 1936 va estar amagat però finalment es va entregar, ja que no havia fet res que el pogués perjudicar. Després de passar dos vespres retingut a l’ajuntament junt amb el seu germà, el dia 17 d’agost fou afusellat al cementeri de Son Coletes.
60 Llorenç Coll Sastre
Va néixer a Selva. Treballava de pagès. Va ser detingut a la seva finca d’Auxella, afusellat i enterrat el mes de gener de 1937 al cementiri de Porreres. Tenia 61 anys.
61 Llorenç Martorell Suárez
Va néixer a Moscari (Selva) l’octubre de 1898. Era vidu d’Alberta Ciriquián Ferrer. Residia a Palma, on tenia una impremta i una tenda de mobles. El 24 d’octubre de 1936 va ser empresonat a Can Mir. El 9 de febrer de 1937 va ser «posat en llibertat» i se suposa que fou assassinat i enterrat al cementeri de Porreres.
62 Llorenç Pasqual Sureda
Va néixer a Manacor. Fill d’Antonio i de Francisca. Casat amb na Francisca Rosselló Gelabert. Sense pertànyer a cap partit polític, el seu pecat fou el de ser l’amo del cafè Can Noi de Porto Cristo. Allà es refugiaren un grup de milicians i tots varen ser detinguts, conduïts a Manacor i acusats de lladres. Juntament amb el seu cunyat Gaspar, varen ser afusellats al cementeri de Son Coletes el 4 de setembre de 1936. Tenia 55 anys.
63 Lorenzo Nuevo Martí
Va néixer a Maó el 28 de febrer de 1895. De professió, sabater. Era casat amb Pilar Olives Pons i tenien tres fills, Tomàs, Catalina i Rodolfo. El varen fer sergent, ja que sabia llegir. Va ser empresonat al quarter d’enginyers des Castell (Menorca) i posteriorment traslladat al camp de concentració de Son Catlar a Mallorca. Mort el 6 de febrer de 1940 al camp de concentració d’Illetes.
64 Manuel Gelabert Verdera
Va néixer a Capdepera. Tenia vuit germans. Vivia a Son Servera i era d’ideologia republicana. Era propietari d’un camió, junt amb el seu germà Joan. El varen anar a cercar quatre falangistes a casa seva i se l’endugueren davant la seva família.
65 Mariano Galiana Galiana
Va néixer a Torrevella (Alacant) l’any 1892. Era casat amb Joana Aina Martorell Marquès i tenia dues filles, Josefa i Maria. Treballava com a funcionari de la Compañia Arrendataria de Tabacos. El 12 de setembre de 1936 els falangistes el detingueren i el varen dur a la presó vaixell Jaume I. Dies més tard va ser traslladat a la presó de Can Mir. En el registre d’aquesta presó figura que el 22 de gener de 1937 va ser posat en llibertat. El varen fer desaparèixer en una fosa comuna del cementeri de Porreres.
66 Melchor Hernández Moll
De malnom conegut com l’anglès. Era pescador. Estava casat amb l’Anna i tenia una filla que nomia Paquita. Amb vint-i-sis anys el varen empresonar i no va ser fins l’any 2016 quan vàrem saber que va ser afusellat i enterrat a una fossa del cementeri de Porreres.
67 Miguel Monserrat Parets
Va néixer a Llucmajor l’11 de juliol de 1899. De professió era comptable. Va ser empresonat i torturat al Castell de Bellver. El 4 de gener de 1937 fou afusellat a la paret de l’Oratori de Porreres on va ser enterrat.
68 Miguel Pascual Quetglas
Va néixer a Santa Maria i vivia a Alcúdia. El 12 de setembre de 1936 uns falangistes l’anaren a cercar i el dugueren a Can Mir. El gener de 1937 ja no es va saber res més d’ell. Tenia 50 anys.
69 Miquel Company Crespí
Va néixer a Pollença. Era mestre picapedrer. Casat amb Antònia Xamena Amengual, varen tenir un fill, Jaume Company Xamena. Desaparegut de Pollença l’any 1936. Tenia trenta-nou anys.
70 Miquel Fiol i Martí
Va néixer a Alaró l’any 1901. Casat amb Antònia Bibiloni Pizà, amb qui va tenir dos fills, Francisco i Rafel. Era sabater. Pertanyia al Partit Comunista. El seu cos mai no va aparèixer.
