Maria del Mar Bonet, amb Joan Manuel Serrat, nous doctors honoris causa de la Universitat de Barcelona

En un Paranimf replet, amb moltes cares conegudes del món de la política, l’esport, la música i la comunicació, la Universitat de Barcelona va atorgar el doctorat honoris causa a la mallorquina Maria del Mar Bonet i a Joan Manuel Serrat per «haver contribuït de manera decisiva, a través del grup musical Els Setze Jutges, a la renovació de la música popular catalana en el marc de la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura i contra l’extermini cultural del franquisme».

Altres raons de pes per fer-los mereixedors d’aquesta distinció han estat la recuperació de la música tradicional i popular i «dels grans poetes d’ahir i d’avui», «l’excel·lència en l’art de la composició i la interpretació musical i poètica» i el seu «compromís amb les causes de la llibertat, la solidaritat, la democràcia i els drets humans».

El padrí de Bonet i Serrat, el professor de la Facultat de Geografia i Història i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro, va començar el seu discurs destacant els mèrits coneguts de tots dos músics, i l’excel·lència i popularitat de les seves trajectòries. «Van ser el número 13, l’any 1965, i el 14, el 1966, d’Els Setze Jutges, uns autèntics renovadors del panorama cultural en ple franquisme, i van esdevenir líders d’una generació que volia canviar les coses, que ja en tenia prou de dictadura i autoritarisme».

Alcoberro va recordar l’article seminal de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”, que va propiciar l’inici de la Nova Cançó, i el fet que tant Bonet com Serrat ja van formar part de la segona tongada d’artistes, amb què es van professionalitzar com a músics.

En va destacar també la tasca com a «renovadors del cançoner popular, bastint un univers artístic propi i musicant grans poetes de la literatura catalana, i també castellana, en el cas de Serrat». Ha dibuixat també una panoràmica de la trajectòria artística d’ambdós artistes, caracteritzant les seves cançons i àlbums més significats, i destacant sobretot la «causa per la llibertat i la democràcia que Serrat ha representat també a Llatinoamèrica, sobretot a l’Argentina, Xile i Mèxic».

Alhora, va aprofitar per reflexionar sobre el reconeixement de la UB als músics i artistes. «El 18 de gener 1939, una setmana abans de l’ocupació franquista de la ciutat, la UB, amb Pere Bosch Gimpera com a rector, va concedir el doctorat honoris causa a Pau Casals. Aquell acte va tenir l’emoció d’un comiat col·lectiu però també com a testimoni d’una causa», ha explicat.

En la seva intervenció, Maria del Mar Bonet va recordar que van començar a cantar a Barcelona ara fa 56 anys. «Ha estat cabdal en el meu desenvolupament com a artista —va dir respecte de la ciutat de Barcelona—. En aquella època cantar significava anar contra el règim franquista, però també què significava composar i cantar». Va tenir paraules de reconeixement per a Lluís Serrahima i el recentment desaparegut Josep M. Espinàs. «Pels seus inestimables consells i la defensa que em van inculcar de cantar en català com si no fos una llengua perseguida i restringida», va explicar.

Així mateix, va tenir un record emocionat per Síria («País en guerra, i en el qual vaig composar el disc Amic e amat») i pel seu amic Joan Manuel Serrat: «Sempre ha estat un referent meu, des de la gran impressió que em va fer la primera vegada que el vaig veure». Aprofitant que demà és el Dia Internacional de les Dones va finalitzar la seva intervenció interpretant la cançó popular mallorquina “Madona de sa cabana”, acompanyada al piano per Dani Espasa.

Per la seva banda, Joan Manuel Serrat, va tenir un record pels professors de la UB que van ser els seus mestres: «Oriol de Bolós, Prevosti, Pons Perafita… i sobretot el doctor Ramon Margalef, a qui considero un dels científics més grans que ha donat aquest país els últims cinquanta anys». Va centrar el seu discurs en l’ofici de cantar. «Va ser d’altres que vaig aprendre l’ofici de cantar, i espero també haver estimulat d’altres a fer-ho —ha manifestat— cantant conjures els dimonis i realitzes els teus somnis. Les cançons viuen en la nostra memòria i ens acompanyen al llarg de la vida. Ens acomiaden dels morts i adormen els nadons. Es canten les gestes i s’enamora l’amor». Va finalitzar la seva intervenció recordant la llavor de l’ecologia que li van encomanar els seus mestres a la UB, i va cantar “Pare” acompanyat per Josep Mas, Kitflus.

En acabar els respectius discursos i interpretacions, Bonet i Serrat varen interpretar conjuntament la “Cançó de l’amor petit”.

Després de la investidura, el president del Consell Social, Joan Corominas, va intervenir per destacar la trajectòria d’ambdós artistes, «destacant la recuperació els repertoris popular, fent de pont entre cultures», i va remarcar que ambdós són «exemples de coherència, sensibilitat i de valors democràtics».

El rector, Joan Guàrdia, va tancar l’acte manifestant: «Feia temps que aquest Paranimf no s’omplia de tanta emoció, somriures i alguna llàgrima. Avui la UB està de festa». De l’obra de Serrat i Bonet va destacar que «és un lloc comú on molts ens trobem. La seva tasca ha permès posar en valor elements històrics de gran valor». Va cloure la seva intervenció destacant que «la UB és la catedral laica de la ciència i, en aquests temps fràgils que ens ha tocat viure, els nous honoris causa que avui hem conferit han tingut el talent de deixar petjada. Això demostra que la fragilitat i la mediocritat sempre serà vençut pel treball, el talent, la veritat i el sacrifici».