Armengol ofereix les Illes Balears per provar el passaport sanitari

Les Illes Balears podrien convertir-se en un dels destins pioners de tota Espanya en el qual es pugui provar el passaport de vacunació. És una de les propostes realitzades per la presidenta Francina Armengol ahir durant la seva visita a Madrid, on també va reclamar que es tengui en compte el factor de la insularitat i mesures de correcció del finançament.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, varen traslladar ahir, en el transcurs d’una reunió a Madrid, a la ministra Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, la voluntat del Govern d’implantar aquesta mesura.

El conseller ha revelat que d’aquesta manera, i igual que ocorregués l’any passat amb el Pla Pilot, les Illes Balears serien un dels primers territoris a obrir-se al turisme internacional, al mateix temps que permetria controlar encara millor els accessos a les Illes.

“Estem treballant en l’objectiu que Balears pugui ser un dels primers destins en el qual s’implanti aquesta mesura”, ha afirmat Negueruela poc després de qualificar la reunió amb Maroto com “molt positiva” i recordar que l’experiència de l’any passat ja va ser satisfactòria.

Finalment, la trobada va servir també perquè la ministra traslladi també a la delegació balear “la certesa que el programa del Imserso tornarà a celebrar-se a partir de setembre”. Segons Negueruela, “això ens dona garanties per al final de la nostra temporada i potenciar així el turisme nacional a partir de setembre”.

Durant la cita, emmarcada en les reunions mantingudes amb diferents membres del Govern d’Espanya per a abordar temes d’interès per a les Illes, també s’ha tractat el tema dels fons europeus que arribaran a les Illes Balears, “projectes que ja s’estan treballant”. En relació a aquesta qüestió, el conseller ha avançat que s’ha acordat “mantenir contactes setmanals per a monitorar la situació” i continuar avançant.

També ahir divendres, la presidenta Armengol va prendre part a la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla, al Palau del Senat. Durant la seva intervenció, Armengol va reclamar que tant l’Estat com la Unió Europea entenguin, compensin i valorin en totes les seves polítiques els desavantatges i els dèficits marcats pel fet insular des de fa dècades i que ara s’han agreujat amb la pandèmia de la COVID-19.

Armengol va remarcar que el finançament de l’Estat cap a les Illes Balears ha estat i és insuficient. «Som dels que més aportam, però continuam sense rebre fons per garantir un nivell de prestacions com el que tenen altres territoris de l’Estat», va exposar. En aquesta línia, va explicar que en la darrera dècada les Illes Balears han estat la comunitat que més ha incrementat els recursos destinats a la sanitat, l’educació i els serveis socials. Si bé l’increment pressupostari ha estat del 24,8 %, «només ens ha permès assolir per primera vegada la mitjana estatal de despesa per habitant», després d’anys estant a la cua de les inversions. «Continuam sent una de les comunitats més perjudicades pel sistema. Hem fet el major esforç de gestió, compatibilitzat amb la major generositat del mapa autonòmic, únicament per arribar al que la resta tenen des de fa dècades», ha apuntat.

Un dels altres punts que Armengol va reclamar al Senat va ser el d’una major autonomia fiscal per gestionar els recursos generats a les Illes Balears, així com l’aplicació d’un criteri d’ordinalitat «que impedeixi desequilibris flagrants» en el sistema de finançament. A més, també va reivindicar la condonació de part del deute de les Illes Balears amb l’Estat, que s’ha generat per compensar el dèficit estructural de les aportacions del sistema de finançament.

Règim Especial

La presidenta Armengol va demanar també que es desenvolupi el factor d’insularitat que recull el Règim Especial de les Illes Balears (REIB) i que no s’ha inclòs en els pressuposts generals de l’Estat d’enguany, la qual cosa ha fet que les illes quedin per davall de la mitjana d’inversió i un fort debat en el Parlament Balear.

En aquest mateix sentit, ha reclamat al Govern espanyol i a tots els partits amb representació al Congrés i al Senat que completin el REIB amb el règim fiscal, aprovat com a avantprojecte de llei pel Govern central però que encara no s’ha tramitat. «La tramitació no pot esperar més. Aquestes eines fiscals, valorades en més de 270 milions d’euros a l’any, permetran a les nostres empreses recuperar part de la competitivitat que la insularitat els treu i compensar part dels sobrecosts que impliquen la logística i la producció insular», ha ressaltat.

«No és casualitat que les dues economies més afectades pel coronavirus siguin les dels dos arxipèlags. Som les societats que més depenen de la mobilitat i del sector del transport. Som les economies més lligades al turisme. Tenim els models menys diversificats», va destacar Armengol durant la seva intervenció.

Per aquest motiu, va reivindicar que les Balears exigeixin a Europa mesures de correcció de la insularitat, com les que ja s’apliquen a altres territoris ultraperifèrics, ja que «la discontinuïtat territorial és igualment problemàtica tant si el continent és a mil quilòmetres com si és a 200». Armengol ha celebrat els avançaments en la flexibilització de les limitacions del decret de minimis, que permetran elevar la competitivitat de les Illes Balears. També ha insistit i ha plantejat a l’Estat que el fet insular i l’especial urgència amb vista a la reactivació que hi ha a les Illes Balears es tengui en compte en els programes i les polítiques palanca que distribuiran els fons europeus.

#Foravila