71 Miquel Llabrés Martí
Va néixer a Campanet. De professió era fuster de mobles a Palma. El seu pare era de Binissalem, i la seva mare, de Campanet.
72 Miquel Martorell Fiol
De malnom li deien Terric. Va néixer a Montuïri el 23 d’abril de 1896. Era repartidor a telegrames a Telégrafos. Era casat amb Magdalena Campomar, germana del sindicalista Jaume Campomar, també assassinat. Militant del Partit Comunista, fou detingut el segon dia de l’alçament militar i empresonat a la Casa Primo de Rivera, després a Can Mir i mes tard al Castell de Bellver, del qual va sortir la nit del 12 de febrer de 1937. Pareix que va ser assassinat a Porreres. Era un home humil, intel·ligent i republicà.
73 Miquel Mascaró Ballester
Va néixer a Campos el 4 d’octubre de 1906. Casat amb dos fills. De professió era mecànic i militant d’Unió Obrera. Detingut a les Escoles Velles de Campos, fou assassinat a Montuïri el 29 d’octubre de 1936.
74 Miquel Moll Mas
De malnom en Cal·lara i en Cap Gros. Va néixer a Campos. Fadrí. De professió era ferrer. Pertanyia al Partit Comunista i era regidor de l’ajuntament. El varen detenir a casa seva la nit del 12 al 13 de novembre de 1936 l’assassinaren a l’hemicicle del cementeri nou de Palma. Tenia vint-i-vuit anys.
75 Miquel Morey Rosselló
Va néixer a Manacor. Col·laborador del setmanari Nosotros. Va ser tancat a la presó de Manacor i després a Can Mir. Es va saber per un company seu que li digueren que se’n podia anar a casa però mai no hi va arribar i ningú mai no va notificar res.
76 Miquel Serra Llinàs
Va néixer a Llubí el 19 de juny de 1918. Entre 1932 i 1933 es va traslladar a Palma amb els pares i germans. El 29 de setembre de 1936, quan tenia 18 anys, el varen anar a cercar a ca seva i el tancaren a Can Mir fins al mes de març de 1937, quan en vasortir i ja no se’n va saber res més.
77 Miquel Serra Sancho
De malnom li deien en Bessó. Va néixer a Capdepera el 10 de març de 1913. Era picapedrer i pertanyia a l’església protestant de Capdepera, on fou secretari del grup juvenil Esforç Cristià. També pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. Fou detingut el 29 d’agost de 1936 i empresonat al Castell de Bellver, on es negà a confessar-se i a combregar.
78 Pedro Frau Barceló
Va néixer a Manacor l’any 1904. Veïnat i casat a Vilafranca amb Joana Font Bover i tenia dos fills, Maria i Pedro. Home emprenedor, de professió industrial. Tenia una cimentera a Vilafranca. Assassinat el mes de setembre de 1936. Tenia trenta-dos anys.
79 Pedro Vallespir Amengual
Va néixer el 24 de novembre de 1898. De professió era carter i durant un mes va ser batle, fins que el varen afusellar.
80 Pere Roig Ferrer
De Can Joan d’en Xarracó, va néixer a Santa Eulària des Riu. De professió era pagès. Casat amb Antònia Clapés Serra, amb qui tenia dos fills: en Joan, que tenia cinc anys, i na Margarita, que en tenia dos, en el moment de la seva desaparició. El varen anar a cercar a casa seva i el varen matar al cementeri de Ses Figueretes d’Eivissa el 23 de setembre de 1936. Tenia vint-i-vuit anys.
81 Rafel Valls Segura
Li deien Camunyes. Va néixer l’1 de març de 1893 a Manacor. De professió comerciant. Pertanyia a Esquerra Republicana Balear. Va ser regidor de l’Ajuntament de Manacor. Va ser assassinat un dia de lasegona quinzena del mes d’agost de 1936.
