Un nou estudi de la UIB sosté que el creixement econòmic il·limitat és el principal impulsor de la pèrdua de biodiversitat

Un equip científic multidisciplinari de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) ha publicat un article en la revista científica Conservation Biology en el qual exposa les evidències empíriques que demostren que el creixement econòmic il·limitat és l’impulsor principal de la pèrdua de biodiversitat, i defensa i proposa mesures envers un decreixement sostenible.

Aquest treball estableix un diàleg entre diferents branques del coneixement vinculades a l’anàlisi de la relació entre societat i natura, particularment de la biologia, l’economia i la geografia. L’article és una anàlisi crítica de la pèrdua de la biodiversitat i les seves causes, així com les contradiccions sobre les quals es construeix l’agenda política per a la conservació de la biodiversitat.

Els autors del treball són Joan Moranta i Manuel Hidalgo, investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears de l’IEO; Catalina Torres i Ivan Murray, de la Universitat de les Illes Balears; Hilmar Hinz, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB); i Adam Gouraguine, de la Universitat de Newcastle. 

«El creixement econòmic il·limitat, necessari per sostenir les societats capitalistes actuals, requereix un consum continuat —i de cada vegada més elevat— de materials i energia», apunta Joan Moranta, investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i primer autor del treball.

Per cobrir aquestes exigències materials i energètiques, segons explica l’article, s’ha transformat profundament una part important del planeta, amb les conseqüències negatives que ha tingut per a la biodiversitat. L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport motoritzat són només algunes de les activitats econòmiques que alteren els ecosistemes terrestres, aqüícoles i marins, la qual cosa ha derivat, entre d’altres, en la pandèmia de la COVID-19.

En l’article es revisen les implicacions del concepte de sostenibilitat sobre el qual es construeixen alguns dels acords més rellevants per a la conservació de la biodiversitat, com el Pla estratègic per a la diversitat biològica 2011-2020 i les Metes d’Aichi 2020, tots dos del Conveni sobre la diversitat biològica. A més, els autors mostren quina relació existeix entre creixement econòmic i biodiversitat i proposen, en el marc d’una estratègia de decreixement sostenible, algunes mesures per aturar els problemes socioecològics que se’n deriven.

Els límits de l’economia verda

Una gran part de la literatura sobre sostenibilitat defensa que el creixement econòmic és essencial per protegir la biodiversitat, ja que considera que el creixement augmenta els beneficis mitjançant millores en eficiència tecnològica alhora que permet disminuir el consum de material, energia i emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Segons els investigadors, els defensors d’aquesta posició suggereixen que és possible dissociar el creixement de la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat, una idea en la qual es basa l’economia verda o el capitalisme verd.

Els investigadors assenyalen que, no obstant això, continuen apareixent més evidències que mostren els impactes devastadors sobre la biodiversitat derivats de l’extracció de recursos naturals associada a l’expansió de l’activitat econòmica. Malgrat això, les idees més recents entorn del desenvolupament sostenible continuen suggerint que el creixement econòmic és compatible amb els límits biofísics planetaris i es decanten per la conservació de la biodiversitat a través del creixement il·limitat.

Els investigadors assenyalen que les polítiques de conservació actuals continuen gairebé exclusivament els postulats de l’economia convencional. Donen lloc a programes internacionals per conservar la biodiversitat amb un enfocament que se centra en mesures de conservació basades a promoure noves àrees protegides i en la quantitat de terra i mar, que ha de mantenir-se aïllada dels sistemes de producció. És el que alguns autors han definit com a «illes de conservació» en un «oceà de degradació».

L’article resumeix els resultats principals dels treballs existents sobre les contradiccions entre creixement i conservació de la biodiversitat. Després de dècades de defensar la compatibilitat entre conservació i creixement, les evidències científiques apunten cap a una autèntica emergència de la biodiversitat. Així, el treball conclou que el capitalisme no és compatible amb la protecció de la biodiversitat i que els programes actuals de conservació orientats al creixement són altament ineficaços, ja que el creixement és a l’arrel del col·lapse biològic.

Decreixement sostenible

Els autors apunten que es pot garantir una més bona conservació i preservació de la biodiversitat a través d’una estratègia global de decreixement sostenible, encaminada a reduir la deterioració de la base de recursos planetaris i la degradació ambiental planetària consegüent. Aquests objectius poden assolir-se promovent activitats socialment responsables i respectuoses amb el medi ambient, eliminant o reduint les perjudicials i promovent nous objectius de prosperitat sostenible sense creixement.

Segons els investigadors, algunes d’aquestes activitats que podrien promoure’s en una estratègia global de decreixement sostenible serien una transició energètica justa, disminuir la generació de residus tot redissenyant els processos de producció per facilitar la reutilització i el reciclatge dels components dels productes, prohibir l’obsolescència programada, promoure l’agroecologia o els serveis de cura, salut i educació.

Foto: David Díaz/IEO