Mondragó, essència natural mallorquina

Si tenim en compte que la natura se’ns ha donat i que les persones tenim un ferm compromís amb el paisatge i la Terra, els objectius humans i ambientals que compleix aquest projecte són molt beneficiosos per a tota la comunitat de les Illes Balears.  

Si feim una mica d’història i anam cap enrere, fou un 18 de novembre de 1992 quan es va crear oficialment el Parc Natural de Mondragó amb una superfície total de 750,25 hectàrees. Mallorca té una riquesa mediambiental incomparable i en aquest enclau del sud-est de Mallorca, concretament a Santanyí, hi podem visitar un dels llocs més meravellosos per a la contemplació i el respir únics.

El nou  itinerari habilitat parteix i acaba a la platja de s’Amarador i recorre les finques públiques de s’Hort d’en Metge, Can Biga i Can Parra, finques que compten amb una important diversitat d’ambients tant agrícoles com naturals, els quals ofereixen unes condicions òptimes per al refugi i l’alimentació de nombroses espècies animals.

Els treballs que es van realitzar entre els mesos de setembre i desembre de 2015 van facilitar l’accés al món laboral a dotze persones en risc d’exclusió. Segons l’Obra Social “la Caixa” els treballs han estat molt diversos des de les pròpies de condicionament d’un nou itinerari, a la recuperació de patrimoni, passant per tasques forestals i agrícoles, entre altres.

L’observació de la fauna i flora i sabre apreciar els valors paisatgístics, naturals i culturals del Parc de Mondragó són dos dels reclams que s’ofereix des de fa anys en aquest indret. També, amb uns permisos del Govern de les Illes Balears, es pot dur a terme investigació científica des del punt de vista de la fauna, la flora, l’arqueologia, la marina i altres.

Segons els estudis del Govern Balear, la riquesa de Mondragó té a veure amb espècies típiques d’espais oberts com la titina d’estiu (Anthus campestris), el sebel.lí (Burhinus oedicnemus) o la cucullada (Galeria theklae), fins a fauna pròpiament forestal com el pinçà (Fringilla coelebs), el ferrerico (Parus major) o el trencapinyons (Loxia curvirostra).

A més a més de la diversitat paisatgística, com el bosc de pinar, el camp de cultiu de secà, les savines litorals, cal apreciar els elements etnològics d’interès com marges de paret seca, sínies, casetes de roter, torres de defensa o barraques de curucull.

Les tasques de condicionament del nou itinerari han estat realitzades per l’Associació Pro Salut Mental Estel de Llevant que duen a terme una activitat social i humana d’un valor incalculable. L’itinerari forma part de l’oferta de les cinc rutes que es poden trobar en el mateix parc i així poder gaudir de la natura d’una forma ordenada i respectuosa amb l’entorn.

En què han consistit els treballs? L’impacte és menor i l’ús que se’n deriva és molt funcional. Per exemple s’han instal.lat disset senyals: una d’inici i fi d’itinerari, quatre senyals direccionals, nou fites i tres panells interpretatius. També s’han redissenyat i instal.lat tres senyals amb la cartografia general del parc, incloent el nou itinerari.

Un dels objectius d’aquest nou traçat està dirigit als excursionistes i viatgers en general que vulguin gaudir d’aquest entorn màgic.

Per aquest motiu s’han duit a terme unes obres de condicionament de caire tècnic com, per exemple, la instal.lació d’una taula de fusta al costat de la barraca de Can Biga, la neteja de la vegetació que envaïa la sínia de s’Hort d’en Metge i instal.lació d’un tancament amb pals de fusta i reixa; la neteja de la vegetació excessiva en un tram del nou itinerari; i finalment, l’obertura d’una escala de pedra al costat de la sínia per facilitar el pas dels excursionistes.

No hem d’oblidar la protecció del lloc, especialment dins el PORN, ja que la fauna i la flora són molt importants per a l’ecosistema de la zona. Des del punt de vista de la fauna, els ocells i aus migratòries pròpies de zones humides fan estada gairebé durant tot l’any.

Els corbs marins i l’àguila peixetera són dues de les espècies que més podem veure dins el context mediambiental. Per aquest motiu, segons confirma Xicu Costa s’ha decidit rehabilitar i recuperar el patrimoni etnològic que de qualque manera afecta a l’hàbitat de la fauna del Parc de Mondragó.

Per aquest motiu s’han restaurat de 152 metres quadrats de paret seca a les finques de s’Hort d’en Metge i de Can Biga, s’ha recuperat la barraca de pedra situada al costat de l’itinerari i, finalment, s’ha netejat una part de la canal que hi ha devora la caseta de s’Hort d’en Metge.

A més, a més, unes de les espècies més comunes a Mondragó són les anomenades tórtores comuns i d’entre els mamífers més importants destaquen els eriçons, les fures i les rates pinyades.

Segons la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, les tasques forestals duites a terme en aquesta darrera actuació són de vital importància per a la sostenibilitat i riquesa d’aquest paisatge de flora i fauna.

La conscienciació ciutadana és una de les assignatures pendents malgrat tot, en les darreres dècades, gràcies a campanyes i treballs de sensibilització, s’ha avançat moltíssim.

D’entre les tasques forestals, cal destacar la retirada de 110 pins caiguts o morts a les finques de Can Parra i de Can Biga, la repoblació de les zones més esclarissades de dins el pinar amb un total de 180 plantes (pins, mates, ullastres, lavandes, aladerns de fulla estreta, romanins i alzines).

La flora del Parc de Mondragó és única per molts d’aspectes, s’ha estudiat en molta recerca científica i acadèmica i té trets distintius i diferencials de moltes zones de l’illa. Per exemple, podem apreciar la màquia, llentiscle, la savina i l’olivera. A més a més, la seva riquesa en alzinar fa que la valoració ambiental sigui molt més notable juntament amb la garriga de lavanda, bruc, romaní i la vegetació dunar.

No hem de deixar de banda les tasques de manteniment agrícola com els treballs de poda de garrovers, ametllers i figueres de les finques públiques dels voltants de l’itinerari; la retirada d’arbres morts o caiguts de les finques agrícoles i col·locació o substitució de tutors i protectors, i finalment, la sembra d’arbres fruiters a la finca de s’Hort d’en Metge.