82 Ramiro Feito y Joaquín
Natural de La Artosa (Astúries). De professió era taxista de MUSA. Va desaparèixer el 8 d’agost de 1936, i el 16 de setembre varen comunicar a la família que fou mort amb tres trets a uns cent metres de la finca de Son Gallart i a uns seixanta metres de la part baixa de la carretera de Valldemossa a Sóller. Deixava vídua, Andrea, i quatre fills: Gabriel, de disset anys, Catalina, de setze, Francisca, de dotze, i Carmen, de vuit. Fou enterrat a la fossa comuna del cementeri de Deià el 12 d’agost de 1936.
83 Ramon Fuster Valls
Va néixer a Palma. De professió llauner. Fou assassinat per milícies feixistes l’11 d’octubre de 1936, a l’edat de 42 anys. El seu cos fou trobat a la paret del cementeri nou de Palma i enterrat a una fossa.
84 Vicent Ripoll Marí
Va néixer a Sant Joan de Labritja. Era de Can Pla Roig. Fuster de professió. Era casat i tenia un fill de tres mesos en el moment de la seva mort. Fou as-sassinat el setembre de 1936, als trenta anys.
85 Vicenç Nicolau Marí
Va néixer l’any 1900. Va fer feina de fonedor, però l’any 1935 va entrar com a funcionari a l’Hospital Psiquiàtric de Palma. El varen anar a cercar el 20 d’agost de 1936 acusat de comunista. El dugueren al vaixell Jaume I i després a la presó de Can Mir. Cinc mesos després va desaparèixer, deixant dona, una filla de vuit anys i un fill d’onze mesos.
86 Bartomeu Vaquer Julià
Nascut a Porreres el 26 de maig de 1902. Fill d’Antoni i Jerònia, treballava de foraviler i estava casat amb Francisca Anna. Tenien una filla i vivien al carrer Sala i Verd. Va ser secretari de la societat Unió Obrera de Porreres i d’Esquerra Republicana Balear de Porreres. Arran de les eleccions de febrer de 1936, fou nomenat dipositari de fons municipals. Capturat mentre treballava al camp, el traslladaren juntament amb catorze persones al cementeri vell de Manacor on moriria assassinat.
87 Francesc Costa Torres
Va néixer el 5 de febrer de 1905 a Sant Jordi de Ses Salines. Era agricultor tot i que també treballà esporàdicament de jornaler a Ses Salines d’Eivissa. Estava casat i tenia quatre fills. Quan el van anar a cercar a casa seva, a Can Coves, es va entregar voluntariament pronunciant, “cap mal he fet, cap mal em poden fer”. La família creu que el portaren directament al cementiri de Ses Figueretes, a Vila, d’on moriria assassinat el dimecres 17 de febrer de 1937, a l’edat de 32 anys. Mai s’ha recuperat el seu cos.
88 Joan Mas Verd
De malnom Collet, va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montuïri. Fill de pare pagès i mare mestre d’escola, es va casar l’octubre de 1925 i va tenir quatre filles. Va ser un dels proclamadors de la Segona República i elegit batle del seu poble el 18 d’abril de 1931. Va formar part d’Acció Republicana i d’Esquerra Republicana Balear. Fou detingut per uns falangistes el 3 de setembre de 1936 i assassinat a Palma.
89 Martí Vicens Vilanova
De malnom Bonjesús, era anarquista i treballava de teixidor, de barber i escrivia a la revista Adelante. Durant els primers dies de rebel·lió militar va poder escapar a Menorca, des d’on més endavant intentaria traslladar-se a Barcelona; però el vaixell fou pres per les forces de la marina rebel. El condemnaren a mort i l’executaren el 21 de novembre de 1936 a l’hemicicle del cementeri nou de Palma. Tenia vint-i-nou anys.
90 Miquel Ques Torrens
Nascut el novembre de 1899, casat i pare de dos fills. De professió linotipista, es va afiliar al PSOE i a la UGT a fi de lluitar pels drets dels treballadors i treballadores de Mallorca pràcticament inexistents en aquella època. Orgullós de ser republicà, va ser injustament detingut i empresonat al Castell de Bellver el juliol de 1936, assassinat i enterrat en fossa comuna el gener de 1937 en el cementeri de Porreres. A la seva esposa li varen notificar que ha-via estat «posat en llibertat».
91 Onofre Crespí Riera
Natural de Mancor de la Vall, era fill de qui fou batle republicà del mateix municipi. Va morir assassinat junt amb el seu pare, el 20 d’octubre de 1936, a l’edat de vint-i-un anys. Des de llavors ençà, tant ell com el seu pare, es troben en parador desconegut.
