Ara llegint
Un clam contra la “vergonyosa posició dels governs europeus” vers la immigració

Un clam contra la “vergonyosa posició dels governs europeus” vers la immigració

Avui migdia, i després de part d’horabaixa, 74 elements patrimonials de Mallorca s’han encès pels drets humans en el marc de la convocatòria feta pel Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Patrimoni; Amnistia Internacional; el Fons Mallorquí de Solidaritat i l’IES Marratxí.

A més, enguany s’han sumat a la iniciativa municipis del conjunt de les Illes Balears, Catalunya, Múrcia, País Valencià, Marroc, Líban i Tunísia.

Aquesta iniciativa va ser impulsada fa quatre anys per l’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques per cridar l’atenció sobre les condicions inhumanes i de privació de drets a què es veuen sotmesos milers d’éssers humans que travessen la Mediterrània fugint de la persecució, guerra, fam i manca de perspectives de vida.

L’any passat, a causa de la pandèmia, es va fer una encesa simbòlica d’espelmes, ja que no va ser possible organitzar un esdeveniment com el dels anys anteriors, que enguany sí que s’ha pogut celebrar.

La vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, han assistit a l’encesa del castell de Bellver, juntament amb la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago; Carles Martín, representant d’Amnistia Internacional a Balears; Catalina Socies, gerent del Fons Mallorquí de Solidaritat i Marcos Augusto, director General de Difusió i Promoció Cultural.

El sus s’ha donat a sa Dragonera, que ha passat el testimoni a Cala en Basset i així successivament fins a arribar al castell de Bellver, darrer punt del recorregut de l’encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans.

Abans de l’encesa dels senyals de fum s’ha llegit el manifest, enguany signat per Maria del Mar Bonet sota el títol “que les cançons siguin com flames” i amb el desig que «il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau».

La frase inicial del text és «voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi», seguit d’una cita d’Edith Södergran. Al manifest, la cantant i compositora, fa mencions especials per «tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus». Així mateix, Bonet recorda les persones represaliades durant el franquisme i també aquelles que avui en dia lluiten contra «els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans».

El manifest conclou «a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra» i també reivindica «metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia».

Manifest: Que les cançons siguin com flames

Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.

“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona…
i et sents desenganyat!”
(Edith Södergran)

Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus.

“Importa tenir les mans ben obertes,
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa”
(Joana Raspall)

Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.

“Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?”

Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.

“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”
(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol – Ramon Muntaner)

Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar. Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia. Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.

Fragment de la Sibil·la:
“Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”

Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.

Maria del Mar Bonet

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt