Per Tots Sants, rosaris

Allunyats de la parafernàlia hollywodienca i globalista, hi ha un seguit de costums pròpiament illencs que perduren en el temps i que donen mostres de l’autèntica idiosincràsia dels habitants de les nostres illes en relació a la festivitat de Tots Sants. Entre d’altres encara roman vigent -però amb clars símptomes de desaparició si no feim valer els valors nostrats- el costum de regalar rosaris ensucrats en aquestes dates. No debades encara perdura la frase que diu que “Per Tots Sants, rosaris”.

La Festa dels Morts, pròpia de la tradició celta, no es va incorporar al santoral fins al segle IX quan Gregori VI fixà la celebració de Tots els Sants el primer de novembre. Tot i que l’Església permetés el culte als sants i als seus sepulcres, el culte als difunts encara era fortament concebut com un fet supersticiós fins que a finals del segle X el 2 de novembre fou afegit a la festa de Tots Sants com el dia dels Fidels Difunts, conegut popularment com el Dia dels Morts o Dia de les Ànimes.

Nit de les Ànimes

Antigament existia la creença que el vespre de Tots Sants les ànimes del purgatori tornaven a la terra. Per aquest motiu al llarg d’aquesta diada les campanes tocaven planyívoles i convidaven la gent a recollir-se en les seves llars a fi de no topar-se amb les ànimes. Era aquí, en les llars i vora el foc, que se solien explicar rondalles de morts apareguts i ànimes en pena, realitzant-se en alguns indrets fins i tot processons encaminades a alleugerir el penar d’aquests esperits. Aquests relats i processons eren a casa nostra el precedent de les actuals manifestacions de Halloween tan celebrades pels mitjans de comunicació de tendència anglosaxona que quasi han anorreat els costums propis de la nostra identitat.

En el vessant religiós, el dia de Tots Sants es solien dir tres misses de difunts a totes les esglésies, guarnides amb ornaments negres i ciris de cera groga, mentre que en el Dia dels Morts es va estendre el costum de caràcter pagà de visitar els cementeris on també es solia dir una missa durant aquest dia. Però des dels anys seixanta, amb la progressiva incorporació de nous costums propiciats per una nova inèrcia laboral i del lleure, el costum de visitar cementeris es passà al dia de Tots Sants, on també s’hi passaren a dir misses en honor del difunts.

Aquest costum, ben aviat es convertí en una tradició, i a aquesta tradició s’hi afegí el dipositar flors i ciris a les tombes dels familiars i amics en remembrança del seu pas per la terra.

Les tradicions religioses de Tots Sants s’han anat combinant amb el pas del temps amb altres tradicions més alegres que representen el vessant menys tràgic d’aquesta diada, i una d’aquestes consisteix en el fet de regalar rosaris ensucrats.

La tradició dels rosaris ensucrats prové -igual que la de confeccionar panellets- de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn amb fruits propis d’aquesta època de l’any.

Els rosaris

Els rosaris són una evolució d’un costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquests menjars que es pensava que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu trànsit. Pareix que antigament cada peça d’aquest rosari era feta exclusivament amb el que s’anomenaven panets de morts -panetets fets d’una combinació de farina cuita al forn amb les fruites típiques d’aquesta època: carabassa, ametlla, pinyons, castanyes, avellanes…- i que no hi incloïen productes dolços com sí que es fa en l’actualitat.

Sembla ser que aquest costum fou originari de la ciutat de Palma i que ,amb el pas dels temps, s’anà imposant a la resta de l’illa, arribant fins i tot a certs indrets de l’illa de Menorca. Aquests rosaris ensucrats no són més que un enfilall de bombons, caramels, fruita confitada i altres dolços que compta amb una patena central de dimensions més o manco grossa que imita un rosari.

És tradicional que aquest rosaris siguin regalats per part del padrins joves als seus fillols durant el dia de Tots Sants. Fa només alguns decennis aquests rosaris eren mostrats amb orgull pels infants que els duien penjats del coll durant bona part d’aquest dia i que esperaven amb delit l’arribada del vespre per poder gaudir amb delectació del seu consum.

La patena

La patena del rosari sol dur aferrada una estampeta -que originàriament era d’un sant, un àngel o una imatge sagrada- però que amb el pas del temps ha estat substituïda per imatges més globalitzadores del món del cinema o de la televisió. Tradicionalment, els grans de les avemaries eren confeccionats a base de panellets dolços i els grans dels parenostres eren de fruita ensucrada o confitada.

Els dolços que confeccionen aquests rosaris i la seva decoració han mostrat amb el pas dels anys una constant evolució, adaptant-se a les modes imperants en cada moment. Tant és així que durant el primer quart del segle XX estaven confeccionats a base dels coneguts panetets de morts -galletes circulars dolces-, passant posteriorment a ser elaborats amb panellets -dolç fet a base de vermell d’ou ensucrat o pasta d’ametlla-; essent en l’actualitat a base de bombons, caramels esponjosos i personatges de la televisió.

Es creu que l’origen d’aquests rosaris es troba en un costum medieval de posar pans damunt les tombes dins les esglésies el dia de Tots Sants, juntament amb una lluminària de ciris; pans que després eren donats en almoina.

Mentre que a Mallorca i Menorca hi ha la tradició dels rosaris ensucrats, a Eivissa i Formentera aquesta tradició és substituïda pels panellets de pinyons. Curiosament, a Eivissa la festivitat de Tots Sants dóna inici a les festes d’hivern que s’inicien amb la trencada de pinyons, la menjada de magranes i la confecció dels panellets per a Tots Sants. Hi ha la creença que s’han de deixar les miques i la taula parada amb un llumet perquè les ànimes dels difunts familiars que visitin la casa durant la nit puguin compartir el menjar de festa i així continuar panxa plena el seu trànsit espiritual.

Els panellets

Es creu que els panellets arribaren des de Catalunya a les Illes Balears durant el segle XVIII i des de llavors s’ha anat estenent el seu consum, així com la varietat de gustos i formes que superen els inicials a base d’ametlles i pinyons per arribar a gustos més actuals com poden ser els de llimona, cafè, xocolata, taronja o vainilla.

Una altra característica del nostre costumari popular al voltant de la festivitat de Tots Sants i que encara es manté prou viu són les bunyolades. Els bunyols, regats amb mel o arrop, o senzillament acompanyats de sucre són un dels dolços predilectes dels illencs durant aquestes dates.

No és gens estrany -per tant- durant aquest dies que bunyolers o bunyoleres apareguin als nostres carrers omplint amb la flaire de l’oli calent i dels bunyols acabats de fer tots els racons dels nostres pobles i ciutats; recordant-nos també que malgrat que s’acosten uns dies per a la reflexió sobre la vida i la mort, no podem deixar de banda que som uns ésser plens de vida i d’esperança que poden omplir-la a base de la llum dels rosaris ensucrats i de l’alegria de poder gaudir d’un bon plat de bunyols acabats de treure de la paella.

#Foravilaverd