92 Pau Crespí Villalonga
Natural de Lloseta, sabater de professió. Va ser batle republicà de Mancor de la Vall. El 20 d‘octubre de 1936 va ser assassinat a la Costa de Tofla a l’edat de cinquanta-set anys, junt amb el seu fill, Onofre Crespí Riera. Des de llavors ençà, tant ell com el seu fill es troben en parador desconegut.
93 Pedro Camps Gomila
Nat a sa Vileta (Palma), era mestre marbrista de professió. Fou detingut a casa seva la nit del 21 d’agost de 1936 per milicians de Falange. Va ser afusellat, suposadament, la mateixa nit al cementeri de Palma a l’edat de trenta-sis anys. El seu cos reposa al cementeri de sa Vileta, a la tomba familiar.
94 Pere Rosselló Oliver
De malnom sa Maquineta. Nascut a Alaró l’any 1890. Sabater de professió i sindicalista obrer, fou elegit democràticament batle del seu poble l’any 1931. Arran del cop d’estat, el detingueren i l’enviaren a Palma, on fou assassinat el 4 de desembre de 1936.
95 Sebastià Amengual Mir
Va néixer el 1906 a Palma. Era casat amb Encarnació Palomares Lladó. Tingueren dos fills bessons, Bartomeu i Francisca, i habitaren al barri de Santa Catalina. Va ser militant del Socors Roig Internacional i era copropietari d’una barca de bou. Fou segrestat pels falangistes l’estiu de 1936 i va desaparèixer sense cap més notícia.
96 Francesc Verdera Castelló
De malnom, Xisco Mateu. Nascut a Formentera l’any 1874. Era pare de quatre fills i quatre filles. Treballava de pagès i era d’idees esquerranes. Va ser afusellat a la pedrera d’en Coix, es Pujols, el 20 de novembre de 1936, junt amb quatre persones més, entre ells, Marià Torres Torres. Tenia seixanta-tres anys.
97 Josep Ribas Marí
De malnom, Pep de Baix. Nascut a Santa Eulària des Riu el 17 de desembre de 1900. Era mariner, pare de dos fills. Va ser detingut i posteriorment afusellat al cementeri de Sant Ferran de ses Roques, a Formentera, l’1 de març de 1937. Tenia trenta-set anys.
98 Macià Florit Vicens
Nascut a Sencelles. Treballava de foraviler i pertanyia al partit comunista. Era casat i tenia quatre fills menors d’edat. En esclatar el cop d’estat fou detingut i assassinat. Tenia trenta anys. A dia d’avui continua desaparegut.
99 Marià Torres Torres
De malnom, Mariano Coves. Vivia a la Venda des Brolls, parròquia de Sant Francesc Xavier. Treballava de pagès. Va ser afusellat a la Pedrera d’en Coix, es Pujols, el 20 de novembre de 1936. Va deixar quatre fills i una filla.
100 Miquel Villalonga Nicolau De malnom, de Can Tronxo. Vivia a Binissalem. D’ofici era sabater i feia feina a Can Gordiola. Casat amb Maria, no tenien fills. Tenia un germà i tres germanes. Desaparegut sense cap més notícia posterior.
101 Vicent Ribas Marí
De malnom, Vicent de Baix. Era soldat d’artilleria a Eivissa. El jutjaren a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma el 3 d’octubre de 1937, acusat d’adhesió a la rebel·lió i el condemnaren a mort. La seva execució va tenir lloc el 15 d’octubre de 1938, al Castell d’Illetes (Mallorca).
102 Antoni Barceló Simó
Nascut a Calvià. De professió, llaurador. Simpatitzant de la República, amb una discapacitat psíquica. Fou assassinat pels falangistes a cops de culata, dins de ca seva, el 21 de juliol de 1936. Tenia quaranta-un anys. Té el trist honor de ser un dels primers represaliats a Mallorca i morí perquè deia en veu alta i sense contencions el que pensava.
