Nicolau S. Cañellas analitza l’auge i el declivi del carruatge en la seva tesi doctoral
El valldemossí Nicolau S. Cañellas Serrano, autor d’obres relacionades amb el ferrocarril o l’Arxiduc Lluís Salvador, acaba de llegir la seva tesi doctoral a la Universitat de les Illes Balears, titulada “Carruatges de les Balears”.
Els carruatges són uns enginys que varen servir per multiplicar la capacitat de transport d’una societat. Són, per tant, uns potenciadors del comerç i de l’intercanvi i, per això, part essencial del bagatge de les societats més avançades des del moment en què foren inventats fins a començament del segle XX.
En aquest treball, Cañellas ha estudiat l’arribada, la difusió i la diversificació del carruatge en cada una de les illes Balears i també el lent i returat procés de substitució per l’automòbil.
Per fer-ho, ha catalogat 390 carruatges de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Ha entrevistat un gran nombre de persones per conèixer de primera mà l’experiència de les que encara els usaren de manera habitual. Finalment, s’ha extret informació d’una gran varietat de fonts documentals.
Anàlisi
La informació recollida s’ha sistematitzat en un catàleg que ha estat sotmès a tres lectures diferents. Primer, s’ha cercat de classificar els carruatges des d’un punt de vista tipològic, basant-se en la forma del buc (als carruatges de dues rodes) o en la funció (als de quatre). Això ha permès conèixer-ne no sols els tipus existents sinó la relació de parentiu que hi ha entre cada un. També s’han analitzat cada un dels camps del catàleg, per conèixer i caracteritzar els elements que formen els carruatges. Així, se n’han identificat els trets arcaïtzants o moderns i també els propis d’un espai determinat. Finalment, l’anàlisi adaptativa ha donat a conèixer com s’han adaptat els carruatges a tasques especialitzades (carros ràpids, de trabuc, baixos…).
El treball que es presenta ofereix una visió global dels carruatges a les illes Balears al llarg dels segles, però, a més, ofereix pautes, mètodes i criteris per analitzar els d’altres llocs. S’ha pogut demostrar que els carruatges de dues rodes presenten un nombre limitat de models bàsics, perquè han de satisfer uns requeriments tècnics mínims que els permeten ser útils per a la seva tasca. En canvi, els carruatges de quatre rodes presenten més variabilitat.
També s’ha comprovat que l’execució de tasques especialitzades provoca que s’hi introdueixin adaptacions —que són les mateixes per a tipus de carruatges diversos—, i que les poblacions de carruatges de Mallorca, Menorca i les Pitiüses presenten característiques diferents i específiques en cada lloc.