103 Miquel Oliver Mir
Va néixer a Algaida el 30 de setembre de 1901. Fill de Joan i Catalina. Era casat amb Rosa Amengual, amb qui tingué dues filles, Catalina i Rosa. De jove va ser un bon trencador de marès i ensenyava a llegir i escriure a persones que no en sabien. Republicà i del Partit Socialista, va ser detingut pels falangistes junt amb un centenar de persones a l’Ajuntament d’Algaida el 16 d’agost de 1936. La mateixa vesprada el dugueren a Manacor, on seria assassinat a l’edat de trenta-quatre anys.
104 Jaume Ferrer Ferrer
De malnom, Jaume de nan Morna. Mariner. Fou assassinat en el cementeri de Sant Ferran l’1 de març de 1937. Tenia quaranta-cinc anys. Era casat amb Catalina Ferrer Mayans i tenia dos fills, Jaume i Josep, de divuit i tretze anys respectivament, quan perderen son pare.
105 Antoni Capó Seguí
Natural de Pollença. Era jornaler i directiu de l’Agrupació Socialista. Va ser assassinat per milícies feixistes el 20 d’agost de 1936 i enterrat al cementeri de Pollença. Tenia trenta-nou anys.
106 Antoni Company Oliver
Natural de Llucmajor. Era sabater i encarregat de la cooperativa La Hormiga. Era casat i tenia una filla, na Jerònia. El febrer de 1937 l’assassinaren a la Creu de Porreres.
107 Bartomeu Cabanellas Botia
Natural de Pollença. Va ser director de la revista Adelante i regidor de l’Ajuntament. Detingut i tret de la presó de Pollença, va ser assassinat per milícies feixistes el 30 de setembre de 1936 al km 9 de la carretera de Palma a Andratx. Tenia trenta-tres anys. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementeri de Calvià.
108 Cosme Llobera Pallicer
Natural de Pollença. Era botiguer. Detingut i empresonat governativament a Can Mir, va ser víctima d’una treta i assassinat a Porreres el 22 de gener de 1937. Va ser enterrat a la fossa comuna del cementeri de Porreres. Tenia quaranta-cinc anys.
109 Dionís Alcal Rebassa
Natural de Pollença i resident a Andratx. D’ofici canastrer. Era socialista. Va ser assassinat per milícies feixistes a l’edat de cinquanta-cinc anys. El seu cos fou trobat el 14 de novembre de 1936 a les portes del cementeri de Calvià i va ser enterrat a la fossa comuna d’aquest cementeri.
110 Guillem Company Crespí
Natural de Pollença. Havia estat president del sindicat La Confianza. Condemnat a mort pels actes de resistència al cop d’estat, la pena li fou commutada per la de trenta anys. Va ser assassinat el 6 de setembre de 1943, dia que el posaren en llibertat, i el seu cos va ser enterrat al cementeri de Lleida. Tenia cinquanta-set anys.
111 Jaume Rebassa Garcies
Natural de Palma. Era sabater i, entre d’altres, va ser secretari general d’UGT a Palma i responsable de la policia municipal. Arran del cop d’estat, s’amagà dos anys a ca seva amb la seva dona i els seus tres fills. Finalment va agafar un llaüt però naufragà i el van empresonar a Itàlia fins al setembre de 1943, quan va desaparèixer a l’estació de Renicci (Itàlia). La nit de Nadal de 1943 va morir assassinat al camp de concentració nazi de Dora-Mittelbau (Alemanya). Tenia cinquanta-quatre anys.
112 Joan Bosch Mas
Li deien en Manxador. Pertanyia al Partit Socialista i treballava de carboner amb el seu pare. Arran del cop d’estat el varen detenir i fou traslladat a Illetes, d’on el 25 d’agost de 1939 seria novament traslladat a la presó de Can Mir. Al dia següent li varen notificar la sentència de mort que es va negar a signar i tres hores més tard seria afusellat amb altres presoners al cementeri de Palma. Quan el varen assassinar ja feia sis mesos que havia acabat la guerra.
113 Joan Domingo Covas
Natural de Pollença i mariner. Era el president d’Esquerra Republicana Balear del Port de Pollença. Detingut i tret de la presó de Pollença, va ser assassinat per milícies feixistes el 30 de setembre de 1936 al km 9 de la carretera de Palma a Andratx. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementeri de Calvià.
114 Joan Gómez Ripoll
Li deien Campos. Va néixer a Eivissa el 1888. Va ser mestre d’obres, constructor del Gran Hotel, més conegut com a Montesol. Era membre de la UGT, del Partit Socialista i del Comitè Antifeixista d’Eivissa. Va ser afusellat el 30 de setembre del 1942, al cementeri de Palma.
115 Joan Luís Vives
Natural de Pollença. Era d’ofici marger i president del sindicat La Confianza. Sotmès a consell de guerra pels actes de resistència al cop d’estat, va ser sentenciat a mort i afusellat el 27 de gener de 1938 a la paret del cementeri de Palma. Va ser enterrat a la fossa comuna d’aquest cementeri. Tenia vint-i-nou anys.
116 Joan Mateu Capllonch
Natural de Pollença i saig de l’Ajuntament, va ser assassinat el mes d’agost de 1936 a l’edat de vint-itres anys. Els seus familiars mai varen trobar el seu cos i es desconeix on va ser enterrat.
117 Josep Pont Cladera
Natural de Pollença. Era espardenyer i xofer, i havia estat president de la Joventut Pollencina. Detingut i tret de la presó de Pollença, va ser assassinat per milícies feixistes el 30 de setembre de 1936 al km 9 de la carretera de Palma a Andratx. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementeri de Calvià.
118 Manuel Pérez Salas
Natural de Buenos Aires (Argentina) i veí de Pollença. Era mariner. Aconseguí fugir a Menorca on va ser capturat amb la capitulació de l’illa i jutjat per haver oposat resistència. Sentenciat a mort, el 26 d’octubre de 1939 fou afusellat al Fortí de Maó i va ser enterrat al cementeri d’aquesta localitat. Tenia vint-i-nou anys.
119 Martí Vicens Vilanova
Natural de Pollença. Era teixidor i barber. Anarquista i regidor de l’Ajuntament de Pollença, va ser sotmès a consell de guerra pels actes de resistència al cop d’estat. Sentenciat a mort, va ser afusellat a la paret del cementeri de Palma el 21 de novembre de 1936. Va ser enterrat a la fossa comuna d’aquest cementeri. Tenia trenta-sis anys.
120 Miquel Cerdà Provenzal
Natural de Pollença. Va ser detingut i acusat de prendre part en els actes de resistència al cop d’estat feixista. Esperant el judici va morir dins la presó de Can Mir el 18 de juliol de 1937, a l’edat de seixanta-nou anys, Va ser enterrat a la fossa comuna de Palma.
121 Pere Josep Cànaves Salas
Natural de Pollença. Era batle i president d’Esquerra Republicana Balear de Pollença. Va ser enterrat a la fossa comuna d’aquest cementeri. Tenia cinquanta-vuit anys.
122 Rafael Arrabal Ruiz
Natural de Córdoba i veí de Pollença. Era sergent de carrabiners. Fou sotmès a consell de guerra pels actes de resistència al cop d’estat, sentenciat a mort i afusellat el 28 de gener de 1938 al Fortí d’Illetes. Tenia trenta-vuit anys.
123 Antoni Trobat Oliver
De malnom, Pixedis. Nascut a Algaida l’any 1886, de professió hostaler i pagès. Era casat i tenia set fills. D’ideologia esquerrana. Fou detingut per falangistes el novembre de 1936 i dut a la presó de Can Mir. Fou traslladat i afusellat a Porreres. Segons el registre civil de Porreres morí el 4 d’abril del 1937, i la causa fou: «muerte violenta, por heridas producidas por disparo de ametralladora». A dia d’avui continua desaparegut.
124 Manuel Rodríguez Rodríguez
Era casat. Pertanyia al Partit Socialista i menava el cotxe dels morts. Deixà de menar-lo el 23 d’agost de 1936, el dia que l’assassinaren. Fou assassinat junt amb el batle d’Andratx i altres personalitats del municipi, a l’edat de quaranta-quatre anys. Quatre mesos després moriria, també assassinat, el seu sogre, Andreu Ruiz.
*Totes les biografies han estat coordinades i consensuades amb familiars, principals aportadors de les dades biogràfiques i receptors dels certificats. Paral·lelament s’ha rebut assessorament i seguiment d’entitats memorialistes, investigadors i historiadores.